Davant els dubtes que es plantegen a l'hora de desenvolupar una activitat turística, aquest curs té com a objectius generals:

• Oferir una sèrie de Conceptes Bàsics relacionats amb l'activitat turística.
• Proporcionar una metodologia per poder planificar l'activitat turística.

Bàsicament, aquest curs va adreçat a: persones amb pocs coneixements de l'activitat turística i poc habituades a treballar amb una metodologia de planificació a mitjà termini, però que tenen la responsabilitat de dinamitzar l'activitat turística (el seu municipi, per exemple). 

Aquest curs s'estructura en dos blocs teòrics: un sobre temes fonamentals del turisme i un segon sobre planificació. Aquest primer bloc, Conceptes Bàsics sobre l'activitat turística, tracta els següents temes:

• El fenomen turístic.
• La incidència del fenomen turístic.
• Cap a un turisme sostenible.
• Els gestors de turisme.
• L'organització i el dret del turisme. 

Has finalitzat aquesta casella d'objectius. Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí. A continuació, torna al tauler i accedeix a la següent casella.

Hola de nou. Sóc en Manel Garcia, ens hem vist fa un moment. Abans de començar, m'agradaria explicar-te el cas del municipi de Trespomes. M'hi acompanyes? 

Trespomes es troba situat a la comarca de Tresfruites i allunyat de la capital. Rodejat de boscos i muntanyes, actualment té uns 10.000 habitants. 

Fa un parell de mesos, el meu partit polític va guanyar les eleccions de l'Ajuntament amb majoria absoluta. Una de les nostres promeses electorals era fer mans i mànigues per frenar una situació d'atur i despoblació que estàvem patint. Per això, el nou equip de govern de Trespomes, del qual formo part, es va fixar com a objectius revifar l'activitat a Trespomes. 

Així, en l'àmbit municipal, volem fer créixer econòmicament la població i fomentar noves activitats que serveixin d'alternativa a la mineria, que ha entrat en crisis. 

Ara t'ho explico millor.

Veuràs, històricament, Trespomes ha estat un municipi on la principal activitat econòmica era l'extracció de carbó. En els darrers anys, però, ens hem vist obligats a tancar-ne les explotacions principals per diverses raons, que van des de l'exhauriment del carbó fins a la competència d'altres regions. 

Aquesta situació ha provocat que l'atur i la marxa de la població a la capital hagin augmentat considerablement. 

Els membres de l'equip de govern del municipi considerem que el turisme pot ser una bona oportunitat per aconseguir els nostres objectius. Per això, el volem potenciar. 

D'entrada, Trespomes disposa de: 

• 1 hotel de 3 estrelles. 150 places.
• 4 hotels fondes de categoria inferior a 3 estrelles. 100 places entre tots 4.
• 4 restaurants de categoria mitjana (45-50 euros/persona els caps de setmana).
• 1 restaurant de molt bona categoria, amb renom.
• 2 esglésies, dels segles XVI i XVII, respectivament.
• 1 convent del segle XVIII.
• Paisatge i entorn natural.

Però, abans de continuar explican-te res més, és un bon moment perquè estudiïs atentament el Material teòric que trobaràs tot seguit. Posa-hi atenció, ja que et servirà per superar el primer Perill d'aquesta aventura. Després ens tornarem a veure, i t'explicaré com vam organitzar el turisme a Trespomes.  

Fins ara! 

Has finalitzat aquest punt. Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí. A continuació, torna al tauler i accedeix a la següent casella.

Introducció del tema

Què entenem per activitat turística

Grans tipologies de turisme

El nostre sector turístic

Tendències de futur

Els elements i els factors de l'activitat turística

El turista

Els desplaçaments turístics

Els recursos turístics, les infraestructures turístiques i els equipaments públics

La indústria turística

L'Administració pública

El sistema turístic

És evident que tothom sap què és el turisme, ja que tothom ha estat turista alguna vegada. Ara bé, definir què és una activitat turística no és gens fàcil, ja que es tracta d'una activitat en què intervenen molts elements. 

D'altra banda, el turisme ha deixat de ser una activitat exclusiva per a determinats col·lectius de la població i s'ha convertit en un hàbit comú per a gairebé tothom. D'aquesta manera, s'ha generat un sector econòmic amb un pes molt important en alguns territoris. Com a conseqüència d'aquesta evolució, el significat de l'activitat turística i la seva transcendència socioeconòmica han anat variant amb el temps. 

A la major part del litoral mediterrani, però, durant les quatre darreres dècades dels segle XX, la modalitat turística per excel·lència ha estat la de sol i platja. 

En els últims temps, l'aparició d'una demanda interessada en un altre tipus d'oferta i la sistematització de noves potencialitats ens porten a parlar de noves fórmules de turisme:

• Turisme rural.
• Turisme cultural.
• Turisme de negocis.
• Turisme de congressos.
• Turisme d'interior.

En aquests moments, al nostre territori, ens trobem davant la necessitat de mantenir, conservar i diversificar el  turisme tradicional de platja i afegir, als objectius, nous espais amb necessitats d'alternatives econòmiques i/o que volen rendibilitzar recursos inexplotats. 

En aquest tema definirem què entenem per activitat turística.  Farem un resum de quina ha estat l'evolució del fenomen turístic. Comentarem algunes de les tendències de futur més significatives per al sector. Veurem els elements més importants que intervenen en l'activitat turística. Destacarem la importància d'entendre el turisme com a sistema.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Definir què és una activitat turística no és gens fàcil, ja que hi intervenen molts elements. Tants elements i tan variats com: 

• Els que es deriven de la interacció del turista amb el territori de la destinació.
• Els seus recursos.
• Els equipaments i serveis.

Segons la definició que l'Organització Mundial de Turisme (OMT) va aprovar com a oficial l'any 1992, es diu que: 

• Una activitat turística és una activitat d'oci (no remunerada) que dura més de 24 hores (és a dir, que implica pernoctació) i que es fa fora del lloc de residència habitual.
• Cal tenir, però, una perspectiva més àmplia pel que fa a la concepció del fenomen turístic, ja que l'evolució socioeconòmica i els hàbits socials han generat nous espais (per exemple, turisme de negocis, turisme escolar, etc.) i noves fórmules de turisme (visites d'un dia, excursions, etc.).

Per tant, pel que fa als tipus d'activitats turístiques, poden ser tan variades com les opcions que tingui el territori i les característiques dels seus visitants.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

A mesura que s'ha anat desenvolupant el fenomen turístic, s'han perfilat diferents tipologies de turisme, és a dir, grans grups de productes turístics amb oferta i/o demanda de característiques homogènies. 

És important saber: 

• Quines són aquestes tipologies.
• Quins són els seus sistemes operatius.
• Quins són els canals de distribució que utilitza cada tipologia.
• Quins són els hàbits dels turistes que practiquen cada tipus de turisme.

Saber tot això ajuda a planificar el desenvolupament de l'activitat turística. 

A continuació, veurem quines són algunes de les principals tipologies de turisme en l'actualitat. 

L'homogeneïtat dels diferents grups de productes, el que en diem normalment tipologies turístiques, pot estar determinada per qualsevol dels elements següents: 

• Les característiques específiques dels turistes (turisme de negocis, turisme escolar...).
• Les motivacions dels turistes (sol i platja, esport, religió, salut, aventura...).
• La durada (excursions, caps de setmana...).
• Les tècniques del seu sistema d'operació (xàrters, circuits, creuers...).
• El lloc o el medi on es desenvolupen (muntanya, rural...).

A continuació s'expliquen alguns exemples
de les grans tipologies de turisme.

Exemples d'algunes grans tipologies de turisme: 

• Turisme de sol i platja
• Turisme nàutic
• Turisme cultural
• Turisme rural
• Touring
• Ecoturisme
• Turisme esportiu
• Turisme industrial
• Turisme d'aventura
• Turisme de salut
• Turisme religiós
• Turisme per a la gent gran
• Turisme escolar
• Turisme d'empresa
• Turisme de congressos

Els exemples que es fan servir no són exhaustius, ja que el turisme és un fenomen evolutiu i, a més, depenent del tractament de mercat que fem de la nostra oferta, pot variar la tipologia turística a la que ens orientem. 

Identificar i conèixer les tipologies turístiques més adients a la nostra oferta territorial és clau per a l'èxit d'un projecte de desenvolupament turístic.

A continuació s'expliquen les diferents
tipologies de turisme.

Turisme de sol i platja

Turisme basat en el bon clima i els recursos naturals de la platja. En general, al nostre litoral aquest turisme se sol associar a segments de mercat amb un poder adquisitiu mitjà/baix i a l'explotació massiva de la franja costanera.

Mou al seu voltant tot un conjunt de negocis vinculats a les activitats i els esports propis de la platja.

Turisme nàutic

Es relaciona amb activitats nàutiques i de descoberta del medi al mar, rius, llacs, pantans, embassaments... Amb aquesta denominació i la seva nova oferta de productes, es pretén enriquir i diversificar, especialment, el turisme tòpic i habitual de sol i platja.

Turisme cultural

Turisme basat en el recursos patrimonials i històrics. Bàsicament, s'identifica amb estades a ciutats que tenen grans continguts culturals i amb segments de mercat de nivell adquisitiu mitjà. 

Funciona, també, com a oferta complementària d'altres tipologies turístiques. 

Turisme rural

Neix de la necessitat que té la gent de la ciutat de tenir contacte amb el món rural i les poblacions de l'interior. 

És un tipus de turisme eminentment familiar.

Touring

Amb aquest nom es vol definir un tipus de turisme molt difós, que consisteix a circular per una zona turística, generalment en automòbil particular. 

Ecoturisme

Vinculat a la natura i, especialment, als espais naturals protegits. Se sol combinar amb activitats esportives de baix impacte mediambiental (senderisme, bicicleta tot terreny, etc.) i amb l'observació i coneixement de la flora i la fauna de l'indret. 

Els segments de mercat varien en funció de la destinació on es practica aquest tipus de turisme (Parc Natural del Montseny, Doñana, delta del Danubi o la Selva amazònica, per exemple).

Turisme esportiu

L'objectiu principal sol ser la pràctica de qualsevol esport. Podem definir-ne tantes modalitats com esports (pesca, golf, submarinisme, alpinisme, etc.). Dintre d'aquesta tipologia, podem esmentar-ne un de molt concret i de gran abast, que mou gran quantitat de turistes arreu del món: l'esquí.  

Turisme industrial

En els darrers anys, s'ha creat un gran flux turístic a l'entorn de zones amb un passat industrial potent o amb dinàmiques industrials tradicionals que les caracteritzen. Del conjunt de productes que permeten conèixer aquests territoris, la seva tradició i infraestructures industrials en diem turisme industrial.

Alguns exemples paradigmàtics d'aquesta tipologia turística són les mines de Cardona o Beamish, les colònies industrials del Llobregat o la indústria del vi de la Rioja, el Penedès i Napa Valley.

Turisme d'aventura

El tipus de turisme que rep aquest nom comporta la pràctica d'alguna activitat esportiva arriscada. O bé, té lloc en un territori on les condicions del viatge es consideren més dures que les habituals. 

Turisme de salut

Basat en estades a balnearis i centres de salut, per fer repòs, per sotmetre's a teràpies antiestrès, etc.

Va tenir molta importància a finals del segle XIX, amb centres balnearis com Baden-Baden, Karlovy Vary o Vichy. La seva importància s'ha recuperat a finals del segle XX, derivat de la moda del culte al cos.

Turisme religiós

Motivat per un fet religiós, consisteix a fer peregrinacions a llocs de culte, com Terra Santa, La Meca, Roma (El Vaticà), Lourdes, Fàtima, etc. És un dels que mou més negoci turístic arreu del món. Les visites a Montserrat o Santiago de Compostel·la en són també un exemple.

Turisme per a la gent gran

Inclou excursions, estades i circuits especialment preparats per a jubilats i gent gran. La seva importància es deriva del fet que cada cop hi ha més gent gran i que aquesta arriba a l'edat de la jubilació en millor condicions de vida, tant econòmiques com de salut.

Turisme escolar

Inclou excursions, estades i circuits preparats per a escolars, amb una finalitat lúdica o pedagògica. Implica infraestructures i programes adequats (cases de colònies, monitors especialitzats, etc.).

Turisme d'empresa

S'anomena turisme d'empresa tot el turisme de negocis derivat de l'activitat de les empreses i el seu entorn. És altament rendible.

A més dels moviments turístics derivats dels contactes i visites entre empreses, generalment, també s'hi inclouen els seminaris, convencions i reunions d'empresa.

Se'l coneix també com a turisme de negocis.

Turisme de congressos

És l'altra variant de turisme de negocis. Els congressos, i molt especialment els convocats per entitats d'àmbit internacional, generen un gran moviment turístic arreu del món. A més d'infraestructures i equipaments especialitzats per al servei dels congressistes, hi ha empreses turístiques dedicades a aquest subsector de l'activitat turística, amb productes i serveis específics.

Els congressos són força interessants econòmicament, ja que, a més de l'alt impacte econòmic que generen sobre la localitat on se celebren, promouen importants fluxos de visites i excursions per l'entorn proper com a conseqüència de les activitats de cortesia o postcongressuals pròpies d'aquest tipus d'esdeveniments.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Per conèixer adequadament la transcendència del turisme-imprescindible per emprendre qualsevol procés de planificació en l'àmbit territorial que gestioneu- és molt important que estudieu amb detall les dades i les anàlisis que trobareu disponibles en els següents enllaços: 

• Instituto Nacional de Estadística.
• Indicadores, estadísticas e informes del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
• Instituto de Estudios Turísticos. 

• Institut d'Estadística de Catalunya.

• Institut Valencià d'Estadística.

• Institut Basc d'Estadística.

• Institut d'Estadística d'Andalusia.

• Institut Balear d'Estadística.

• Institut Canari d'Estadística.

• Institut d'Estadística de la Comunitat de Madrid.

• Institut Gallec d'Estadística.

Són els enllaços dels instituts d'estadística d'algunes de les CCAA més turístiques de l'Estat, així com les del govern estatal. Trobareu dades de turisme també dins les pàgines de les conselleries de turisme de cada CCAA i en els Observatoris de Turisme.

Algunes consideracions sobre el nostre turisme poden ser d'especial utilitat per a la planificació del desenvolupament turístic en municipis o territoris amb una baixa densitat turística en l'actualitat: 

• El gran gruix del turisme segueix vinculat a les zones costaneres i a les grans ciutats. Per exemple, en algunes comunitats autònomes litorals com ara Catalunya, Cantabria o la Comunitat Valenciana, la major part de l'oferta i també la major part de visitants es concentren en percentatges que superen el 90% a la franja litoral, que a més inclou la capital. Aquestes grans concentracions turístiques poden esdevenir mercats potencials emissors cap a productes específics d'altres zones del territori.
• El turisme genera uns ingressos molt importants per al nostre territori i per als municipis d'alta densitat turística. A més, el sector turístic és el que provoca més efectes multiplicadors sobre les economies locals. Si més no, cal estudiar i planificar molt a fons la rendibilitat global de l'activitat turística per no incórrer en errors tradicionals o desequilibris de l'economia local i/o de l'entorn mediambiental.

El creixement del flux turístic crea noves necessitats d'equipaments i serveis públics que generen un dèficit en la hisenda municipal. Un error tradicional és pretendre solucionar això incentivant les construccions, amb la consegüent saturació de l'espai, el canvi en la tipologia turística i el risc de malmetre el medi ambient.

Els ingressos derivats de l'activitat turística no beneficien necessàriament de la mateixa manera tota la població d'un municipi. És evident que el turisme es concentra en alguns espais privilegiats dins la població, i que és justament en aquest espai on l'impacte sobre l'entorn és més elevat. El cert és que el turisme requereix serveis i equipaments, i que aquests són, en part, assumits per les administracions locals, que poden no disposar de recursos suficients per al desenvolupament d'aquests serveis i equipaments. El finançament és un dels grans problemes dels municipis turístics.

Del conjunt de moviments turístics a una Comunitat Autònoma podeu percebre les diferències notables entre el flux turístic procedent de l'estranger, el procedent de la resta d'Espanya i el que generen els mateixos residents regionals en fer turisme per la seva CCAA. Un estudi acurat de l'estructuració de la nostra oferta ens permetrà crear productes adaptats a les característiques de cadascun d'aquests mercats potencials i del nostre mercat si existeix.

La majoria de les zones d'alta densitat turística del nostre territori estan exclusivament dedicades a aquest sector d'activitat econòmica. Això, que es coneix com el monocultiu turístic, implica riscs notables a mitjà i llarg termini. En el procés de planificació turística, és molt aconsellable determinar el pes que ha de tenir aquesta opció en el conjunt de l'economia del territori i la seva relació amb la resta d'activitats productives, especialment quan aquestes formen part de l'atractiu d'aquell indret. 

La davallada de determinades activitats productives -agrícoles o industrials- en un territori provoca la recerca de solucions de futur en el turisme. Però, en molts casos, és impossible substituir globalment la dinàmica laboral i econòmica anterior per la via del turisme i es generen expectatives sobredimensionades que es frustren per la seva manca de viabilitat real.

La percepció de la nostra destinació en els mercats emissors com una destinació turística potent és un avantatge competitiu important que reforça les possibilitats de desenvolupament de l'activitat turística en zones i poblacions que no s'havien implicat fins ara en aquest sector econòmic.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El turisme ha evolucionat molt ràpidament a l'Estat espanyol des dels anys 60.

Creixement desordenat i desequilibri

En primer lloc, l'arribada massiva de turistes dirigits a les zones del litoral (sol i platja) ens va agafar sense capacitat ni voluntat de planificació. Hi va haver, així, el creixement d'aquest sector, però d'una forma totalment desordenada i amb profunds desequilibris. A finals dels 70, aquests desequilibris van arribar a posar en perill la subsistència de l'activitat turística en algunes zones d'alta densitat turística.

Diversificació d'ofertes

Després, la necessitat de donar serveis a la població, de mirar per la sostenibilitat del territori i del propi producte turístic, ens ha portat a diversificar les ofertes i fer-les més compatibles amb els territoris. 

Durant quatre dècades, la modalitat turística per excel·lència ha estat la de sol i platja, seguida de l'esquí, en un segon terme, molt llunyà. Però en els darrers temps, les successives crisis dels sectors econòmics importants (agricultura, indústria tèxtil, elèctrica i d'extracció, etc.) i l'aparició d'una demanda turística interessada en productes turístics situats a l'interior, han fet que aquestes poblacions vegin el turisme rural, d'interior, de muntanya, etc., com a una alternativa econòmica complementària als sectors en crisi. 

En aquests moments, ens trobem davant la necessitat de mantenir, conservar i diversificar el turisme tradicional de platja i afegir, als objectius, nous territoris amb necessitats d'alternatives econòmiques i/o que vulguin rendibilitzar recursos inexplotats.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Tot i que el municipi o el territori de la destinació és el lloc on es desenvolupa l'activitat turística, podem dir que aquesta activitat s'inicia en el moment en què el turista surt de casa per anar de vacances. I en aquest cas, fins i tot, podem dir que s'inicia quan el turista comença a planificar el seu temps lliure. Tot això forma part de l'experiència turística. 

Això vol dir que el turisme és una activitat en la qual intervenen molts i diversos elements i factors. 

Com a principals elements i factors de l'activitat turística podem esmentar: 

• El turista.
• Els desplaçaments turístics.
• La indústria turística.
• L'Administració pública.
• Els recursos turístics, les infraestructures turístiques i els equipaments i serveis públics.

El turista és l'actor del sistema turístic. És qui viu l'experiència turística. De fet, hi ha turisme perquè hi ha una persona que compra els productes i els serveis turístics, i que per gaudir-ne, es desplaça a la destinació. El turista és l'actor principal de la demanda turística. 

És important tenir en compte les característiques del turista (culturals, econòmiques, demogràfiques, etc.) a l'hora de dissenyar l'oferta de la nostra destinació.

També és important saber que el tipus de turistes que podem rebre no ha de ser sempre el mateix. Mitjançant polítiques territorials, culturals o promocionals, això pot canviar.

Vegem, tot seguit, quines són les noves tendències de consum en turisme dels europeus. Aquest tipus d'informació ens pot servir a l'hora de definir i planificar l'oferta turística de la nostra destinació. Si sabem què vol la demanda, ens podrem adaptar a les seves necessitats i exigències.

Noves tendències de consum turístic dels europeus 

• Fragmentació del temps vacacional. Això significa:
  • Reducció del nombre de dies d'estada de les vacances principals.
  • Increment dels viatges de curta estada.
• Increment dels viatges de llarga distància (pel fet que els preus dels transports són més competitius).
• El turista actual és cada cop més expert i exigent amb la qualitat. Té més informació i no se'l pot enganyar.
• Tenen consciència ambiental.
• La concentració demogràfica de les grans ciutats, l'estrès, la contaminació, etc., fan que les persones vulguin evadir-se: fan turisme.
• D'altra banda, un nivell cultural més alt, la normalització de l'accés de la dona al món laboral, el fet que les parelles es casin més tard, l'increment de la renda familiar (ha passat d'estar formada per un sou a estar integrada per dos), etc., faciliten la possibilitat de fer turisme.
• Demanen una oferta renovada, diversificada i a mida. Els estils de vida cada vegada són més diferents i, per tant, és lògic que es busquin productes més personalitzats.
• A part d'un producte principal, busquen productes complementaris, altres activitats.
• Hi ha interès per tots els tipus de destinacions, però es mantenen fidels als llocs tradicionals i propers. Agraden els temes regionals.
• Es busca el contacte amb la població resident de la destinació.
• Han incorporat les noves tecnologies en la recerca d'informació turística i, progressivament, en la compra dels productes turístics directament a l'organitzador, sense intermediaris.

Els segments de mercat

S'anomena segmentació el procés de classificar el mercat d'una destinació en grups (segments de mercat) d'acord amb unes variables predeterminades. Per exemple: 

• L'edat.
• El sexe.
• La relació familiar.
• El nivell econòmic.
• El nivell d'estudis.
• L'activitat professional.
• Les motivacions culturals.
• El lloc de residència habitual...

Aquests paràmetres són els més habituals que trobareu en els estudis demogràfics i sociològics, molts dels quals estan elaborats per estaments de l'Administració pública i, per tant, podreu tenir-hi accés fàcil. Convé, però, que, per tal d'acotar al màxim els grups de clients potencials de la vostra destinació, amplieu les variables de segmentació incloent-hi paràmetres que s'adeqüin a les característiques de la vostra oferta. Això ho podreu fer mitjançant tècniques d'investigació de mercats. 

A continuació n'observem un exemple.

Una segmentació clàssica, basada exclusivament en paràmetres demogràfics -edats i situació familiar-, seria la següent:

Joves (de 16 a 30 anys)

• Serà un dels segments que decreixerà com a conseqüència de l'envelliment de la població.
• Sensibles al preu (80%) i no gaire exigents amb la qualitat.

Famílies (de totes les edats i amb fills)

• Moderadament sensibles al preu (50%).
• Moderadament exigents amb la qualitat.
• Poca flexibilitat per escollir la temporada de vacances.

Parelles sense fills

• El doble sou els farà ser menys sensibles al preu.

20-35 anys

• Tendència a un creixement (mitjà-baix).
• Moderadament sensibles al preu (50%).
• Exigents amb la qualitat.

35-55 anys

• El segment més petit en aquests moments serà el més gran en els pròxims anys.
• Poc sensibles al preu.
• Exigents amb la qualitat.

Més de 55 anys

• Segment en creixement continu.
• Moderadament sensibles al preu i a la qualitat.
• Viatgen tot l'any.
• Tendència a contractar viatges organitzats.

La segmentació del mercat és molt important per identificar els clients que poden estar interessats en la nostra oferta. A més d'això, en el moment d'estructurar aquesta oferta, haureu de tenir en compte altres elements com, per exemple, els canals de distribució, ja que en els últims temps han adquirit un paper tan o més decisiu en el procés de compra que les característiques sociològiques dels consumidors. 

En estructurar la nostra oferta, naturalment tindrem en compte les característiques dels nostres segments de mercat prioritaris. És aconsellable, però, no transformar de manera notable els continguts i formes dels nostres recursos turístics volent adequar-los a aquests segments, perquè tenim el risc de minvar-ne l'autenticitat. 

En escollir els segments de mercat als quals volem adreçar-nos, també haurem de tenir en compte els canals de distribució o comercialització: 

• Agències de viatge.
• Organismes de promoció.
• Centrals de reserves.
• Comerç electrònic.
• Touroperadors.

Les mateixes empreses que ofereixen els productes o serveis directament als turistes.

En turisme, tenir en compte els canals de distribució o comercialització a través dels quals els turistes poden adquirir l'oferta és particularment important, ja que un mateix segment de mercat pot ser consumidor de diversos productes turístics. 

Un mateix turista pot

• Passar els caps de setmana a residències cases de pagès.
• Viatjar a l'estranger per participar en un congrés relacionat amb la seva feina.
• Fer un viatge d'aventura un cop l'any.

Via a través de la qual accedeix als diferents productes

• El canal pot ser una central de reserves de turisme rural. 
• Una empresa especialitzada en congressos.
• Una agència de viatges d'aventura.

Les dades demogràfiques i socials d'aquest turista seran les mateixes.

Però no serà la mateixa via a través de la qual accedeix als diferents productes.

Identificar amb precisió els segments de mercat que ens interessen i els canals de distribució dels nostres productes és un factor clau perquè les nostres ofertes arribin realment als nostres clients.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Per definició, tota activitat turística implica un desplaçament d'un lloc a un altre: des del lloc d'origen fins al de destinació, i dins de la mateixa destinació, des d'aquesta i fins a llocs del seu voltant... 

De fet, hi ha un traspàs dels mercats emissors (d'un provenen els grans fluxos turístics) cap als mercats receptors (els que tenen l'oferta turística). 

En funció del tipus de turisme, els principals mercats emissors són, per exemple: 

• Pel que fa al conjunt de l'Estat espanyol: França, Alemanya, el Regne Unit.
• Pel que fa a turisme cultural: Japó o els Estats Units.

Pel que fa al turisme d'interior del nostre territori: els espais urbans i metropolitans.

També es pot parlar de desplaçaments radials. Són els desplaçaments que fa un turista que s'està en un lloc i a les seves rodalies (excursions, visites d'un dia). 

Per tant, a l'hora de planificar és important conèixer els nostres mercats emissors (d'on venen els nostres turistes) i el tipus de desplaçaments habituals que es fan des d'aquests mercats (com es desplacen, en quins mitjans, etc.). 

Els mitjans de transport més utilitzats pel turisme domèstic són terrestres, principalment el cotxe. 

Pel que fa als desplaçaments que es fan en un entorn de proximitat, aquest mitjà és absolutament majoritari; excepte en el cas d'alguns col·lectius específics (tercera edat, escolars), que solen desplaçar-se en autocar.

Els desplaçaments en tren i en autocars de línia regular són molt minoritaris.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Els recursos turístics

En general, considerem recurs turístic tot allò que pugui atraure visitants. D'una manera genèrica, podem dir que són: 

• Patrimoni natural:
  • Platges
  • Muntanyes
  • Rius
  • Parcs naturals
  • Boscos...
• Patrimoni antropològic:
  • Cultura
  • Història
  • Monuments
  • Esglésies
  • Museus
  • Esdeveniments
  • Festes...

Les infraestructures turístiques

Hi ha un conjunt de serveis imprescindibles per sostenir i rendibilitzar el turisme: 

• allotjaments (hotels, albergs, residències cases de pagès, etc.).
• restaurants.
• bars.
• botigues d'artesania, etc.

La dimensió de les infraestructures turístiques ha d'estar d'acord amb la capacitat de càrrega del territori. Si no, la dimensió del desenvolupament turístic no serà sostenible.

La capacitat de càrrega és el límit d'ús, en nombre de persones o de visites, que pot suportar el recurs patrimonial (un sender, un jaciment arqueològic...) sense que es modifiqui o es deteriori i que, a més, permeti al visitant gaudir-ne en condicions confortables.

D'altra banda, hi ha casos en què molts dels serveis normals d'un municipi o de qualsevol territori (els comerços, les farmàcies, els forns, etc.) es veuen afectats pel volum dels fluxos turístics. 

Per tant, podríem dir que, en determinades zones, aquests serveis acaben formant part de les infraestructures turístiques.

L'activitat turística genera un efecte multiplicador sobre la dinàmica econòmica del municipi o la zona turística.

Els equipaments i els serveis públics

En realitat, un turista no solament utilitza les infraestructures específicament turístiques, sinó que fa un ús global de tot el territori. Per tant, els equipaments públics adquireixen un paper transcendental en l'activitat turística i en el conjunt de l'oferta turística. Alguns d'aquests equipaments públics (el sanejament de les platges, la senyalització, els equipaments esportius, etc.) formen part real de l'oferta turística del municipi. 

La relació entre els equipaments i els serveis públics (gestionats per l'Administració pública) i les infraestructures turístiques generals (pròpies del sector privat) és fonamental per al correcte desenvolupament del sector turístic. 

A partir d'un grau de dinàmica turística significatiu, és imprescindible la coordinació entre totes les àrees que intervenen en l'activitat turística, ja que el visitant té una percepció global de la qualitat de l'oferta de la destinació.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

L'activitat turística genera un conjunt d'empreses que integren la indústria turística. Per exemple: 

• Empreses que es troben en el lloc de destí (allotjaments, restaurants, etc.) i que constitueixen el que hem definit com a infraestructura turística d'un territori.
• Empreses que tenen un paper decisiu en la distribució i comercialització dels productes turístics: centrals de reserves, agències de viatges, etc.
• Empreses que s'ocupen del transport dels viatgers entre els mercats emissors i la destinació (companyies aèries, autocars, etc.).

Són moltes i variades les empreses que intervenen en el procés turístic.

A continuació, veurem el funcionament
de la indústria turística.

Aquest esquema ens mostra les relacions entre les diferents empreses que intervenen en el procés turístic i la relació que tenen amb el consumidor final (turista). És a dir, un esquema que ens mostra com funciona la indústria turística.

En primer lloc, tenim els proveïdors dels serveis turístics, des dels més convencionals (companyies de transport aeri, autocars, hotels, restaurants, lloguer de vehicles, càmpings, etc.) fins als més sofisticats i nous (guies especialitzats, allotjaments rurals, parcs temàtics, etc.). 

Els proveïdors venen la seva oferta a: 

• Agències de viatges.
• Empreses d'activitats i serveis turístics.
• Centrals de reserves.
• Consumidor final.

En l'entrellat de la indústria turística, els organismes de promoció i informació turístiques cada cop tenen un paper més rellevant, gràcies a la influència que tenen sobre la resta de les empreses turístiques i la demanda.

Agències de viatges

• Agències receptives: es troba a la destinació, s'encarrega d'actuar com a agent de les majoristes i també organitza paquets turístics a la destinació.
• Agències majoristes: s'encarrega d'organitzar paquets turístics. Es troba als mercats emissors i per tant no és una empresa de la destinació.
• Agències minoristes: també es troba al mercat emissor. La seva funció inclou la venda de bitllets, la venda de paquets de majoristes i l'organització a mida de paquets.

Moltes de les ofertes presentades pels proveïdors han estat estructurades en paquets turístics (conjunt de serveis que es ven a un preu global) per les mateixes agències de viatges, que assumeixen, al mateix temps, un paper d'intermediàries i de creadores de productes.

Empreses d'activitats i serveis turístics

Les empreses d'activitats i serveis turístics integren continguts culturals o de lleure. Normalment es troben en la destinació per oferir productes turístics especialitzats. Són en gran mesura les responsables de generar experiències positives als visitants.

Central de reserves

Amb l'objectiu que el consumidor final accedeixi a les seves ofertes més fàcilment, els proveïdors turístics també s'organitzen en centrals de reserves. Pel que fa a la tipologia, podem trobar les dedicades a una temàtica (turisme rural, per exemple), o a oferir un determinat tipus de servei (centrals de reserves hoteleres, etc). L'ús de les centrals de reserves (sobretot les especialitzades) ha crescut molt arran de l'expansió d'Internet. 

Consumidor final

Tot i l'existència dels intermediaris, majoritàriament els productes i serveis que ofereixen els proveïdors turístics arriben als turistes directament. El fet que hi intervinguin intermediaris o no depèn, molts cops, del tipus de producte o servei. Per exemple, és freqüent acudir a una agència de viatges quan necessitem un hotel. Però quan volem visitar un parc temàtic, hi anem directament.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

L'Administració pública està absolutament implicada en l'activitat turística: 

• Gestiona una part de l'oferta turística (els equipaments i serveis públics del territori).
• Participa en la feina de promoció i informació turístiques (directament o a través d'organismes específics).

A més d'aquesta participació activa en l'activitat turística, l'Administració pública (molt especialment la municipal) ha de prendre un rol planificador, de manera que: 

• L'activitat turística sigui profitosa i rendible per al conjunt de la població resident.
• Es minimitzin els impactes negatius que qualsevol activitat econòmica genera sobre el territori on es desenvolupa.
• Es preservin els valors culturals autòctons que formen part dels atractius turístics del territori.
• Es mantingui un equilibri raonable amb les activitats d'altres sectors, de manera que no es depengui exclusivament del turisme.
• Es desenvolupi l'activitat turística en un marc de sostenibilitat.

Reiterant un cop més que el turisme és una activitat que implica tots els valors, equipaments i serveis d'un territori, l'Administració pública haurà de vetllar perquè totes les àrees relacionades amb el turisme siguin degudament coordinades. Principalment pel que fa a:

• L'urbanisme. La planificació sostenible de l'ús del territori, la capacitat de càrrega, l'ordenació viària, la senyalització, etc.
• El patrimoni. La conservació, la rehabilitació i la interpretació.
• La cultura. La dinamització, la conservació de les festes i les tradicions, etc.
• La promoció econòmica. La generació d'empreses, la incentivació de la qualitat dels serveis turístics, la imatge, la promoció, etc.

Els equipaments i serveis públics. La seguretat ciutadana, la pol·lució, el tractament dels residus, etc.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

La varietat d'elements i factors que integren les activitats turístiques demanen la necessitat d'enfocar i d'entendre el turisme com un conjunt d'elements interrelacionats; és a dir, com un sistema. 

Els diversos elements i factors del sistema turístic interactuen i s'afecten entre si. Un canvi en una de les peces del sistema pot afectar les altres. 

Fins ara, molts municipis han dut a terme polítiques que no entenien el turisme com a sistema: s'han dedicat només a potenciar empreses turístiques, sense pensar en aspectes com la satisfacció del turista, els recursos, els serveis complementaris, etc. 

L'experiència ha demostrat, però, que a mitjà i a llarg terminis són molt més rendibles les polítiques que veuen el turisme com a sistema.

Veure el turisme com a sistema vol dir: 

• Aplicar diferents enfocaments disciplinaris (econòmics, geogràfics, sociològics, antropològics, etc.) a l'hora d'interpretar el funcionament de l'activitat turística.
• Entendre que l'activitat turística funciona a diverses escales, des de la local o municipal fins a la nacional o internacional.
• Considerar que els elements del sistema turístic no es poden entendre fora del seu context, ja que estan interrelacionats; i que, per aquesta raó, els canvis que hi puguin haver, tant en el lloc d'origen com en el de destinació (crisis econòmiques, inestabilitat política o social, etc.), repercutiran en el flux turístic que hi hagi entre els dos llocs.
• Entendre que un sistema implica un moviment continu i circular. És a dir, que el turista ha d'acabar tornant al seu lloc d'origen. Però si el turista fa del lloc de la destinació la seva residència habitual o s'hi està temporades llargues, deixarà de ser un turista i les seves necessitats seran diferents.
• Assumir que qualsevol decisió que es prengui sobre el territori (zona, comarca, municipi), sigui del tipus que sigui (relacionada amb les infraestructures, els equipaments o els serveis), afecta el sector turístic, ja que el turista fa servir globalment tot el territori.

Introducció del tema

El turisme com a activitat generadora de riquesa

El turisme com a activitat generadora d'ocupació

Les característiques del mercat laboral i turístic

El turisme com a activitat equilibradora de la balança de pagaments

La incidència del turisme en les hisendes municipals

La incidència del turisme en la població local

Algunes raons per a desenvolupar el turisme en l'àmbit municipal

La incidència territorial, urbanística i mediambiental

El turisme és una activitat transversal que incideix en molts àmbits. Bàsicament, en els àmbits econòmic, sociocultural, territorial, urbanístic i mediambiental.

Al llarg d'aquest tema veurem com hi incideix.

Àmbit econòmic

Per explicar la incidència del turisme en l'àmbit econòmic parlarem de: 

• El turisme com a generador de riquesa.
• El turisme com a generador d'ocupació.
• El turisme com a equilibrador de la balança de pagaments.
• L'impacte del turisme en les hisendes municipals.

Àmbit sociocultural

Per explicar la incidència del turisme en l'àmbit sociocultural parlarem de: 

• La incidència del turisme en la població local.
• Algunes raons per fomentar el turisme en l'àmbit municipal.

Àmbit territorial urbanístic i mediambiental

Per explicar la incidència del turisme en els àmbits territorial, urbanístic i mediambiental parlarem de: 

• L'equilibri territorial.
• La revalorització del territori.
• El deteriorament del paisatge i del medi ambient.

Tot això ens permetrà introduir el tema següent, en què es parlarà de la necessitat de desenvolupar un turisme planificat, que ens permeti generar una activitat equilibrada i sostenible; és a dir, que no hipotequi el futur dels nostres territoris.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Si ens fixem en el Producte Interior Brut d'un territori, podrem veure la importància que té el sector turístic en l'economia. 

• En el cas de l'Estat espanyol, es tracta d'una activitat tan important que és capaç de generar més del 10% del PIB (més que l'agricultura).
• A Catalunya, i en altres CCAA de caràcter turístic, l'aportació del turisme al PIB es troba en valors semblants als estatals.

Observa l'Evolució de la participació del turisme espanyol en el PIB.

Pel que fa a la importància que té el turisme com a generador de riquesa en l'àmbit municipal, podem dir que a Catalunya hi ha uns quants municipis que viuen de l'activitat turística; i que n'hi ha d'altres que, sense ser municipis turístics, ingressen una bona part de les seves rendes d'aquesta activitat. 

D'altra banda, les successives crisis del sectors econòmics importants (agricultura, indústria tèxtil, elèctrica, d'extracció, etc.) han fet que moltes poblacions vegin en el turisme una alternativa econòmica complementària per als sectors en crisi.

El turisme pot servir de motor per al desenvolupament econòmic, tant en zones urbanes com interurbanes: té capacitat per crear noves activitats empresarials i nous llocs de treball relacionats directament o indirectament amb el turisme: comerç, restauració, etc.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El turisme és un sector amb una capacitat important per crear ocupació, sobretot durant els mesos d'estiu. 

L'activitat turística pal·lia, durant els mesos de temporada alta, un problema estructural com el de l'atur, i sovint s'ha considerat -de manera poc realista- l'única alternativa en moments en què es redueix la contractació en altres sectors o durant períodes de crisi econòmica. 

Ara bé, això també pot tenir una incidència negativa des d'un punt de vista social, com a conseqüència de la pròpia dinàmica de l'activitat. 

Tot i que a partir de la dècada dels 90 del segle passat la temporada turística s'ha allargat -des de Setmana Santa fins al pont del Pilar-, les condicions laborals en el sector turístic no són ideals: estacionalitat, eventualitat, segmentació de mercats laborals (treballadors de primera i de segona), precarietat, fluxos migratoris... 

Vegem, tot seguit, quines són les característiques del mercat laboral turístic.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

La mateixa dinàmica del sector fa que el mercat laboral turístic presenti les característiques següents: 

• Estacionalitat.
• Eventualitat i precarietat.
• Segmentació de mercats laborals.
• Fluxos migratoris.
• Atomització empresarial. Autònoms.
• Baix nivell de formació ocupacional.

A continuació les veurem amb més detall.

Estacionalitat

El turisme és una activitat que en la majoria dels casos no es fa al llarg de tot l'any, sinó en determinades èpoques. 

Això fa que els empresaris contractin més treballadors en l'època de major demanda i que es quedin amb el personal mínim quan l'activitat és baixa. 

Aquestes variacions en les contractacions no es produeixen solament en períodes d'un mes o superiors, sinó que, en determinats subsectors com el de la restauració, per exemple, es produeixen dintre d'una mateixa setmana. 

Eventualitat i precarietat

La conseqüència més directa de l'estacionalitat de l'activitat turística és la necessitat de personal eventual i temporal, que sigui flexible i que s'adapti als ritmes de l'activitat. 

Les condicions laborals d'aquests treballadors solen ser, en general, pitjors que les dels treballadors fixos.

Segmentació de mercats laborals

Molta de la mà d'obra que accepta aquestes condicions acostumen a ser col·lectius amb poca formació o sense formació específica. Aquests treballadors constitueixen el segment en pitjors condicions laborals. 

L'existència d'un mercat primari i d'un altre de secundari és una altra de les característiques laborals del sector (tot i que no n'és exclusiva).

• Mercat primari: El mercat primari el formen treballadors qualificats i amb una formació específica. Les seves condicions laborals solen ser bones, estables i acostumen a estar més ben pagats. Són els que ocupen els llocs de feina més qualificats i amb certa responsabilitat.
• Mercat secundari: El mercat secundari l'integren treballadors que, com ja hem dit, no solen tenir formació, o no tenen una formació especialitzada. Són els que ocupen els llocs més bàsics i sovint de caràcter eventual.

Fluxos migratoris

El sector turístic genera fluxos migratoris importants de treballadors.

Als nostres territoris hi ha dos tipus d'immigracions.

• Interiors: Són treballadors que es traslladen, principalment, des d'altres punts de l'Estat o de l'interior cap a les costes. En general, els llocs de treball que ocupen són de baixa qualificació.
• Exteriors: Alguns provenen dels mateixos mercats emissors, com Alemanya, Gran Bretanya o França. Ocupen tasques de gestió per als touroperadors del seus països d'origen, d'atenció al client, recepció o informació (guies, animadors turístics, etc.).
  Uns altres fluxos més recents són els estrangers provinents dels països de l'Est -per atendre els turistes de l'est-, del Magreb i de zones de l'Àfrica negra -generalment per tasques relacionades amb l'hostaleria-.

Atomització empresarial. Autònoms

En turisme hi ha un gran nombre de petites empreses, fruit del creixement desorganitzat del sector, caracteritzades per la contractació temporal.

També hi ha un gran nombre de treballadors autònoms -molts guies turístics, per exemple- amb dificultats per mantenir un nivell de contractacions adequat a les seves necessitats.

Baix nivell de formació ocupacional

Les "puntes" en la demanda turística i una millora relativa del mercat de treball provoquen que, en determinades èpoques, es contractin sovint treballadors amb poca experiència laboral prèvia en el món turístic i sense una formació ocupacional específica. Això genera un impacte negatiu important en la qualitat global dels serveis turístics d'una zona, a més d'un cert grau de discriminació laboral (mercat laboral secundari).

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Un altre dels aspectes positius de l'activitat turística en l'àmbit macroeconòmic és la capacitat que té d'obtenir ingressos procedents de l'exterior.

Un dels problemes que va tenir Espanya en els anys posteriors a la postguerra va ser la manca de divises per poder comprar a l'exterior. El turisme es va convertir en una font de divises i es van poder fer importacions, necessàries per al desenvolupament i la modernització del país. 

Posteriorment, l'aspecte més important de l'entrada de divises al país ha estat la possibilitat que han donat per cobrir el gran dèficit comercial de l'Estat, generat per la diferència entre importacions i exportacions. 

Als inicis de l'activitat turística a Espanya, aquesta capacitat generadora de divises va estar força desaprofitada, com a conseqüència d'una manca de planificació. Avui, encara és evident que una part de les transaccions econòmiques derivades del turisme a l'Estat espanyol es produeixen a l'estranger, en els mateixos mercats emissors, i que això no té transcendència sobre la nostra balança de pagaments.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

La població dels municipis turístics augmenta en moments com l'estiu, Nadal, Setmana Santa o els ponts.  

Els ajuntaments es veuen obligats a ampliar la seva prestació de serveis; i no solament els pròpiament turístics, sinó que també té a veure amb serveis com la recollida d'escombraries, la neteja, el servei de vigilància, etc. 

Això comporta més despesa per a aquestes localitats; però no reben cap ajut econòmic especial per fer front a aquests desequilibris poblacionals. 

Encara que la població es dobli, es tripliqui o es multipliqui per deu, les administracions públiques superiors es basen en la població de dret dels municipis a l'hora de fer-los participar en els seus tributs. 

L'adopció de mesures per part de l'Administració municipal perquè l'activitat turística generi una activitat econòmica potent i faciliti ingressos a la hisenda municipal és una de les estratègies cabdals per pal·liar aquesta situació.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El turisme comporta un contacte entre la població que resideix en el lloc de la destinació i els turistes que el visiten. 

L'afluència de visitants en una destinació turística pot incidir, per tant, en els habitants de la localitat. 

L'impacta d'aquesta afluència pot ser major o menor en funció d'una sèrie de factors. Depèn, per exemple:

• De la proporció de turistes i població local.
• De les diferències entre els turistes i la població local.
• De la dependència econòmica.
• De la participació per part de la població local.
• De la fase d'evolució cap a una destinació turística en què es troba cada territori.
• De l'estacionalitat del turisme i la transitorietat dels contactes.
• Del tipus de turistes.

A continuació veiem amb més
detalls aquests factors.

De la proporció de turistes i població local

Com més turistes hi hagi, més impacte tindran en la població local. 

De les diferències entre els turistes
i la població local

En principi, com més diferents siguin els uns dels altres, més forts seran els impactes, tant pel que fa a esquemes culturals, percepcions, nivell de vida... 

En aquest sentit, per exemple, es poden donar percepcions diferents del que són les tradicions, el folklore, la música, els esdeveniments artístics, la gastronomia, els fets històrics, l'artesania, l'arquitectura, la religió, les formes de vida... ja que el turista viu la seva experiència en uns termes de temps i de lloc no quotidians, diferents als dels residents. 

També pot haver-hi diferències entre la població local i la població turista pel que fa al nivell de vida, que poden causar desequilibris en les relacions. 

En casos així, la visita dels turistes pot arribar a provocar en la població resident un sentiment d'inferioritat o ressentiment. Poden intentar aprofitar-se dels turistes, imitar conductes i comportaments, etc.

De la dependència econòmica

Com més dependència tingui la destinació respecte del turisme, o com més gran sigui el percentatge d'activitat econòmica que genera aquest sector, major serà l'impacte. 

De vegades alguns esdeveniments i atractius culturals acaben per transformar-se en activitats destinades únicament a aconseguir que els turistes gastin diners.

Això pot comportar l'adulteració o la pèrdua de l'autenticitat dels referents folklòrics i una comercialització abusiva de les tradicions, de l'artesania, de la gastronomia, de les relacions humanes... Es pot arribar a perdre l'espontaneïtat.

Una altra de les coses que també pot passar és que hi hagi una actitud de servitud per part de la mà d'obra local.

De la participació per part de la població local

Com menys participació per part de la població local a l'hora de prendre decisions sobre els negocis, més impacte. 

En aquest sentit, és important tenir present que en cap cas és concebible el desenvolupament turístic d'un municipi sense comptar amb la seva opinió i la seva participació.

De la fase d'evolució cap a una destinació turística en què es troba cada territori

A mesura que un municipi s'orienta cada vegada més cap al turisme i aquesta activitat hi assoleix més pes, els impactes tendeixen a ser majors. 

De l'estacionalitat del turisme i la transitorietat dels contactes

El tipus de contacte que té la població local amb els turistes és transitori, i això pot tenir un significat i una importància diferents per a cada col·lectiu. En aquest sentit, els impactes de l'activitat turística seran majors com més estacional sigui aquesta activitat. 

Del tipus de turistes

Com més massiu sigui el turisme, per exemple, més impacte.

Hi ha llocs clarament orientats al turisme de masses, on els residents eviten freqüentar determinats indrets durant l'estiu, per no haver de trobar-se amb un determinat tipus de turista. En casos com aquests, el turisme ajuda a introduir pautes de conducta negativa i, al mateix temps, pot provocar un sentiment de rebuig en la població local.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

L'existència d'una activitat turística en un municipi pot tenir uns impactes que afavoreixin la destinació. 

Per exemple, l'activitat turística pot ajudar a: 

• La modificació dels patrons de consum de la població local.
• L'intercanvi d'informació i un major coneixement del que succeeix a l'exterior.
• La conservació i el foment dels recursos.
• La fixació de la població autòctona en territoris en crisi.
• La creació d'una identitat en la destinació.
• La dinamització econòmica del municipi.

A continuació ho veiem més clarament.

La modificació dels patrons de consum
de la població local

Tant qualitativa com quantitativament. Per exemple, un augment del nivell de vida fa augmentar el desig d'adquirir més béns de consum i més diversificats.

L'intercanvi d'informació i un major coneixement del que succeeix a l'exterior

L'afluència de turistes d'altres indrets també pot comportar un intercanvi d'informació i un augment del coneixement del que succeeix a l'exterior. 

Aquest contacte pot afavorir la relativització dels esquemes culturals de la població local, un eixamplament d'horitzons i que aquesta població vegi el món amb uns altres ulls.

La conservació i el foment dels recursos

Malgrat l'adulteració dels referents folklòrics abans esmentada, el turisme també pot contribuir a que creixi l'interès i l'orgull local per la conservació i el foment del patrimoni cultural, els costums, les tradicions, etc. 

A zones de transició industrial, com per exemple, les províncies de Biscaia o Barcelona, s'estan rehabilitant antigues instal·lacions industrials amb un objectiu turístic. 

Això pot servir per conservar un patrimoni industrial que podria quedar oblidat i marginat. En aquests casos, el turisme revaloritza un patrimoni i fa prendre consciència a la població local de la importància dels seus recursos. El paradigma de la recuperació del patrimoni industrial amb finalitats culturals i turístiques és el Regne Unit, però a la major part de països europeus és una forma comuna de valorització del patrimoni industrial.

La fixació de la població autòctona en territoris
en crisi

En alguns territoris en crisi, el desenvolupament d'una activitat turística pot contribuir a la fixació de la població. 

Pensem, per exemple, en les àrees de muntanya i d'interior. L'afluència de visitants pot ajudar a mantenir activitats més tradicionals o a potenciar-ne de noves, que es podrien vendre com a complementàries a l'oferta principal.

Posem com a exemple una destinació de muntanya on els turistes poden anar a practicar activitats d'aventura. En el cas que en aquest lloc hi hagués alguna tradició de fer productes artesanals, es podria aprofitar i vendre'n als visitants. 

La creació d'una identitat en la destinació

El turisme afavoreix la creació d'una identitat en la destinació; la promoció turística del municipi, tant en l'àmbit internacional com en el nacional, fa que la gent senti la seva població com a singular, amb identitat i orgull propis.

La dinamització econòmica del municipi

El turisme genera empreses noves i llocs de treball nous que activen l'economia local i provoquen efectes multiplicadors sobre ella. Això fa que la resta de sectors productius es vegin beneficiats per aquesta activitat turística. 

Però perquè aquesta dinamització econòmica tingui transcendència real en el municipi, és un factor cabdal disposar d'una planificació adequada del desenvolupament turístic. S'han donat casos en què, a causa de la manca de producció de béns i serveis locals, els beneficis addicionals esperats del sector turístic han "emigrat"  -en lloc de quedar-se a la mateixa destinació turística- cap a tot un entorn territorial no implicat directament en el turisme.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El turisme, pel seu caràcter transversal, incideix en tots els aspectes del territori, ja que crea fluxos econòmics nous, perspectives socials noves, necessitats d'equipaments i serveis nous, etc. L'urbanisme i el medi ambient són dos dels àmbits on, tradicionalment, es fa notar més l'activitat turística.

Cal tenir en compte que aquesta incidència pot tenir efectes positius i/o negatius, depenent de la planificació que es faci del desenvolupament turístic. 

Vegem ara uns exemples de com podria incidir el turisme en un determinat territori: 

Incidència positiva

• Equilibri territorial. El turisme implica que el turista gasti diners en la destinació. Això permet que es creï un flux de diners, de grans zones generadores de negoci (urbanes i metropolitanes) a zones més deprimides.
• Revalorització del territori. Pel fet de basar-se en elements territorials, el turisme pot comportar la revalorització d'un territori. Permet que hi hagi uns serveis i unes infraestructures que si no, no hi serien; i pot fer que es recuperin o revaloritzin determinats elements. Per exemple, pot ajudar a recuperar, com a atractiu per als turistes, una tradició artesanal a punt de desaparèixer. De la mateixa manera, el turisme també pot ajudar a millorar la imatge de la destinació.

Incidència negativa

• Deteriorament del paisatge i del medi ambient. El turisme sol començar en indrets o paisatges naturals o rurals, i pot actuar en aquests llocs com a factor de degradació o d'artificialització de l'entorn.

A principis del desenvolupament turístic nacional, l'objectiu principal de la política turística del país va ser fer créixer el nombre de turistes a qualsevol preu. Al litoral es van construir, indiscriminadament, places hoteleres i allotjament en general. Aquestes concentracions de ciment, en algunes destinacions, van arribar a fer desaparèixer els atractius que en el seu moment havien estat la causa de l'èxit del turisme.

• Creixement urbanístic desordenat. El fet positiu que el turisme creï zones amb serveis i equipaments que revaloritzen un territori, afavoreix la pressió especulativa sobre l'entorn dels nuclis turístics. Això pot produir un creixement desmesurat i desequilibrat de les construccions, no solament les pròpiament turístiques, sinó també les residencials, amb una tipologia d'usuaris diferent i contraposada a l'habitual del sector turístic. La prevenció i una ordenació racional del territori constitueixen la millor garantia d'un desenvolupament turístic que ha de ser sostenible. En el tema següent ens centrarem en la necessitat de planificar l'activitat turística i de fer-ho en un marc de sostenibilitat.

Has finalitzat aquest punt de teoria. Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí. A continuació, torna al tauler i accedeix a la següent casella.

Introducció del tema

Cap a un turisme sostenible

L'Agenda 21

El nostre àmbit

Altres accions per a la sostenibilitat

El boom turístic

Els factors que van propiciar el boom turístic

Els desequilibris derivats del boom turístic

L'absència de regulació i planificació del turisme

El predomini d'una oferta estandarditzada i del turisme de masses

La política de promoció centrada en l'estacionalitat i la concentració geogràfiques

El deteriorament paisatgístic i del medi ambient

Manca d'una autèntica estratègia de rendibilitat turística

En el tema anterior hem vist que els efectes de l'activitat turística poden ser bons o dolents, i que una mala gestió de l'activitat pot portar: 

• Desequilibris.
• Impactes negatius.

El turisme sol començar en indrets o paisatges naturals o rurals, i pot actuar en aquests llocs com a factor de degradació o d'artificialització de l'entorn. 

Per exemple, al principi del desenvolupament turístic nacional, l'objectiu principal de la política turística del país va ser fer créixer el nombre de turistes a qualsevol preu. Al litoral es va construir de manera indiscriminada, tant pel que fa a les places hoteleres i altres allotjaments turístics, com pel que fa a apartaments i urbanitzacions per a segones residències. Va ser l'època del boom turístic. Aquestes concentracions de ciment, en algunes destinacions, van arribar a fer desaparèixer els atractius que en el seu moment havien estat la causa de l'èxit del turisme.

El principal impacte del turisme en el medi ambient va ser la destrucció d'hàbitats naturals, amb la consegüent pèrdua de fauna, flora i paisatge. Es tracta, a més, d'un impacte irreversible.

En aquest tema:  Destacarem la necessitat de desenvolupar el turisme d'una forma planificada. Això ens permetrà generar una activitat equilibrada i sostenible; és a dir, que no hipotequi ni el futur dels nostres territoris ni del sector turístic. Explicarem que el turisme sostenible és aquell que té en compte tots els àmbits en el qual incideix -econòmic, sociocultural, territorial, urbanístic i mediambiental- per poder ser una activitat socialment justa, econòmicament viable i respectuosa amb el medi ambient. Parlarem de l'Agenda 21 local com a model de gestió local que permet la planificació turística d'un municipi. Dedicarem la segona part del tema a parlar d'un dels exemples de desenvolupament insostenible més important: el boom turístic. I destacarem, sobretot, els desequilibris que ens ha deixat aquest fenomen.

En definitiva, el que es vol destacar en aquest tema és que la sostenibilitat és el marc dins del qual s'hauria de planificar l'activitat turística per evitar desequilibris com els que ens ha deixat el boom. 

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Desenvolupament sostenible

Tenint en compte els impactes negatius que pot tenir el turisme en els diferents àmbits en els quals incideix, ens trobem davant la necessitat de desenvolupar l'activitat turística en un marc de sostenibilitat. 

"El desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer-ne les seves." Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, 1997. El nostre futur comú. Informe Brundtland.

Un plantejament sostenible situa en un mateix pla les preocupacions socials, econòmiques i ambientals. Es tracta d'un plantejament:

• Socialment just.
• Econòmicament viable.
• Respectuós amb el medi ambient.

Turisme sostenible

Hem d'anar, per tant, cap a un turisme sostenible: un turisme viable en tots els sentits -des de l'econòmic fins a l'ambiental-, que conservi les bases de la pròpia existència. 

És a dir, que no hipotequi el futur dels recursos turístics d'un territori; principalment, cultura, natura i paisatge. En unes altres paraules, la idea és la d'usar versus consumir. 

La sensibilitat mediambiental: una oportunitat

En general, la població, i molt especialment els segments més joves, han adquirit en els darrers anys una forta sensibilització cap a la conservació del medi ambient i dels seus beneficis.

Es tractarà, doncs, de fomentar un turisme que: 

• S'interessi per la natura i les cultures autòctones, i sigui respectuós amb aquests recursos.
• Busqui la minimització de l'impacte ambiental.
• Demani menys infraestructures.
• Intenti aportar beneficis a les poblacions i contribueixi al seu desenvolupament.
• Exigeixi paisatges i ecosistemes perfectament conservats i, si és possible, protegits.

Un instrument per a la sostenibilitat

La proposta d'un desenvolupament sostenible es basa en:

• Un marc teòric (desenvolupat a partir de l'Informe Brundtland).
• Un compromís internacional (Cimera de la Terra, Declaració de Río).
• Un instrument executiu (Agenda 21).

L'Agenda 21 és un programa d'actuació d'àmbit mundial adoptat a la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que va tenir lloc a Río de Janeiro el 1992. Es tracta d'un pla d'acció concebut com a guia per al desenvolupament de la sostenibilitat.

• Destaca el paper de les autoritats locals a l'hora d'iniciar i coordinar els progressos necessaris per assolir el desenvolupament sostenible.
• Crida l'atenció sobre la necessitat de la participació ciutadana.
• Anima a la creació de versions locals de l'Agenda 21.

Es tracta de trobar models de gestió locals sostenibles a llarg termini.

Les agendes 21 locals

En la Conferència sobre Ciutats i Pobles Sostenibles (Aalborg, 1994), els pobles i les ciutats signataris de la Carta d'Aalborg van adoptar el compromís de seguir l'Agenda 21.

Una Agenda 21 local és un camí per a la planificació de l'activitat turística d'un municipi. La declaració de Calvià assumeix que aquest ha de ser un instrument fonamental de gestió sostenible de l'activitat turística. En un marc de sostenibilitat, l'Agenda 21 local permet planificar tots els àmbits d'un municipi, entre els quals s'inclou l'activitat turística. Permet un model de gestió local. Un dels primers i més reeixits exemples d'una Agenda 21 aplicada a un municipi turístic és la de Calvià, que des del 1994 i durant més de 10 anys va marcar les orientacions de sostenibilitat i competitivitat d'aquest municipi.

Una Agenda 21 local consisteix a posar en marxa un procés dinàmic de renovació de la localitat, amb el consens de tots els agents, tant econòmics com socials. El procés requereix, necessàriament, un canvi de: 

• Formes de pensar.
• Formes de fer.
• Formes de produir.
• Formes de consumir.

L'elaboració d'una Agenda 21

El desenvolupament sostenible es basa en un exercici col·lectiu i solidari de responsabilitat. 

L'elaboració d'una Agenda 21 implica:

• L'establiment de mecanismes que garanteixin la informació.
• L'educació i la participació del conjunt dels ciutadans.
• La cooperació entre tots els agents del territori.

Aquests mecanismes han de possibilitar la reflexió col·lectiva i la discussió de propostes al voltant d'uns documents de treball elaborats per experts que coneguin les diferents realitats sectorials, tant de fora com del mateix territori.

El procés demana la creació d'instruments específics de gestió, administratius i financers. Es tracta d'un procés que implica un pla d'acció en tres grans fases:

• Fase 1- Diagnosi: Es pot fer mitjançant una ecoauditoria.
• Fase 2- Elaboració del pla: Els Sistemes de Gestió Ambiental (SIGA) serveixen de primer pas de cara a l'elaboració d'una Agenda 21 local.
• Fase 3- Implementació del pla.

Exemples d'actuacions que es poden fer a partir d'una Agenda 21 local

• Modificació del plantejament existent (urbanisme sostenible).
• Millora d'infraestructures i serveis.
• Accions de rehabilitació del patrimoni.
• Pla de mobilitat sostenible (els vianants i el transport públic tenen prioritat).
• Declaració d'espais naturals protegits.
• Plans d'ordenació forestal.
• Dinamització socioeconòmica.
• Mesures de diversificació de l'economia.
• Foment de l'agricultura ecològica.
• Dinamització cultural.
• Programes adreçats a collectius socials amb problemàtiques específiques.
• Programes d'educació i sensibilització.
• Establiment de mecanismes de participació.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Pel que fa a la sostenibilitat i les agendes 21, en el nostre àmbit podem destacar: 

• La Declaració de Calvià sobre Turisme i Desenvolupament Sostenibles.
• La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Declaració de Calvià sobre Turisme i Desenvolupament Sostenibles

Amb l'objectiu de fomentar aquesta filosofia de la sostenibilitat, l'abril del 1997 té lloc, al municipi de Calvià (Mallorca), la Conferència Internacional sobre Turisme Sostenible a la Mediterrània. 

Els participants de la conferència arriben a la conclusió que els greus desafiaments socials i ambientals a què haurà de fer front la Mediterrània abans de l'any 2025, exigeixen que es modifiquin les pautes de desenvolupament imperants en l'actualitat. La Declaració de Calvià pretén ser una fita per al desenvolupament sostenible a la Mediterrània.

Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

També, arran de la Carta d'Aalborg, la Diputació de Barcelona va decidir fa un temps promoure la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, una xarxa de municipis interessats a elaborar i aplicar una Agenda 21 local. 

Pots consultar aquesta informació en aquest enllaç web.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Què es pot fer per al desenvolupament sostenible d'un municipi que vol planificar la seva activitat turística?

• Aprofitar tots els instruments legals a l'abast. Per defensar el medi ambient, sovint és suficient aplicar-hi les lleis.
• Fer una ecoauditoria o auditoria ambiental. És un instrument de diagnosi que serveix per conèixer l'estat de salut ambiental del municipi, detectar dèficits i problemes i pensar solucions per a cada cas. Pot ser el pas previ cap a un Sistema de Gestió Ambiental (SIGA). El SIGA servirà per resoldre i prevenir els dèficits i els problemes que s'hagin detectat gràcies a l'auditoria.
• Implementar un Sistema de Gestió Ambiental (SIGA). És un model de gestió i control ambiental.
• Aconseguir distintius de qualitat ambiental
  No és un model de gestió, però estableix uns paràmetres objectius de qualitat.

A continuació, veiem amb més
detall els dos últims punts.

Implementar un Sistema de Gestió Ambiental (SIGA)

És un model de gestió i control ambiental. Implica definir una política mediambiental i un programa d'actuació amb:

• Uns objectius.
• Uns terminis per acomplir-los.
• Un sistema de seguiment i control.

Com el seu nom indica, és un instrument que serveix per gestionar els aspectes ambientals d'una empresa, d'una institució, d'un municipi, etc.

Els SIGA més coneguts i utilitzats al nostre país són:

• La norma ISO 14001.
• El Sistema d'Ecogestió i Ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS).

L'obtenció d'un certificat EMAS o ISO 14001 certifica la implantació i el correcte funcionament d'un sistema de gestió ambiental, però no pas l'assoliment d'uns resultats concrets.

Un SIGA sol necessitar una auditoria ambiental prèvia (diagnosi) i l'establiment d'una estructura de model de gestió. Això vol dir posar ordre al medi ambient local mitjançant programes d'actuació sectorials.

Veiem a continuació de què tracten.

Principals àmbits d'actuació:

• Aigua.
• Aire.
• Energia.
• Residus.
• Soroll.

Objectius de l'actuació:

• Estalvi, depuració, reutilització.
• Reducció d'emissions contaminants.
• Estalvi, promoció d'energies netes o renovables.
• Reducció, reciclatge, reutilització.
• Reducció.

Els objectius municipals per aconseguir un certificat SIGA són múltiples: 

• Estalvi de costos.
• Millora de la imatge.
• Obtenció d'ajuts.
• Més eficàcia.
• Més competitivitat.
• Més motivació per part dels treballadors...

Ara bé, tot i aquests beneficis, hauríem d'anar més enllà dels aspectes ambientals, tant pel que fa als SIGA com als distintius de qualitat ambiental (paràmetres objectius de qualitat).

Una bandera blava en una platja (distintiu de qualitat ambiental) certifica la qualitat de la platja, incloent els serveis que ofereix i la qualitat sanitària de l'aigua per banyar-se, entre altres paràmetres; però no avalua la salut dels sistemes naturals costaners. L'aplicació de criteris ambientals més amplis i integrats comportaria, sens dubte, un suspens per a moltes platges guardonades.

Aconseguir distintius de qualitat ambiental

No és un model de gestió, però estableix uns paràmetres objectius de qualitat.

Els distintius de qualitat ambiental són finalistes. Això vol dir que certifiquen resultats concrets, i no pas els sistemes utilitzats per aconseguir-los. Fixen els paràmetres objectius per aconseguir els certificats.

N'hi ha de molts tipus: nacionals, internacionals, públics, privats...

Per exemple a Catalunya són les banderes blaves que s'atorguen a les platges.

Es tracta d'un distintiu de qualitat que atorga una agència europea privada. Avalua diferents paràmetres relacionats amb la qualitat d'una platja: des de la qualitat sanitària de l'aigua i la sorra, fins a la disposició d'equipament (papereres, accessos, dutxes...).
Una bandera blava és un distintiu reconegut internacionalment, que s'aprofita per a la promoció turística.

Pel que fa als establiments hotelers, càmpings, camps de golf..., el Departament de Medi Ambient de la Generalitat atorga el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Fins aquí hem parlat de la necessitat de desenvolupar un turisme d'una forma planificada, que ens permeti generar una activitat equilibrada i sostenible que no hipotequi el futur dels territoris.

Hem dit que hem de tendir cap a un turisme sostenible:

• Que tingui en compte tots els àmbits en els quals incideix.
• Que sigui socialment just i econòmicament viable.
• Que respecti el medi ambient.

A continuació, ens centrarem en un dels exemples més evidents d'absència de planificació i sostenibilitat en una activitat. Parlarem del boom turístic.

En els anys 50 i 60 els conceptes d'oci i temps lliure van prendre importància i la gent va començar a aprofitar aquest temps en forma de vacances i de desplaçaments fora del seu lloc de residència habitual.

Aquest fenomen es va desenvolupar de forma experimental en els anys successius, fins que el turisme va esdevenir un sector econòmic i va créixer espectacularment. En altres paraules, l'activitat turística va experimentar un veritable boom i es va convertir en un fenomen de masses: Espanya es va transformar en una de les principals destinacions vacacionals d'Europa.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

 

El boom turístic espanyol va estar propiciat per tota una sèrie de factors:

• Econòmics:
  Després de la Guerra Civil i del període de postguerra, es va veure en les divises dels turistes la solució a la necessitat que hi havia de finançar la infraestructura productiva i industrial del país i equilibrar la balança comercial. De fet, el règim franquista es va trobar (sense haver fet cap estratègia) amb una allau de turistes, que van donar peu a aquesta nova dimensió econòmica.
• Polítics:
  Després del període autàrquic, el règim franquista aprofita aquest boom turístic per intentar canviar la imatge que tenen d'Espanya els països europeus occidentals i democràtics. Amb aquest objectiu, i amb el de captar la inversió estrangera, es va fomentar la imatge d'un país estable on regnava la "pau social".
• Naturals:
  Espanya tenia uns recursos naturals que no podien oferir la majoria de països de la zona: sol i platges (unes platges que en aquells moments no estaven massificades ni urbanitzades).
• Geogràfics:
  Espanya era un país relativament proper als principals mercats turístics europeus. D'altra banda, l'Administració espanyola va afavorir l'accessibilitat a determinades zones turístiques del litoral, amb la construcció d'algunes autopistes (la de la Mediterrània, per exemple) i aeroports.

•  
• Promocionals:
  Les campanyes que s'han fet des de les institucions per promocionar el turisme han tingut com a objectiu emfatitzar els recursos de sol i platja; des de la primera campanya que es va fer, als anys 60, sota l'eslògan d'España es diferente, fins a d'altres més recents, com la d'España, todo bajo el sol o España. Pasión por la vida.
• Condicions socioeconòmiques de l'entorn:
  No hem d'oblidar que estem fent referència a una època de plena expansió econòmica a tot Europa, amb un gran creixement de les classes mitjanes que, per primer cop, disposen de la renda i els recursos suficients per poder viatjar a l'estranger, com a mínim, una vegada a l'any. D'altra banda, també hem de tenir en compte que el turisme era encara una experiència molt nova i, per tant, les motivacions de la majoria dels turistes eren molt bàsiques o poc diversificades. Un país com Espanya, amb una oferta turística, també, força bàsica, va ser capaç de satisfer les seves exigències.
• Els preus:
  Els diferents nivells de renda -i, per tant, el canvi de divises favorable a la butxaca dels visitants estrangers-, significaven unes vacances a un preu molt baix per als turistes europeus. Aquest fet, juntament amb l'especulació del sòl i la construcció d'infraestructures públiques importants, va fer reflexionar alguns estudiosos del turisme sobre la "subvenció" que donaven als turistes.

L'herència dels factors que van propiciar el boom és evident. Sense anar gaire lluny, trobem que gran part de l'èxit turístic de la major part de CCAA turístiques encara es basa en una oferta de sol i platja al llarg d'una extensa línia de costa, amb una infraestructura d'allotjament i serveis important. Ara bé, cal veure també quins han estat els impactes negatius més importants, sovint justificats pel que ens ha deixat de positiu el boom. 

L'objectiu que es perseguia amb el desenvolupament turístic nacional era el d'augmentar, any rere any, i a qualsevol preu, el nombre de turistes. Aquesta política va donar lloc, evidentment, a una sèrie de desequilibris: 

• Absència de planificació i regulació del turisme.
• Predomini d'una oferta estandarditzada i del turisme de masses.
• Política de promoció centrada en l'estacionalitat i la concentració geogràfiques.
• Deteriorament paisatgístic i del medi ambient.
• Manca d'una autèntica estratègia de rendibilitat turística.

A continuació, els veurem un per un.

Partint de la base que el que es desitjava era un creixement ràpid i continu dels turistes, les regulacions, controls o inspeccions havien de ser mínimes, flexibles i fàcils de superar. Qualsevol intent de planificació no afavoria l'objectiu. 

Les conseqüències més immediates d'aquesta manera de fer -molt lligades a l'especulació- van ser: 

• El sobredimensionament de l'oferta d'allotjament i l'especulació immobiliària.
• L'absència d'ordenació territorial i anàlisi socioeconòmica.

Sobredimensionament de l'oferta d'allotjament
i especulació immobiliària

Amb l'objectiu d'augmentar el nombre de turistes, i tenint en compte que no els faltaven recursos naturals, es van construir moltes places hoteleres i d'allotjament en general a primera línia de mar. L'activitat turística es va convertir en una "màquina de fer ciment", i va donar lloc a una especulació relacionada amb l'activitat immobiliària.

L'escassa autoritat dels ajuntaments durant l'època franquista no va ajudar gaire a l'hora d'evitar-ho, i tampoc no hi havia els coneixements i la consciència dels desequilibris que se'n derivarien. Això vindria més tard.

D'altra banda, el sobredimensionament de l'oferta d'allotjament, sobretot d'escassa qualitat, ha portat, com a conseqüència, que s'hi hagin de fer inversions per modernitzar-la i millorar-ne la qualitat.

Absència d'exercici d'ordenació territorial
i anàlisi socioeconòmica

Tot i que el turisme va irrompre al municipi causant moltes transformacions, no es va considerar necessari que hagués de ser regulat pels plans urbanístics locals. El pensament que dominava era: per què s'ha de controlar una activitat que funciona sola?

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El turisme era una activitat que, com ja hem dit, funcionava sola. No calia fer cap esforç per atraure els turistes. No hi havia la necessitat d'una oferta diversificada i imaginativa. Els turistes d'aquell moment en tenien més que suficient amb una oferta estandarditzada i homogènia, basada en els recursos del sol, la platja i poca cosa més. Un tipus d'oferta que era barata per als turistes europeus i que va convertir molts municipis de la costa en destinacions associades al turisme de masses. 

En molts casos, aquest tipus de turisme s'ha considerat barat i de poca qualitat: turistes que no eren gens exigents amb els serveis, els hotels, els paisatges..., però que tampoc no gastaven gaire. 

I, encara que actualment s'estan fent molts esforços per canviar aquesta situació i augmentar la qualitat en aquestes destinacions "de masses", el fenomen continua.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

La política de promoció i publicitat que es va fer des de l'Administració reflectia l'objectiu d'atraure turistes a qualsevol preu.

Emfatitzava els recursos de sol i platja d'unes determinades zones, i això significava estacionalitat i concentració geogràfiques: només era turístic el litoral i només s'hi podia fer turisme durant l'estiu.

Eren impensables moltes altres formes de turisme que avui coneixem i practiquem.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Amb l'objectiu de fer créixer el nombre de turistes al preu que fos, es van construir, indiscriminadament, places hoteleres i allotjament en general al litoral.

Aquestes concentracions de ciment, en algunes destinacions, van arribar a fer desaparèixer els atractius que en el seu moment havien estat la causa de l'èxit del turisme. Els ajuntaments de l'època no tenien autoritat per evitar-ho, ni tampoc se'n coneixien les conseqüències.

Les conseqüències han estat la destrucció d'hàbitats naturals, la pèrdua de fauna, flora, paisatge...

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

L'absència de planificació i una visió exclusivament especulativa i immediatista del fenomen turístic va generar activitats al voltant del turisme  -com la construcció compulsiva i indiscriminada d'apartaments i urbanitzacions-, la propietat i la gestió de les quals eren, majoritàriament, foranes. Com a conseqüència, la rendibilitat real d'aquesta activitat no tenia lloc en la destinació, sinó en els mercats emissors.

D'altra banda, la política de preus baixos comportava pocs ingressos per a l'Administració pública, que havia de fer front a la construcció d'equipaments i infraestructures públiques i a la prestació de serveis en una població sobredimensionada pel fenomen turístic.

De fet, es produïa, globalment, una autèntica "subvenció" dels turistes que ens visitaven.

Avui, aquest fenomen encara pot donar-se en territoris que tenen recursos turístics i equipaments, però que no acompanyen el seu desenvolupament amb la creació dels productes turístics locals que rendibilitzin aquesta oferta territorial.

Has finalitzat aquest punt de teoria. Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí. A continuació, torna al tauler i accedeix a la següent casella.

Introducció del tema

L'evolució del sector turístic

L'evolució de les empreses turístiques

Els reptes actuals de l'empresa turística

El sector públic

L'impacte del turisme de les hisendes municipals

La perspectiva de futur en el finançament dels municipis turístics

Concurrència de competències

La qualitat turística a les destinacions

Resum dels principals problemes de les destinacions turístiques

Conclusió del tema

En l'activitat turística intervenen, d'una manera o d'una altra, tot un seguit d'agents i gestors de diferents àmbits del sector turístic que d'una manera genèrica podem agrupar en dos grans blocs, el de les empreses, que anomenen el sector privat, i el de les administracions, que sovint identifiquem com a sector públic. Aquests termes s'han utilitzat en aquest apartat per fer entenedora l'estructura del sector turístic. És important remarcar, però, que la realitat de gestió fa que algunes de les funcions que li són característiques a cadascun dels dos grans sectors es comparteixin. L'activitat turística es gestiona avui dia des d'una perspectiva compartida, sobretot, en funcions tan tradicionals com la promoció de la destinació.

La indústria turística

Són les diferents empreses que, d'una manera directa o indirecta, es veuen involucrades en l'activitat turística: hotels, bars, restaurants, botigues, supermercats, agències de viatges, companyies de transports...

Aquest entrellat d'empreses generen ocupació i riquesa a partir dels moviments turístics. En definitiva, són les que rendibilitzen l'activitat turística, creant serveis i articulant productes que fan possible que el turisme esdevingui un fenomen econòmic important per al territori.

L'Administració pública

Les institucions i organismes públics. En aquest sector podem incloure, des de la UE fins als governs locals.

La seva missió és la de posar a l'abast dels ciutadans i visitants els recursos del territori en condicions, proporcionar els equipaments i serveis públics necessaris, promoure i facilitar l'activitat turística com a activitat econòmica i vetllar per la correcta planificació i sostenibilitat del turisme.

La transversalitat del turisme, és a dir, el fet que el conjunt de decisions que es generen des de les empreses i els diferents estaments i departaments de l'Administració pública afecti el turisme, fa imprescindible una coordinació permanent entre el sector públic i el privat. Aquesta coordinació es concreta, sovint, en organismes mixtos que faciliten la gestió conjunta de l'activitat turística.

Al llarg d'aquest tema:  Veurem com intervenen aquests gestors en el fenomen turístic. Comentarem els problemes amb què es troben en aquests moments. Quant al sector públic, ens centrarem en el món local.

 

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El turisme és un sector en evolució constant. Els canvis en el turisme es produeixen per diversos factors relacionats directament amb l'evolució de tota la societat. La situació econòmica, tant dels països o zones emissores com dels receptors, els canvis en les tendències culturals, la situació política..., tot plegat afecta els fluxos turístics i les característiques dels seus consums.

Més concretament, l'evolució del turisme al nostre territori ha estat condicionada per molts factors, endògens i exògens, que han marcat les tendències en cada moment. Vegem-ho per dècades.

Anys 50 i 60

En els anys 50 podem situar l'inici del turisme, quan la gent va començar a sortir dels seus llocs de residència habitual per fer vacances. El turisme es va anar desenvolupant durant els anys successius fins que, ja als 60, va esdevenir un fenomen econòmic de gran transcendència.

L'atractiu de les nostres platges i la notable diferència de poder adquisitiu respecte dels països més desenvolupats, van provocar una allau turística procedent d'Europa, basada en el sol i la platja, que va impulsar un període de construcció compulsiva i sense planificació.

Simultàniament, el turisme intern -turisme domèstic- incorporava noves capes socials i, afavorit per les facilitats constructives i la bonança econòmica, es desenvolupava una gran oferta de segones residències.

Aquelles zones d'interior que havien estat tradicionalment "d'estiueig" de la burgesia des del principi del segle XX, perdien el seu pes específic i les costes es van trobar ben aviat saturades per la pressió del turisme forà i l'entorn de segones residències del turisme de proximitat.

Anys 70

En la dècada dels 70 es van produir les primeres grans crisis del turisme estranger. Aquesta recessió turística es va donar, bàsicament, per: 

• Les crisis del petroli i les seves conseqüències sobre el poder adquisitiu en els mercats emissors.
• La política de preus baixos que va adoptar el sector turístic, com a conseqüència de l'excés d'oferta d'allotjament.
• El control del sector turístic espanyol per part d'empreses estrangeres, bàsicament dels mercats emissors.
• La manca de serveis i equipaments públics adequats als volums dels fluxos turístics.
• La progressiva degradació de la qualitat de l'oferta turística.
• Una mala política d'estructuració de l'oferta i de la comercialització per part de l'Administració pública d'aquells moments.

Anys 80

Superades les crisis dels anys 70, el turisme espanyol entra, a partir dels 80, en un procés de consolidació que incrementa progressivament el nombre de turistes. Alhora, apareixen tendències que van impulsant canvis estructurals en el turisme:

• Un més alt nivell d'exigència qualitativa per part dels consumidors.
• Més sensibilitat pels valors mediambientals.
• Irrupció de noves destinacions de sol i platja més sofisticades, que situen aquesta tipologia d'oferta a Catalunya en la franja qualitativa més baixa del mercat.
• Demanda de vacances actives.
• Nous conceptes en la planificació urbanística derivats de la democratització dels ajuntaments.

En aquest període, el turisme domèstic redescobreix les zones d'interior i, paral·lelament, neixen noves ofertes, la majoria vinculades al món rural i a les activitats culturals, esportives i de lleure dels pobles de muntanya. La segona residència segueix creixent, encara que va perdent pes l'atractiu de la costa. 

Anys 90

La dècada dels 90 es caracteritza pels canvis en el sector turístic derivats de grans esdeveniments socials (Olimpíades i Expo) i per l'aparició de noves formes de lleure (parcs temàtics). 

Creix espectacularment l'interès per l'oferta de determinades ciutats com Barcelona, Bilbao, València o Madrid. El fenomen és especialment destacable a Catalunya, on Barcelona esdevé la primera destinació turística. 

Els nous fluxos turístics de les zones d'interior reben un fort impuls de les administracions públiques en un procés de diversificació econòmica, com a resultat de les crisis de sectors d'activitat importants (agricultura, indústria tèxtil, mineria, etc.).

La millora de la xarxa viària permet l'accés de turistes a zones cada cop més allunyades dels mercats emissors. 

Pel que fa al turisme estranger, les zones costaneres amb més oferta complementària o amb activitats singulars guanyen terreny a les de tipologia més tradicional.

Les noves ofertes turístiques d'interior, amb una notable revalorització del patrimoni cultural i vinculades tradicionalment al turisme domèstic, comencen a rebre també turisme estranger. 

Es constata que en algunes províncies litorals amb ciutats importants, reben un gran flux turístic de la resta d'Espanya i de l'estranger, seguit d'una importantíssima oferta de sol i platja, amb diferents nivells qualitatius. A tot això, hi hem de sumar el fort creixement del turisme d'interior que, com ja hem comentat abans, a més de la demanda dels habitants de la ciutat i la seva àrea metropolitana, va incorporant, tímidament, segments de mercat procedents d'altres indrets. És el cas de Barcelona o València a la costa mediterrània i Bilbao a la cantàbrica.

Primera dècada del segle XXI

Els principals canvis d'aquest període estan orientats a l'augment del ventall de destinacions de mitjana i llarga distància, provocats pel fenomen del baix cost, especialment relacionat amb el transport aeri, però també amb l'allotjament. 

Paral·lelament, hi ha una consolidació del procés de vertebració de municipis i comarques d'interior que organitzen el territori per rebre visitants de forma òptima.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Podem resumir l'evolució de les empreses turístiques en les fases següents: 

Primera meitat dels anys 60

Predominaven les empreses familiars; les inversions eren modestes; la clientela, específica i fidel i la qualitat dels serveis era bona. Moment d'expansió i de beneficis alts. 

Segona meitat dels 60 i primera dels 70

Les empreses continuaven sent familiars, però els beneficis van començar a disminuir i es va deixar d'invertir. Les empreses potents del sector tenien, majoritàriament, capital i gestió exteriors.

Van començar a néixer les primeres empreses i touroperadors espanyols.

A mitjan dels 70 i primera meitat dels 80

Grans crisis del sector turístic. Època de beneficis molt baixos i, fins i tot, de pèrdues. No hi ha la reinversió que s'hauria hagut de fer.

Tot això comporta la pèrdua de la competitivitat del sector: ofertes poc competitives, qualitat molt baixa i preus també molt baixos. Desplaçament de les inversions cap a zones no saturades. Feia falta una reforma. Però només les grans empreses van començar a fer alguna cosa en aquest sentit.

Anys 80 i 90

Els grups empresarials més potents s'especialitzen en segments de mercat concrets (turisme massiu de sol i platja, parcs temàtics, noves ofertes hoteleres en els principals entorns urbans, etc.). 

Creixen indiscriminadament les petites empreses turístiques i/o "paraturístiques" vinculades a ofertes culturals singulars o a noves activitats de lleure, especialment en les zones d'interior. 

S'inicien processos d'associacionisme empresarial i de cooperació amb el sector públic, en la major part dels àmbits de l'activitat turística.

Els darrers anys de la dècada dels 90 i l'inici del nou segle es caracteritzen, en l'àmbit empresarial, pels problemes d'adaptació a les noves tecnologies i per la recerca de productes que diversifiquin el mercat. Les empreses intermediàries es veuen seriosament afectades pels nous processos de comercialització vinculats a aquests fets. 

D'altra banda, les successives crisis dels sectors econòmics importants (agricultura, indústria tèxtil, elèctrica i d'extracció, etc.) i l'aparició d'una demanda turística interessada en productes turístics situats a l'interior, han fet que noves poblacions vegin el turisme rural, d'interior, de muntanya, etc., com una alternativa econòmica factible als sectors en crisi. 

Al mateix temps, la revalorització del patrimoni cultural ha permès disposar de nous recursos i atractius, susceptibles d'esdevenir oferta turística.

Primers anys del segle XXI

Es mantenen les orientacions de la dècada anterior, si bé apareixen o es consoliden algunes noves orientacions. 

Una bona part de les empreses turístiques assumeix la necessitat de millorar la seva gestió ambiental, tant com una eina per reduir costos, com per ser una aportació a la millora competitiva davant mercats especialment sensibles. Aquesta orientació es valora en empreses petites i també en grans empreses turístiques. 

Les iniciatives de l'empresariat turístic en zones d'interior es van consolidant i permeten augmentar el pes del turisme en la major part del territori. Aquest fet afavoreix la incorporació d'empreses de producció agrària i industrial com a actius turístics i, per tant, la seva incorporació en el procés productiu del turisme. L'exemple del turisme industrial o l'enoturisme en són una bona mostra.

El fenomen del baix cost suposa una notable convulsió del sistema de companyies aèries i genera reconversions de les tradicionals i la irrupció de noves companyies molt més competitives. 

A partir de l'any 2007 la crisi econòmica mundial provocada per l'esclat de la bombolla financera, i a casa nostra també de la immobiliària, redueixen significativament les tendències de creixement del negoci del turisme en bona part de les destinacions més massificades, tant litorals com urbanes o especialitzades (esquí, parcs temàtics).

El repte per a les empreses turístiques espanyoles passa per adaptar-se i adequar-se a aquesta nova situació.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

L'evolució del sector turístic, des dels seus inicis fins a l'actualitat, ha condicionat l'estructura empresarial del turisme. La història i el nou context socioeconòmic en què ens trobem al principi del segle XXI impliquen nous reptes que les nostres empreses han d'afrontar amb eficàcia: 

• Modernització de l'empresa familiar.
• Formació continuada dels professionals i gestors.
• Increment de l'associacionisme i cooperació interempresarial.
• Adopció de mesures d'increment i control de la qualitat.
• Coordinació entre el sector públic i el privat.
• Adaptació a les noves tecnologies.
• Lideratge en els processos de comercialització externa de l'oferta turística.

A continuació els veurem amb més detall.

Modernització de l'empresa familiar

En el sector turístic espanyol hi ha grans empreses que funcionen amb una dinàmica pròpia, en general, desvinculada de l'estratègia de desenvolupament local. 

Una gran part d'aquest sector turístic, però, és gestionat per petites i mitjanes empreses familiars. 

Moltes d'aquestes empreses basen la seva viabilitat en sistemes de gestió opacs i poc professionals, la qual cosa les situa en una posició molt feble davant d'un mercat cada cop més competitiu i tecnificat. L'esforç de modernització i, per tant, de competitivitat, s'ha de basar en un procés de rendibilització de l'empresa per mitjans transparents i professionals, una adaptació urgent a les tecnologies actuals i un estudi clar i aprofundit de la seva estratègia de comercialització, tenint en compte les exigències de la nova demanda, especialment la dels segments més interessants per a cada empresa. 

Les petites i mitjanes empreses familiars del sector han de sortir d'un sistema passiu, on només són "espectadors" dels canvis del mercat, i assolir una posició activa. Generant productes i encetant estratègies de captació de nous clients podran aconseguir, progressivament, més quota de mercat o, com a mínim, mantenir l'actual però rendibilitzant-la amb major eficàcia professional. 

En molts casos, això significarà el rellançament de l'empresa: innovacions i reinversions per aconseguir nous productes i noves ofertes que permetin dirigir l'empresa cap a noves tendències.

Formació continuada dels professionals i gestors

La formació és un element cabdal en la competitivitat d'una empresa. A més de la formació bàsica 
-adquirida en moltes ocasions de forma experimental- cal adaptar-se, permanentment, a noves opcions i tècniques que van apareixent en el sector i que milloren tant la qualitat dels serveis i productes de l'empresa com la seva pròpia rendibilitat. 

En aquest sentit, a Catalunya disposem d'una àmplia xarxa d'escoles i institucions que, a més de l'ensenyament global en el sector turístic, ofereixen cursos de reciclatge i monogràfics sobre diferents aspectes de l'activitat turística, adreçats també als gestors dels establiments i empreses turístiques.

Pel que fa a la formació ocupacional hi ha un ampli ventall de possibilitats per millorar la professionalitat dels treballadors a càrrec de diverses entitats de la mateixa Administració pública i de les associacions empresarials i sindicals. 

Per exemple, la Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina Tècnica de Turisme i altres departaments de la Diputació ofereix programes de formació que poden ser d'utilitat per incrementar el nivell de formació dels professionals del sector.

Increment de l'associacionisme i cooperació interempresarial

En els darrers temps s'ha produït un important impuls de l'associacionisme empresarial en el marc de molts territoris provincials, com ara Barcelona, Navarra o Astúries  sigui per àmbits temàtics (agroturisme, termalisme, càmpings, etc.) com per àrees territorials. Aquests darrers estan molt motivats per la incorporació del sector privat en organismes de cooperació amb l'Administració pública, especialment amb els ajuntaments i les diputacions i comunitats autònomes. 

L'associacionisme empresarial, a més dels beneficis derivats de les accions conjuntes en temes d'interès general per al sector, ha de generar una nova dinàmica de cooperació interempresarial que amb l'elaboració conjunta de productes i estratègies de comercialització faci més competitives i rendibles aquestes empreses. Per exemple, fent que petites empreses puguin accedir a certs segments de mercat que per si soles no podrien fer-ho.

Adopció de mesures d'increment i control
de la qualitat

És important que l'empresa es plantegi la qualitat com a objectiu. Pel que fa al personal, es tracta d'aconseguir que tots els treballadors assumeixin que la seva responsabilitat principal és la d'obtenir la satisfacció del client. 

En aquest sentit, és interessant un sistema de gestió empresarial centrat en la qualitat, basat en la participació de tots els seus membres i orientat a aconseguir l'èxit a llarg termini. 

Pel que fa al producte o servei, es tracta de desenvolupar actituds i aptituds en els treballadors perquè aportin accions que permetin un nivell de qualitat superior. 

En relació amb els procediments, s'ha de perseguir un compromís de perfeccionament en tots els aspectes relacionats amb la qualitat del servei ofert i amb l'atenció dels clients. 

En aquest mateix curs trobareu un apartat dedicat exclusivament a temes de qualitat turística.

Coordinació entre el sector públic i el privat

La necessitat de coordinació és absolutament òbvia quan tenim clar que l'activitat turística té un caràcter transversal. De fet, el consumidor té una percepció global de la qualitat d'una destinació turística, independentment que hi participin elements públics i privats. 

Un poble amb bons establiments turístics però amb uns carrers bruts o mal senyalitzats és tan feble turísticament com un poble amb un aspecte extern magnífic i un patrimoni ben conservat, però amb establiments turístics precaris o de baixa qualitat. 

Aquesta coordinació és imprescindible amb la perspectiva de: 

• Mantenir un nivell de desenvolupament turístic sostenible.
• Rendibilitzar globalment els fluxos turístics.
• Maximitzar l'eficàcia de les campanyes promocionals.
• Preservar la identitat i autenticitat de l'oferta turística.
• Incrementar el nivell qualitatiu global de la destinació.

Hi ha diferents nivells i formes de cooperació que trobareu en el capítol dedicat a l'organització del sector turístic.

Adaptació a les noves tecnologies

Les noves tecnologies han suposat un canvi molt important, no solament en la comercialització dels productes turístics, sinó en la formació professional, la informació, l'intercanvi d'experiències i la millora dels sistemes de gestió. 

Internet pot proporcionar a una empresa noves perspectives perquè pot arribar a conèixer més a fons el que fan altres empreses de característiques similars en altres zones o països, tenir una comunicació més ràpida i àgil amb tot el seu entorn professional, pot accedir a documentació i informació generades per entitats de tot tipus d'arreu del món, aconseguir un apropament més directe amb els seus clients potencials... 

Si ens centrem en la comercialització, podem afirmar que Internet ha adquirit en el sector turístic mundial una importància transcendental i que, ara per ara, és una de les fites urgents de qualsevol empresa, si vol mantenir la seva presència en el mercat turístic. Com a exemple, podem dir que en determinats subsectors, especialment vinculats a ofertes d'interior, més del 50% de les reserves es reben per aquesta via.

Lideratge en els processos de comercialització externa de l'oferta turística

Durant molts anys, el sector turístic espanyol va estar subjecte a la dinàmica d'empreses estrangeres que, en un procés que podríem definir com a "colonitzador", gestionaven des de la mateixa planificació fins a la comercialització turística. 

Aquest fenomen va comportar que gran part de les transaccions econòmiques derivades del moviment turístic no es produïssin dintre del país. És a dir, encara que es feia un ús global dels recursos i serveis del nostre territori, un percentatge elevadíssim dels guanys i, consegüentment, de la càrrega impositiva que els corresponia, s'ubicava fora de les nostres fronteres. A més, la manca de lideratge i d'inversions externes de les empreses locals va afavorir aquesta situació. 

Avui en dia, aquest fenomen es pot reproduir pel turisme d'interior o en zones amb escassa densitat i tradició turístiques, no solament pel que fa al turisme estranger, sinó en relació amb les empreses més potents situades en els mercats emissors. Per això és vital que hi hagi un lideratge comercial important de les empreses locals.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Podem dir que el turisme és una activitat que s'inicia en el moment en què el turista comença a planificar les seves vacances, però és el municipi o el territori de la destinació el lloc on es desenvolupa l'activitat turística. 

I és també al municipi on principalment recau la responsabilitat de solucionar els problemes relacionats amb aquesta activitat.  

Mentre que la part de la gestió turística que correspon al sector privat té una dinàmica més planera on es presten uns serveis concrets a canvi d'una remuneració econòmica, en l'àmbit de la gestió turística pública intervenen molts i diversos factors: des de l'ús d'equipaments i serveis públics (neteja, seguretat, aparcaments, etc.) fins a la preservació del medi ambient i del patrimoni. Tots ells impliquen una despesa notable i, en ocasions, moltes dificultats per poder donar solucions immediates i eficaces. 

El grau de dependència de l'economia local de l'activitat turística significarà més o menys implicació de l'Administració local en la gestió turística i, per tant, en tota la problemàtica del finançament dels equipaments i serveis sobredimensionats que el moviment turístic exigeixi.

El caràcter positiu o negatiu de la incidència global del turisme en un municipi no és tan sols mesurable per l'impacte en els comptes de l'Ajuntament. Un estudi rigorós i continuat de variables com ocupació, dinamització comercial, renda per càpita, etc. pot proporcionar informació als responsables públics sobre el signe real d'aquesta activitat en el municipi.

El que és interessant és que aquest seguiment "comptable" de l'activitat turística es faci des de l'inici per poder mesurar-ne l'evolució i establir amb temps els límits de creixement acceptables en un model de desenvolupament sostenible.

El municipi no pot quedar al marge del desenvolupament del turisme al seu territori: és necessària la intervenció dels ens locals en aquest desenvolupament.  En aquest tema, ens centrarem a parlar dels problemes amb què es troben aquests ens locals. Destacarem, també, que la solució a molts d'aquests problemes ha de passar, en primer lloc, per una bona planificació estratègica de l'activitat turística.

A continuació parlarem del finançament dels municipis turístics, ja que encara que tenen un seguit de dificultats específiques, es pot dir que aquest és un problema cabdal.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

La hisenda dels municipis espanyols rep recursos de diferents fonts. Principalment: 

• Participació en els tributs de l'Estat.
• Ingressos propis (impostos municipals, taxes, contribucions especials, multes, etc.).

Tot i això, un dels principals problemes que tenen els municipis (els turístics, entre ells) és la manca de finançament per dur a terme projectes.

 1.- Participació en els tributs de l'Estat

Una de les vies de finançament més importants per als municipis és la participació en els tributs de l'Estat.

Aquestes transferències de l'Estat han de ser destinades a despeses corrents (despesa necessària per donar els serveis propis de l'ens: despeses de personal, de serveis...).

La distribució d'aquestes transferències es fa, en gran part, en funció de la població de dret, i això perjudica clarament els municipis turístics. La població dels municipis turístics augmenta en moments com l'estiu, Nadal, Setmana Santa o els ponts. Els ajuntaments es veuen obligats a ampliar la seva prestació de serveis, i no solament els pròpiament turístics, sinó que també té a veure amb serveis com la recollida d'escombraries, la neteja, el servei de vigilància, etc.

Això comporta més despesa per a aquestes localitats, però no reben cap ajut econòmic especial per fer front a aquests desequilibris poblacionals. Encara que la població es dobli, es tripliqui o es multipliqui per deu, es continua considerant la població de dret.

Aquesta situació agreuja els desequilibris en les hisendes dels municipis turístics. Aquest és un dels problemes més importants quan parlem de la hisenda d'un municipi turístic.

2.- Ingressos propis

Pel que fa als recursos propis (impostos municipals, taxes, contribucions especials, multes, etc.), els municipis turístics poden recórrer, per pal·liar una mica aquests desequilibris, a: 

• L'impost sobre béns immobles (IBI).
• L'impost sobre activitats econòmiques (IAE)
  -sempre que l'empresa facturi més d'un milió d'euros anuals, fet que a la pràctica no suposa grans ingressos pel municipi-.

Els altres impostos -impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU)- no són gaire importants en aquest sentit. 

L'IIVTNU pot tenir la seva importància en el moment en què s'engegui un important procés de construcció d'infraestructures turístiques. Podem dir el mateix pel que fa a les taxes, encara que els ingressos de la construcció no són estables i no és bo dependre'n. Un risc greu en el desenvolupament turístic està vinculat a la necessitat de construir fins a la saturació del territori, per tal d'aconseguir ingressos que permetin fer front a les despeses generades pel sobredimensionament dels serveis i equipaments públics.

En resum, la idiosincràsia de les destinacions turístiques és la causa d'un dels problemes cabdals amb què es troben aquest tipus de municipis: l'acusat desequilibri de les seves hisendes com a conseqüència d'haver d'assumir les despeses que comporta tenir una població fluctuant, que creix en temporada turística, i el fet de no tenir fonts de finançament extraordinàries per fer-hi front.  Tot i així, les finances municipals no han de ser l'única finalitat dels responsables municipals; també ho ha de ser la qualitat de vida en el territori. És a dir, l'índex d'ocupació, la generació de riquesa, la millora dels equipaments, etc.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Des dels ajuntaments s'han proposat diferents mesures, però la reivindicació més comuna és que se'ls reconegui la problemàtica relacionada amb la població fluctuant i que es tinguin en compte, a l'hora de repartir-los entre els municipis, els diners dels impostos recaptats per altres administracions públiques. 

En aquest sentit, hi ha iniciatives diverses per a la instauració d'una taxa especial que faci repercutir directament sobre els consumidors el cost dels serveis i equipaments públics dedicats al turisme i a la preservació del medi ambient.

Una ecotaxa -directament vinculada a la preservació de zones sensibles mediambientalment- o una taxa d'estada, de caràcter més ampli, perquè no solament pretén sufragar la despesa mediambiental, sinó incrementar i millorar els serveis que es proporcionen als turistes en cada destinació. Exemples d'ecotaxa en tenim a moltes destinacions de turisme de natura, com ara les illes Galápagos, i de taxa d'estada en destinacions estatals com ara la veïna França.

Aquesta tipologia impositiva és, actualment, motiu de reflexió, molt especialment a partir del moment en què el Govern balear la va eliminar, després d'una efímera existència i sense haver pogut copsar el seu impacte. 

Si més no, aquesta és una fórmula internacionalment acceptada, de fàcil implementació en espais naturals remots, però de difícil aplicació en el context de municipis tan densos i diversos com els nostres. Una de les dificultats és el seu procés de recaptació, ja que se sol proposar que s'afegeixi als preus de l'allotjament, amb el rebuig lògic que això comporta per part d'aquesta limitada porció del conjunt de les empreses turístiques.

La via més immediata i possible per millorar la situació de les hisendes municipals és, doncs, que l'Estat i l'administració autonòmica reconeguin que els municipis turístics tenen característiques i necessitats diferents. La major part de lleis de turisme autonòmiques aprovades (Catalunya, Comunitat Valenciana, País Basc), tot i reconèixer aquest fet diferencial, no aporten solucions destacables al finançament dels municipis turístics. El mateix succeeix en el reconeixement per part de l'Estat, tot i que suposa un avenç destacat, encara que tardà. La crítica principal que se li fa és el valor restrictiu del reconeixement (més de 20.000 habitants censats i més del 50% d'habitatges secundaris) i la indefinició del finançament específic. 

D'altra banda, és important tenir en compte que una planificació en l'estratègia de llançament de l'activitat turística és bàsica per evitar problemes posteriors i dèficits que poden desequilibrar la gestió municipal. 

Pensem, si no, en el cas de moltes destinacions pioneres, que s'han vist amb el temps obligades a gastar molts diners per corregir uns errors que han tingut conseqüències a llarg termini. 

Molts dels problemes d'aquests municipis han estat provocats per una inexistent o mala planificació urbanística que ha permès el creixement indiscriminat d'urbanitzacions i construccions "parasitàries" de l'activitat turística principal. 

El cost de la "reconversió" d'una zona turística -que no és freqüent- és sempre infinitament superior al cost derivat d'una planificació acurada del desenvolupament turístic.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

La Constitució espanyola atribueix a les comunitats autònomes competències plenes sobre l'activitat turística del seu territori. 

Això no vol dir, però, que no hi participin altres ens públics, com és el cas dels ajuntaments, per exemple, que tenen una sèrie de competències específiques en matèria turística. 

Aquestes competències es troben, de vegades, limitades per les mateixes competències estatals. Tot i que la Constitució tampoc no reserva a l'Estat cap atribució directa sobre el turisme, l'Estat hi intervé indirectament: planificació econòmica, control de les costes, ordenació del territori... 

Per exemple, poden fer-se activitats per a la regeneració del medi ambient d'un determinat territori i, probablement, si aquest objectiu s'aconsegueix, hi haurà afluència turística. 

De la mateixa manera, algunes normes estatals poden afectar el turisme: normativa reguladora de les professions turístiques i de formació, assegurances turístiques, promoció exterior del turisme...

Com a conseqüència de la transversalitat del turisme, al nostre país quasi totes les administracions públiques han assolit competències. 

Gairebé tota l'acció pública incideix en el turisme i, per tant, a l'hora de dissenyar i executar una política turística, s'ha de tenir present tota una sèrie de serveis públics relacionats amb la seguretat ciutadana, el patrimoni històric, l'urbanisme, el medi ambient... 

És a dir, és necessari tenir en compte tota l'acció administrativa. Independentment del fet de saber a qui correspon estrictament cada competència. Cal la col·laboració de totes les administracions públiques. 

Els ens locals municipals poden aprofitar i aplicar les polítiques generals turístiques i, alhora, dissenyar polítiques turístiques pròpies. Sempre en un marc de col·laboració.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El desenvolupament competitiu de l'activitat turística i la mundialització del fenomen del turisme ha fet necessari que aquelles destinacions ja consolidades com en són bona part de les nostres hagin hagut de modificar les seves estratègies de competitivitat. La tradicional competitivitat en preu és ara com ara un factor negatiu front al desenvolupament de noves destinacions en països amb unes condicions de vida més econòmiques i que poden oferir preus més baixos. 

Paral·lelament, els mercats turístics són cada com més exigents, tenen més experiència en turisme i demanden serveis amb valors afegits. El servei de baixa qualitat només s'accepta en noves destinacions i les nostres ja no ho són. 

De la confluència d'aquestes dues circumstàncies es fa palès que una de les orientacions més competitives actualment és la qualitat. La qualitat per a una destinació és un concepte molt ampli que inclou qualitat del servei de la pròpia administració (punts d'informació, senyalització, etc), però també qualitat del servei de les empreses (recolzant la millora d'aquestes mitjançant els certificats de qualitat i qualitat d'entorn (urbanisme, protecció del medi natural).

Els processos de qualitat per a destinacions són, ara com ara, un dels eixos principals per a destinacions estatals de la mediterrània europea occidental (França, Espanya, Itàlia). A Espanya aquesta línia d'actuació apareix fa més d'una dècada amb projectes com el de la Q de qualitat, força orientat a la qualitat de les empreses. També des de la Secretaria de Turisme es proposen programes de millora de la qualitat en destinacions, són els anomenats Plans de competitivitat, que s'apliquen a destinacions consolidades (majoritàriament litorals o urbanes). El seu objecte és recolzar financerament des de l'Estat i des de les CCAA la millora d'infraestructures i equipaments, de forma que millori la qualitat global de la destinació. 

Més recentment, i també des del govern estatal, s'ha desenvolupat un projecte específic que s'orienta més cap a la qualitat de les destinacions enteses aquestes com un complex sistema d'interrelacions. És l'anomenat SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions). Aquest projecte suposa un pas endavant en la gestió de la qualitat a la destinació en la mesura que defineix una bateria d'indicadors que actuen com a referent de gestió. 

En aquest sentit cal dir que el desenvolupament de moltes Agendes 21 va suposar un revulsiu per la millora general del servei més enllà de la seva qualitat ambiental. Les Agendes 21 en zones turístiques van consolidar la necessitat d'establir un feed-back amb els visitants i conèixer la seva satisfacció de l'estada i els punts febles que hi veien. La cultura d'obtenir informació de qualitat dels visitants ha estat, molt probablement, una de les grans aportacions dels darrers temps a la gestió de la qualitat en destinacions.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Al llarg dels capítols anteriors, hem anat definint un conjunt de problemàtiques que afecten el turisme des del seu vessant empresarial i, també, des de la perspectiva de la gestió pública.

A aquests problemes s'afegeixen, generalment, uns altres que també hem d'esmentar.

(Es tracta d'una problemàtica que afecta tant aquelles destinacions eminentment orientades al turisme com aquelles que tenen certa activitat turística o que volen desenvolupar-la).

Altres problemes a les destinacions turístiques

• Confusió i divorci entre gestió cultural, gestió esportiva, mediambiental o turística.
• Manca d'identificació del mercat propi o potencial.
• Manca d'informació i formació sobre la destinació turística.
• Manca de definició del model turístic que es pretén desenvolupar.
• Dèficits en la creació de productes turístics locals.
• Dinàmica d'inèrcia en la gestió turística.
• Manca de sistemes de control i seguiment de l'activitat turística.

A continuació s'expliquen aquests problemes.

• Confusió i divorci entre gestió cultural, gestió esportiva, mediambiental o turística: El turisme és una activitat econòmica. Perquè una visita a un museu, a un espai natural o a una església generi aquesta activitat econòmica, s'han de tenir en compte tot un seguit de recursos instrumentals que la facin possible: allotjaments, restauració, activitats, transports...
• Manca d'identificació del mercat propi o potencial: Sovint, els municipis turístics veuen en el seu veí un possible competidor, sense adonar-se que una oferta comuna reforça i enforteix una destinació.
• Manca d'informació i formació sobre la destinació turística per part dels ciutadans, els polítics i els empleats públics.
• Manca de definició del model turístic que es pretén desenvolupar. Comporta la presa de decisions impulsives que comprometen la sostenibilitat global del desenvolupament turístic i la seva pròpia rendibilitat.
• Dèficits en la creació de productes turístics locals: Absència d'empreses que es dediquin a articular productes turístics a partir dels recursos, les infraestructures i els serveis del territori.
• Dinàmica d'inèrcia en la gestió turística: Afecta la qualitat del servei i l'adaptació als nous hàbits i necessitats de la demanda.
• Manca de sistemes de control i seguiment de l'activitat turística.
  Implica un desconeixement de la incidència socioeconòmica, positiva o negativa, del turisme en el conjunt del municipi.

Encara que aquesta llista no és exhaustiva, ens proporciona la idea que el desenvolupament de l'activitat turística no queda exempt de riscos.

L'Administració pública (especialment la local) ha d'afrontar aquests riscos amb la col·laboració de tothom que hi estigui implicat. Molts d'aquests problemes troben solució en el marc de grups de competitivitat o consorcis, que estudien conjuntament els problemes i n'articulen les solucions pràctiques.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El turisme és una activitat prou important com per tenir-la en compte des de l'Administració local. 

Els municipis poden desenvolupar polítiques turístiques que permetin consolidar el seu territori com a espai turístic. 

Els municipis tenen les seves limitacions, sobretot en temes de finançament, per dur a terme totes les actuacions que caldria.

Hi ha molta feina a fer en relació amb la coordinació amb altres administracions i amb el sector empresarial per tal d'aconseguir un bon desenvolupament turístic. 

Qualsevol actuació ha de ser convenientment planificada a través d'un pla desenvolupat, conjuntament, pel sector públic i el sector empresarial del municipi. 

Has finalitzat aquest punt de teoria. Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí. A continuació, torna al tauler i accedeix a la següent casella.

Introducció del tema

El marc legislatiu

L'organització turística de l'Administració Pública

El turisme genera fluxos econòmics susceptibles de regulació. Com a indústria/activitat econòmica, el turisme també pot ser objecte d'intervenció i regulació per part de les administracions públiques. Finalment, el turisme genera relacions entre els territoris susceptibles d'acords, convenis i tractats entre ells. 

Tot això significa que hi ha d'haver i, de fet, hi ha, lleis i normatives que afecten l'activitat turística des de diferents perspectives. 

Les administracions públiques tenen també diferents nivells competencials en matèria turística i no han de complir solament amb la funció reguladora i de control de l'activitat turística, sinó que també l'han de recolzar i impulsar.

Això comporta que cada administració pública tingui un esquema organitzatiu adequat a les seves capacitats competencials i als seus objectius en matèria de recolzament i impuls del sector turístic.

La transversalitat del sector turístic implica que, a més de veure's afectat per lleis i normatives específicament turístiques, es vegi també afectat per un conjunt força ampli d'àmbits regulats (medi ambient, transports, urbanisme, etc.) que cal conèixer i aplicar adequadament. 

En el moment de fer una planificació turística, doncs, cal tenir molt present: 

• Les normatives municipals que afecten el sector turístic.
• Les lleis i normatives d'àmbit superior que s'han d'aplicar al nostre territori local.
• Les normes que regulen l'activitat de cada subsector de l'activitat turística.
• La nostra pròpia organització envers el sector turístic.
• La relació amb les diferents organitzacions d'àmbit superior de l'Administració pública.

El control de l'aplicació de totes aquestes normatives turístiques és cabdal per la transparència del mercat turístic i molt útil per encetar polítiques d'increment de la qualitat. 

El coneixement de l'organització de les administracions superiors i una bona estratègia de relació amb aquestes són un eina molt eficaç per obtenir recolzament en el nostre procés de desenvolupament turístic.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

A Espanya ens trobem amb un fet important, que és la dispersió normativa, deguda a la distribució de competències que fa la Constitució espanyola de 1978. 

Distingim, doncs, quatre àmbits de competència en matèria turística: 

• L'Estat.
• Les comunitats autònomes.
• Les administracions locals.
• La Unió Europea.

L'Estat

L'article 148.1.18 de la Constitució expressa que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de promoció i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial. És a dir, que poden ser  titulars de la totalitat de les funcions i potestats públiques en relació amb el turisme i, per tant, poden dictar normes i executar-les. Això vol dir que, de fet, l'Estat no té competència directa en aquesta matèria. 

Malgrat això, l'article 149.1 de la Constitució atribueix a l'Estat competències que poden incidir sobre aspectes molt rellevants en matèria de turisme, com per exemple:

• Comerç exterior.
• Bases i coordinació de la planificació de l'activitat econòmica.
• Regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals.
• Ordenació del crèdit, banca i assegurances (entre d'altres, també les turístiques).
• Ordenació dels registres i instruments públics (per tant, també els registres turístics).

A més, l'Estat té competències sobre gran quantitat d'elements que tenen transcendència directa sobre l'activitat turística i que ja hem esmentat abans: medi ambient, relacions internacionals, transports, comunicacions, etc.

Les comunitats autònomes

Totes les comunitats autònomes han assumit competències en matèria de turisme a través dels seus estatuts d'autonomia, ja que la competència és exclusiva, tal com hem explicat anteriorment. 

La majoria de comunitats autònomes han desenvolupat aquestes competències en dos àmbits fonamentals, d'una banda l'ordenació i planificació i de l'altra la promoció dels territoris i marques que incorporen. Des de la legislació les comunitats autònomes s'han dotat de lleis de turisme que emmarquen el desenvolupament de l'activitat i que aglutinen les diverses normatives que, des que han assumit les competències en turisme, havien desenvolupat. 

Alguns enllaços de normatives de turisme autonòmiques: 

• Euskadi
• Balears
• Canàries
• Catalunya
• Andalusia

A Catalunya les competències en turisme les trobem reflectides en el títol quart, article 171 del vigent Estatut d'Autonomia: "Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme" (Estatut aprovat per Llei orgànica 6/2006 de 19 de juliol, BOE de 20 de juliol). La Generalitat de Catalunya ha exercit aquesta competència.

Actualement, la norma de referència a Catalunya és la Llei 13/2002 de 21 de juny de Turisme de Catalunya.

Les administracions locals

L'atribució de competències als municipis és una conseqüència directa del reconeixement constitucional de la seva autonomia per a la gestió dels interessos que li són propis (articles 137 i 140 de la Constitució). Aquesta autonomia local la trobem reflectida en l'article segon de la Llei de bases reguladora del règim local 7/1985, de 2 d'abril, en què s'estableix el dret dels municipis, províncies i illes a intervenir en tots aquells assumptes que afectin directament el cercle dels seus interessos. Tot i això, es tracta d'una competència delegada, és a dir, als municipis els correspon no pas la titularitat de les competències, sinó el seu exercici. En la mateixa situació es troben les províncies. La Llei 57/2003, de 17 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, intenta aportar eines de gestió amb un suport normatiu que permeti augmentar la capacitat de liderat que les administracions locals han d'exercir sobre el seu territori. 

Cal, doncs, fer notar que, ni des de les Diputacions ni des dels ajuntaments, es poden establir normatives que regulin l'àmbit turístic, encara que solament es refereixin al seu àmbit territorial. 

Tanmateix, sí que hi ha una part important de possibilitats d'incidència per la via normativa, des dels ajuntaments, en l'estructuració de l'oferta turística, a partir de les regulacions i controls que el municipi estableix sobre l'urbanisme, la construcció, els establiments, la sanitat, la seguretat, la senyalització, etc.

La Unió Europea

En turisme, cal tenir en compte l'àmbit territorial europeu. Encara que la Unió Europea no té una capacitat legislativa directa, sí que pot establir directrius comunitàries (recomanacions més o menys vinculants) que, amb posterioritat, hauran de desenvolupar els estats membres. 

Per exemple, l'actual normativa de viatges combinats que recull la Reglamentació d'Agències de Viatges està adaptada a una directriu de la UE.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Totes les administracions públiques, en diferents nivells, tenen una estructura vinculada a l'activitat turística. La dimensió i la tipologia organitzativa d'aquestes estructures es corresponen tant amb la capacitat d'intervenció de cada administració en el sector turístic, com amb el pes econòmic d'aquest sector en el seu àmbit territorial. 

Tot seguit, se sintetitzen els diferents models organitzatius de l'Administració pública amb el turisme. Podeu obtenir més informació d'aquests organismes contactant amb les pàgines web de cadascun.  

La Unió Europea

El turisme a la Comissió Europea està ubicat a la Direcció General d'Empresa, on hi ha una Secció de Turisme. Els treballs de la Comissió envers el sector turístic han estat abocats els darrers anys a la creació i millora dels llocs de treball vinculats a aquesta activitat.

La Secció desenvolupa actualment 5 grans programes: turisme social, cooperació en el turisme, destinacions d'excel·lència, sostenibilitat i competitivitat, i promoció de l'activitat.

L'Administració de l'Estat

La Secretaría de Estado de Turismo és l'organisme que s'ocupa d'aquesta activitat en l'organigrama de l'Administració de l'Estat i depèn del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. 

Les funcions d'aquesta Secretaria de Estado estan centrades en:

• La definició i coordinació de la política turística del Govern central.
• L'elaboració de plans que fomentin i millorin el sector turístic.
• La cooperació amb les comunitats autònomes i els ens locals en els temes turístics.
• La investigació i recopilació de dades del sector.
• La direcció de l'Instituto de Turismo de España (TURESPAÑA).
• L'avaluació i control de l'administració turística de l'Estat.
• La direcció de la Escuela Oficial de Turismo.
• El manteniment de relacions institucionals amb organitzacions internacionals en coordinació amb el Ministerio de Asuntos Exteriores.

La Secretaria compta també amb l'Instituto de Estudios Turísticos, que es dedica a la investigació del sector. 

El desenvolupament del Plan de Turismo Español, Horizonte 2020 ha suposat una regeneració estructural de la Secretaria, molt centrada en el desenvolupament d'un entorn competitiu i la consolidació de la sostenibilitat del model turístic.

Cal fer notar que TURESPAÑA és l'institut encarregat de la promoció exterior de la imatge turística de l'Estat. Per això, desenvolupa diferents programes de promoció i manté en servei les oficines de turisme d'Espanya a l'estranger. 

La Generalitat de Catalunya

Actualment, les competències en turisme són assumides pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, dins de la qual trobem la Direcció General de Turisme.  

La Direcció General de Turisme té, a més de delegacions territorials, un conjunt de serveis que implementen la política turística de la Generalitat: 

• Servei d'empreses i activitats turístiques, que proposa la normativa turística i en vigila l'acompliment.
• Serveis de formació, foment i relacions interadministratives.
• Servei d'informació, difusió i publicacions.
• Servei d'estudis i assessorament.

Totes les tasques de comunicació i promoció estan encomanades a Turisme de Catalunya, que és un ens autònom en el qual participen representants del sector privat i del sector públic. Aquests ens quedarà substituit per l'Agència Catalna de Turisme en aplicació de la llei 15/2007 de 5 de desembre. L'Agència Catalana de Turisme, assumint les tasques de Turisme de Catalunya, però amb una major implicació del sectors públics i privats del turisme a Catalunya.

L'Observatori de turisme, és un sistema integrat d'informació, estudi, recerca i seguiment del turisme, i genera informes decisius per a la presa de decisions.

Els ajuntaments

Tal com s'ha dit abans, els ajuntaments no tenen competències normatives directes sobre el turisme, però sí que hi intervenen en: 

• El disseny de la planificació turística.
• Molts aspectes dels establiments dedicats a aquest sector.
• La promoció del municipi com a destinació turística.

Encara que no hi ha una homogeneïtat en tots els ajuntaments, l'organització dels municipis en el sector turístic sol estar vinculada a la creació de Patronats o Consorcis en els quals intervenen tant el sector públic com el privat. És també freqüent que alguns d'aquests Patronats o Consorcis, que tenen la seva pròpia entitat jurídica, agrupin el territori de més d'un municipi (especialment en zones turístiques homogènies) i tinguin la participació d'administracions públiques d'àmbit superior. 

La decisió de la creació d'un d'aquests ens ve molt determinada pel pes específic del sector turístic en cada territori. És aconsellable que qualsevol ajuntament que vulgui afrontar amb eficàcia el seu desenvolupament com a destinació turística tingui un instrument d'aquestes característiques, on es poden sumar els esforços i els interessos de tots els gestors de l'activitat turística, tant públics com privats.

Les diputacions

Segons la Ley 7/85 reguladora de bases del régimen local i la Llei 8/87 municipal i de règim local de Catalunya, actualitzades per la Llei 57/2003, de 17 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, les diputacions tenen competències en: 

• La coordinació de serveis municipals.
• L'assistència i la cooperació jurídiques, econòmiques i tècniques.
• La prestació de serveis públics de caràcter municipal.

Podem entendre que el turisme s'inclou dins d'aquestes competències genèriques. De fet, les diputacions a Catalunya tenen un paper molt important en el foment de l'activitat turística, tant  des del vessant de la promoció de les marques turístiques dels seus territoris, com de la millora de la competitivitat de les diferents destinacions.

La Diputació de Barcelona

L'organització de la Diputació de Barcelona, pel que fa al sector turístic, s'articula a partir de la Delegació de Turisme. 

La figura política ve representada per un diputat delegat de turisme, adscrit a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic. Aquesta delegació té un Comissionat per a turisme, encarregat de coordinar totes les actuacions de turisme de la Diputació i dels serveis gestors encarregats d'implementar-les. 

La Delegació de Turisme està organitzada en dues oficines:

• Oficina Tècnica de Turisme.
• Oficina de Promoció Turística.

Oficina Tècnica de Turisme

És l'àrea encarregada bàsicament de donar suport als ajuntaments i altres ens locals en la seva tasca general de planificació i gestió del sector turístic de tot el territori. 

Les seves àrees de treball són:

• Planificació i suport: elaboració d'estudis de planificació turística local, assesorament i suport econòmic i tècnic als ens locals en matèria de turisme.
• Infraestructures turístiques: inversions per al desenvolupament turístic (Xarxa Barcelona Inversions), senyalitzacions d'itinerairs i recursos turístics i altres inversions.
• Documentació, anàlisi i Formació: elaboració d'estudis de coneixement i anàlisi del funcionament de l'activitat turística a través del Laboratori de Turisme de la província de Barcelona. Pla de formació per a electes i tècnics locals que inclou, entre d'altres, cursos, jornades, visites a espais turístics, etc. Gestió del centre de documentació turística de la Diputació.
• Xarxa territorial de turisme: àrea de treball directament vinculada a l'organització territorial turística de la província a través de la dinamització, el suport i l'assessorament a Consorcis de Turisme participats per la pròpia Diputació.
• Qualitat: gestió del programa de Qualitat en Destinació SICTED a la província de Barcelona i support econòmic i tècnic a la implantació de normes i segells de qualitat turística per a ens locals.
• Oficines de Turisme: support i assessorament a la gestió de les oficines de turisme de la província.

Oficina de Promoció Turística

És la que assumeix les tasques de promoció del turisme a la província de Barcelona, i es fixa els objectius següents:

• Donar a conèixer la província i captar més visitants de mercats propers i llunyans.
• Fomentar la presència activa de la província de Barcelona en el mercat turístic.
• Aconseguir un turisme de qualitat i competitiu.
• Contribuir a la creació de productes turístics i de turisme especialitzat.

Tots aquests objectius s'assoleixen, bàsicament, mitjançant activitats de promoció turística molt concretes. En destaquem:

• Promoure la creació i funcionament de grups de competitivitat per línia de negoci. Actualment es gestionen els programes d'Agroturisme, Turisme Industrial, Termalisme, Turisme Blau, Turisme de Càmpings, Rutes Culturals i Barcelona Meeting Total (Convention Bureau).
• Elaborar edicions, material de divulgació i publicitat en qualsevol tipus de suport amb la finalitat de donar a conèixer la província i captar més visitants.
• Seguiment i gestió de la web de promoció turística de la Diputació de Barcelona.
• Programar la presència dels productes i recursos turístics del territori a través d'exposicions i altres elements de divulgació.
• Organitzar actes de promoció (press trips, family trip, presentacions...).
• Assistir a fires locals, nacionals, estatals i internacionals.
• Impulsar la formació permanent dels agent del sector.

Compte! La serp Serpentina t'acaba de veure i té molt mal geni. 

Si contestes correctament les preguntes que se't plantegen, la Serpentina et deixarà passar. 

Que tinguis molta sort!

A priori, el turisme és molt atractiu per a molts municipis, però també pot comportar problemes en les seves hisendes. Per què poden arribar a tenir problemes econòmics les destinacions turístiques?

Per realitzar una correcta planificació turística, s'han de tenir en compte molts aspectes. Això ho sap un dels membres del teu equip de treball de l'organització, que es pregunta si el turisme pot generar impactes socials en la població autòctona. Què li diries?

Per tal que un municipi o una zona pugui absorbir correctament el turisme i pugui oferir un bon servei als turistes, cal que tingui cura de moltes coses. Una d'elles és la indústria turística. Però, quan es parla d'indústria turística, a què es fa referència?

Un company està treballant en l'aspecte de les noves necessitats d'equipaments i serveis públics de la zona on s'està realitzant una planificació turística. Està buscant maneres per poder solucionar-les. 

Creus que és una bona idea incentivar les construccions davant aquestes noves necessitats que comporta el turisme?

Un estudiant de turisme està preparant el seu treball de final de carrera. Ha escollit el municipi on viu com a espai per fer la planificació turística. Un dels punts que vol desenvolupar més en el seu treball és el canvi d'hàbits i les noves tendències del consum turístic dels europeus. 

El pots ajudar a identificar aquestes noves tendències?

El turisme afecta molts aspectes del municipi on es dóna. Amb el pas del temps, les característiques del sector laboral han canviat. 

A continuació, en podràs veure unes quantes a la columna de l'esquerra. A la de la dreta, veuràs una sèrie de definicions. Enllaça la característica amb la seva definició corresponent.

Un estudiant ha estat encarregat d'estudiar els Sistemes de Gestió Ambiental. Ara està analitzant l'ISO 14001, però no acaba de trobar la informació que necessita. Vol saber què certifica l'obtenció d'aquest certificat.

Al cap dels anys, el sector turístic ha anat evolucionant. Per un treball històric sobre aquesta evolució, un estudiant de turisme ha volgut separar el temps en dècades. Ara només necessita unir les dates de l'esquerra amb els fets de la dreta. El podries ajudar?

Un company del nostre equip de treball està estudiant les competències del govern del municipi on estem preparant la seva planificació turística. Ha separat les competències dels ajuntaments i de les diputacions. Vol tenir clar qui pot fer què. A continuació, et presenta una llista de competències. 

Podries ajudar-lo a escollir quina de les quatre opcions que et presenta és correcta respecte a les competències de les diputacions?

S'ha estès la idea que en el turisme tot són avantatges. És una activitat que cada vegada creix més i comporta beneficis en les regions on es produeix. Però no tot són alegries, perquè el turisme també té una cara negativa i comporta alguns problemes a la població local, per exemple. 

Dels punts següents, digues quins responen als problemes de la incidència del turisme en les zones on es dóna.

Aquest segon bloc, Planificació turística, et mostra una metodologia per poder planificar l'activitat turística de la teva destinació. 

Els objectius d'aquest bloc són els següents: 

• Fer una anàlisi externa de la teva destinació per detectar amenaces i oportunitats.
• Fer una anàlisi interna de la teva destinació amb la finalitat d'obtenir els punts forts i els punts dèbils.
• Ordenar i creuar els resultats de les anàlisis externa i interna en una matriu DAFO per treure'n conclusions.
• Fer una anàlisi de la competitivitat amb la finalitat de plantejar, a llarg termini, la rendibilitat de l'activitat turística.
• Determinar els objectius i el posicionament de la teva destinació.
• Dissenyar les línies estratègiques bàsiques i les actuacions per desenvolupar aquestes línies.
• Estructurar l'oferta turística de la teva destinació.
• Plantejar l'estratègia de comunicació i comercialització.
• Definir un sistema de seguiment i control abans de començar l'execució de les actuacions del pla. 

Hola! Com va aquesta aventura? Segur que molt bé. 

Com t'anava dient, per culpa d'una crisi minera, a Trespomes hem hagut de buscar alternatives per revifar l'economia del municipi i una d'elles és el turisme. 

Fa poc, vaig haver de marxar fora un parell de dies per assistir a una convenció que l'empresa on treballo va organitzar per als treballadors. La convenció es va fer al poble de Tresreunions. 

Durant els dies de la convenció, em vaig adonar de: 

• La despesa que comportava allotjar tota la gent que hi participava.
• La despesa que feien els visitants en restaurants, botigues, farmàcies, etc. de la zona.

Com entendràs, durant els descansos de la convenció no podia deixar de pensar com podríem aprofitar a Trespomes el que estava veient. Em deia a mi mateix: 

• Com a nou equip de govern local, voldríem que Trespomes creixés econòmicament i que s'hi generessin noves alternatives d'activitat econòmica.
• Tota la gent que ve de fora representa una font d'ingressos pel municipi.
• A Trespomes sempre hem tingut algun visitant o altre; però, últimament, no hi ha cap de setmana que no hi hagi gent dormint a les fondes i hotels.

I rumiant vaig arribar a la conclusió que la nova activitat que estàvem buscant per a Trespomes podia tenir a veure amb la gent que ens visitava, és a dir, amb els turistes. 

Així que, un cop vaig tornar de la convenció, vaig proposar la meva idea als altres regidors. Als meus companys no els va semblar malament el que els proposava, però el problema va venir quan ens vam plantejar per on començar. 

T'ho explico...

En un principi ens vam plantejar diverses preguntes: 

• Tenia Trespomes possibilitats per desenvolupar una activitat turística?
• Havíem de construir noves infraestructures?
• I si construíem un hotel?
• Què en faríem, de l'hotel, si al final això del turisme no ens sortia del tot bé?
• Hauríem de fer créixer el nombre de gent que visitava Trespomes?
• Què li agrada fer a la gent quan està de vacances?
• Sense platges ni pistes d'esquí, la gent s'avorriria a Trespomes?

Com comprendràs, són preguntes que d'entrada costa de respondre. Planteja-les pel teu municipi. Què? No és tan fàcil com sembla, oi?

Segueix endavant en aquest curs de planificació turística i veuràs com al final podràs respondre-les sense cap mena de problema.

Ara vull que et centris en un dels aspectes importants a l'hora de realitzar una planificació turística: l'anàlisi externa.

Ens veiem després. Sort!

Has finalitzat aquest punt. Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí. A continuació, torna al tauler i accedeix a la següent casella.

Introducció del tema

L'anàlisi de la demanda

El creixement de la demanda

Els mecanismes per obtenir la informació de la demanda

Les conclusions de l'anàlisi de la demanda

L'anàlisi de l'entorn

L'anàlisi de la competència

En què consisteix l'anàlisi de la competència?

La identificació de la competència

Què té la nostra destinació que no tinguin les altres destinacions?

Les conclusions de l'anàlisi de la competència

La identificació d'amenaces i oportunitats

Conclusió del tema

L'anàlisi externa ens permet conèixer aquells elements relacionats amb l'activitat turística del municipi sobre els quals no podem influir directament, amb l'objectiu de detectar-hi: 

• Les amenaces que ens poden afectar negativament com a destinació turística.
• Les oportunitats que poden afavorir el nostre desenvolupament turístic.

I, quins són aquests elements sobre els quals no podem influir, però que és imprescindible que analitzem? 

• La demanda turística.
• L'entorn.
• Els competidors.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Per establir una diagnosi acurada de qualsevol destinació hem de conèixer les característiques i hàbits de consum dels turistes que actualment ens visiten: la nostra demanda actual. A més, aquests han passat per un procés fins que han arribat a la conclusió que els interessa la nostra destinació. Ens serà útil conèixer aquest procés. 

Els turistes de la demanda actual estan en contacte amb els recursos, les infraestructures, els equipaments i els serveis de la destinació, els utilitzen i, per tant, ens poden aportar opinions valuoses sobre la nostra oferta, que ens seran de molta utilitat en el moment posterior de fer l'anàlisi interna.  

Aquesta informació també ens resultarà útil si volem millorar i rendibilitzar més eficaçment la nostra oferta. És a dir, a l'hora de créixer qualitativament. 

Una investigació sobre la demanda actual en un municipi de dimensions reduïdes no ha de ser necessàriament un procés costós ni difícil. Amb mecanismes ben estructurats i un equip de tècnics locals es pot dur a terme amb certa facilitat. 

És probable que els perfils dels turistes de la demanda actual, els seus costums i moltes de les seves característiques coincideixin amb els perfils dels turistes que no han visitat mai la nostra destinació (demanda potencial), però que podrien fer-ho. 

Per tant, la informació que obtinguem de la demanda actual ens permetrà fer més rendible el nostre turisme actual i ens ajudarà a estructurar la investigació de la demanda potencial.

De la mateixa manera que ens és necessari conèixer les característiques dels turistes que ja ens visiten actualment (demanda actual), és molt important que coneguem també qui són, on són i com són els turistes que podrien estar interessats a venir a la nostra destinació. Aquests són la nostra demanda potencial. 

Hi ha una notable diferència a l'hora d'estudiar la demanda actual respecte de la demanda potencial. 

Els turistes que ens visiten són a prop, els tenim a l'abast. A més, podem identificar amb facilitat les persones que estan en contacte amb ells durant la seva estada: comerciants locals, professionals del sector turístic, gent del carrer, etc. 

En canvi, els turistes potencials no ens són tan accessibles. En són molts, els seus perfils són molt diversos i la gent que està en contacte amb ells també ens queda lluny. 

Un estudi clàssic i rigorós de la demanda potencial, generalment, està fora de l'abast pressupostari de molts municipis que tot just comencen a generar visitants. 

Podem obtenir informacions molt valuoses sobre la demanda potencial en el sector turístic als diferents territoris, a través d'estudis d'àmbit superior, com ara investigacions sociològiques que fan les administracions públiques i que són accessibles en centres de documentació i en bases de dades a Internet. Tant l'Estat com les CCAA proporcionen regularment informacions sobre les característiques i evolució dels principals mercats turístics emissors. 

Per a investigacions més específiques podem, també, acudir a empreses especialitzades en l'estudi de mercats.

Quina és la informació que necessitem?

En els dos casos, haurà d'obtenir dades molt similars (naturalment amb tècniques molt diferents) que facin referència a: 

• Els mercats emissors:
  • D'on són els turistes potencials?
  • D'on vénen els turistes actuals?
• Els segments de mercat:
  • Quines són les característiques i els hàbits de consum dels turistes de la demanda actual i de la demanda potencial?
• Els requeriments de la demanda:
  • Què busquen els turistes
• Els canals de distribució:
  • Com arriben les ofertes als visitants actuals?
  • Com podrien arribar als turistes potencials?

D'aquesta manera, podrem saber què els podem oferir, a qui ho hem d'oferir i com hem de fer-ho.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Si el nostre objectiu és fer créixer el nombre de visitants, torna a sorgir la necessitat d'investigar d'on poden venir aquests turistes (mercats emissors), com són (segments de mercat i requeriments de la demanda) i quins són els canals a través dels quals se'ls pot posar a l'abast la nostra oferta (canals de distribució). 

En relació amb aquest tema apareix una nova qüestió: Fins a on es pot créixer?  

L'increment indiscriminat de turistes pot crear seriosos desequilibris en un territori. Aquest creixement s'ha d'adequar a les característiques de l'oferta, les infraestructures i els equipaments, de manera que puguem mantenir la sostenibilitat global del nostre turisme. 

Algunes zones turístiques tradicionals que han tingut el problema de la saturació turística, avui encara pateixen les conseqüències de no haver fet una bona planificació en el seu moment. 

Hi ha tècniques, força utilitzades, que serveixen per mesurar la capacitat de càrrega d'un territori o d'un recurs turístic. 

La capacitat de càrrega d'un territori, per exemple, és la capacitat que té per contenir més o menys turistes sense que es malmeti irreversiblement. És important conèixer el punt (nombre de turistes) a partir del qual es pot començar a malmetre. Pel que fa als recursos, és el mateix cas. Com que la capacitat de càrrega sovint queda condicionada per estructures d'acollida, la modificació d'aquestes estructures pot arribar a modificar la capacitat de càrrega de la destinació. 

També parlem de capacitat de càrrega quan ens referim al nombre de visitants a partir del qual ja no es pot gaudir d'un determinat recurs en condicions acceptables. El concepte de capacitat de càrrega té, per tant, una certa lectura de subjectivitat centrada en la percepció del visitant, que cal tenir en compte en la seva definició. 

El creixement urbanístic exagerat d'un municipi no està tan vinculat al desenvolupament de l'activitat turística, sinó, en molts casos, a l'augment indiscriminat de la construcció -especialment de segona residència- que es genera per l'increment de valor del sòl a causa de l'existència de nous atractius i serveis creats gràcies al turisme.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Les tècniques per obtenir informació sobre la demanda són àmplies i amb molts graus diferents de sofisticació. Un gran nombre d'empreses especialitzades en l'estudi de mercats viuen precisament d'investigar la demanda de serveis com, per exemple, el turisme. 

El procés d'anàlisi de la demanda actual -la que tenim més propera i accessible- és més fàcil i metodològicament diferent del de la demanda potencial -la que tenim més lluny i de la qual podem tenir menys dades immediatament-. 

En aquesta part parlarem de mecanismes d'investigació més fàcilment aplicables a la demanda actual que et poden ser de molta utilitat en el moment de conduir, contractar o efectuar una recerca d'aquestes característiques. 

Així doncs, tenim: 

• Enquestes.
• Entrevistes.
• Estadístiques.

A continuació, les expliquem amb més detall.

Enquestes

L'enquesta és una tècnica per obtenir informació que consisteix a seleccionar uns individus determinats i sotmetre'ls a un qüestionari de preguntes prèviament dissenyat. 

Depenent de la seva estructura, les enquestes poden ser:

• Estructurades. Formades per preguntes tancades.
• Semiestructurades. Combinació de preguntes obertes i tancades.

Per exemple:

• Podem fer enquestes a través de les quals demanarem l'opinió dels visitants actuals sobre la qualitat i la viabilitat de la nostra oferta turística (què pensen dels atractius de la nostra destinació).
• També podem fer enquestes en els mercats emissors per conèixer els segments de població potencialment interessats a venir a la nostra destinació.
• Aquestes enquestes també poden proporcionar-nos informació sobre les característiques específiques d'aquests turistes. Podrem saber d'on vénen, què volen, com han sabut l'existència de la nostra destinació, etc.

A l'hora de plantejar-nos una enquesta per conèixer els nostres turistes, ens trobem davant de moltes possibilitats metodològiques. Cal tenir present que com més siguin les dades que desitgem obtenir, més dificultats tècniques tindrem i més costosa ens resultarà la investigació. 

D'on poden treure dades sobre la demanda potencial?

De les administracions: solen fer enquestes molt àmplies i, en general, força rigoroses. Tant la Secretaria de Turisme de l'Estat com l'Organització Mundial del Turisme disposen d'estudis genèrics i sistematitzats sobre mercats geogràfics i motivacionals. Hi ha empreses especialitzades que ho fan i els resultats finals solen ser d'ús públic. Per la seva part, la Unió Europea ha efectuat diversos estudis sobre els hàbits de vacances dels europeus. 

Enllaços: 

• Secretaria de Turisme de l'Estat.
• Organització Mundial del Turisme.
• Unió Europea.

D'algunes entitats d'estudi i formació de l'àmbit turístic, especialment vinculades a universitats, fan enquestes sobre el comportament dels consumidors turístics. Generalment, aquests estudis tenen el finançament del sector públic. Ens poden facilitar informació diversa, des dels hàbits vacacionals d'un mercat urbà principal, com ara Barcelona o Madrid, per exemple, fins a les característiques dels mercats emissors europeus més habituals.

Entrevistes

L'entrevista és una altra tècnica per obtenir informació. A diferència de les enquestes, les entrevistes no tenen preguntes tancades. 

A qui hem d'entrevistar?

Hi ha un munt d'entitats i persones que estan en contacte directe amb els turistes: empreses de la població, professionals del sector turístic, institucions, la mateixa població local, etc. De les seves opinions, en podem extreure informacions sobre la demanda actual i sobre els perfils de la demanda potencial més adient per la nostra oferta. Per tant, són les persones que ens interessa entrevistar. 

Hi ha moltes tècniques per a aquest tipus d'investigació.   

Per exemple: 

• Entrevistes en profunditat: es tracta d'extreure, a partir d'una conversa sense guió previ, una síntesi de les opinions de l'entrevistat.
• Entrevistes de grup: consisteixen a seure al voltant d'una taula un conjunt de persones perquè debatin un tema. Posteriorment, se sintetitzen les opinions expressades.
• Un tipus d'investigació que s'utilitza molt en aquest procés, especialment per esbrinar les tendències de futur, és el que es coneix com a mètode DELPHI. Aquest mètode consisteix en la reiteració de les entrevistes, tancant cada vegada més les opcions de decisió de l'entrevistat, a partir de les opinions majoritàries del conjunt de persones entrevistades. En totes aquestes investigacions és convenient comptar amb l'assistència d'experts en comunicació.

A l'hora de plantejar-nos una investigació mitjançant entrevistes, és molt important definir amb equilibri i precisió quins seran els entrevistats. Una selecció poc objectiva ens pot dur a conclusions errònies que comprometran l'eficàcia de les nostres decisions. 

Estadístiques

L'obtenció de dades sistematitzades i regulars sobre els nostres turistes (demanda actual) ens proporcionarà informacions sobre el seu comportament habitual: estacionalitat, nivell de despesa, tipologia de consum, etc. 

Algunes institucions públiques, regionals i locals, han assumit un cert liderat en generar dades estadístiques regulars de gran utilitat per a les destinacions. Sovint es creen organismes específics per generar aquestes dades. Des de fa uns anys, aquests organismes reben el nom d'Observatoris de Turisme. A més, moltes altres institucions fan estadístiques regularment (a través de les oficines de turisme), de les quals es pot aprofitar la metodologia. 

Des de fa molts anys, en el sector turístic s'han fet molts tipus d'estadístiques d'on es poden prendre models. 

Per exemple: 

Mesurar el volum d'escombraries d'una població al llarg de l'any per saber les tendències de l'estacionalitat. És a dir, saber quins són els moments de l'any en què hi ha més afluència de turistes. 

És molt important, a l'hora de plantejar un procés estadístic, adoptar un model perdurable que ens permeti, al llarg del temps, comparar les mateixes dades en temporades o anys successius. Si variem la metodologia cada cop que fem una investigació, no podrem observar l'evolució i les tendències de la demanda. 

Si el nostre model estadístic és igual o similar al que s'utilitza en altres zones o localitats turístiques podrem, a més, establir comparacions que ens podran aportar dades molt interessants en el procés de posicionament i de competitivitat.

Disposar de dades sobre els habitants dels mercats emissors (demanda potencial) ens ajudarà a poder avaluar les nostres possibilitats de creixement i a estructurar la nostra oferta turística.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Tota la informació obtinguda en l'anàlisi de la demanda ens serà molt útil a l'hora de: 

• Fer les anàlisis externa i interna.
• Determinar el posicionament i la competitivitat dels nostres productes turístics.

Aquestes dades ens ajudaran a perfilar amb més eficàcia el nostre pla d'acció, en la mesura que sabem:

• Quins són els mercats emissors:
  • D'on vénen els turistes actuals?
  • D'on són els turistes potencials?
• Quins són els segments de la demanda:
  • Quines són les característiques i els hàbits de consum dels turistes de la demanda actual i de la demanda potencial?
• Quins són els canals de distribució:
  • Com arriben les ofertes de la nostra destinació als visitants actuals?
  • Com podrien arribar als turistes potencials?
• Quins són els requeriments de la demanda:
  • Què busquen els turistes a la nostra destinació?

Quins són els mercats emissors

La identificació dels mercats emissors és cabdal, per exemple, a l'hora de definir les estratègies de comunicació: sabrem on es troba la gent a qui ens interessa adreçar els nostres missatges promocionals.  

L'estratègia sobre els sistemes de transport i les comunicacions viàries també està fortament condicionada pels nostres mercats emissors. 

Si la nostra destinació té un turisme de proximitat, que es desplaça en vehicle propi, ens convindrà incidir en el tema de la senyalització viària, perquè esdevé un element clau per a aconseguir que els visitants arribin sense problemes a la destinació. En canvi, si la nostra destinació és insular, serà fonamental esforçar-se per aconseguir unes condicions d'accessibilitat aèria i marítima excel·lents, perquè aquest aspecte es converteix en el coll d'ampolla dels fluxos de visitants.

Aquests són alguns exemples de la importància que té saber d'on vénen els nostres turistes.

Quins són els segments de la demanda

S'anomena segmentació el procés de classificar el mercat d'una destinació en grups, d'acord amb unes variables determinades, que poden ser ben diferents: demogràfiques, socioeconòmiques, culturals, motivacionals, etc. 

Es tracta d'un procés que ens ha de servir per adequar la nostra oferta turística als requeriments de cada tipus de visitant.  La identificació dels segments de mercat resulta imprescindible per crear productes o paquets específicament adreçats a col·lectius amb motivacions singulars o de característiques homogènies. 

Conèixer els segments de mercat també ens ajudarà a identificar els canals de distribució pels quals es mouen. Hi ha col·lectius molt concrets (com pescadors o caçadors) que no utilitzen els canals habituals en el sector turístic. Els caçadors, per exemple, coneixen les ofertes de caça que hi ha al mercat a través de les armeries i no pas a través d'agències de viatges o altres canals. 

Un altre exemple poden ser els practicants de parapent, que s'adreçaran a empreses especialitzades en esports d'aventura.

Quins són els canals de distribució

El nombre de canals possible és molt elevat, i d'aquí la importància de saber quins són els més adequats per a cada públic. Aquests canals són, a més, dinàmics, com ho demostra l'evolució d'Internet amb relació a la contractació individual. Com ja hem dit, a més dels canals tradicionals d'agències de viatges i de relació directa, cal afegir-hi associacions, clubs, publicacions, botigues i molts altres. 

En general, els turistes no fan un sol tipus de consum turístic al llarg de l'any: poden passar els caps de setmana a la muntanya i els estius a la platja, potser fan viatges professionals i, fins i tot, un viatge d'aventura.  

Els turistes són els mateixos. Les seves característiques no han variat, però segur que en cada cas utilitzen un canal de distribució diferent per accedir a cada producte: una associació, una agència de viatges especialitzada, una central de reserves, etc. 

Conèixer els canals de distribució pot ser transcendental a l'hora de fer arribar els nostres productes específics a cada segment de mercat. 

Quins són els requeriments de la demanda

Un cop coneixem el que volen fer els turistes a la destinació i en quines condicions i un cop sabem quines són les preferències dels habitants dels mercats emissors a l'hora de fer vacances i de sortir un cap de setmana, podem adequar l'oferta als requeriments de la demanda. 

Conèixer els requeriments de la demanda és imprescindible per plantejar-se qualsevol iniciativa en l'àmbit de la qualitat dels serveis turístics.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Les tendències de l'entorn

Hi ha una sèrie de factors exògens al municipi que l'afecten com a destinació turística, tant negativament (amenaces) com positivament (oportunitats). Com que no podem influir directament sobre aquests factors exògens, diem que formen part de l'anàlisi externa. 

Aquests factors són de tipus: 

• Sociocultural.
• Econòmic.
• Institucional.
• Polític.
• Tecnològic.

Encara que no podem influir en aquests factors, els hem de tenir en compte. 

L'anàlisi d'aquests factors és el que es coneix com l'anàlisi de les tendències de l'entorn. 

Aquesta anàlisi té com a objectiu detectar quins són els canvis més rellevants o significatius que es poden donar en l'entorn i veure com poden afectar, o bé si no afecten, l'activitat turística d'un municipi. 

Un increment en la pràctica dels esports d'aventura pot influir positivament sobre l'activitat turística d'un municipi que tingui possibilitats d'oferir aquest tipus de turisme. D'altra banda, pot influir negativament sobre l'activitat turística d'un municipi que no tingui aquestes possibilitats. 

Ara bé, per exemple, una major tendència a la lectura per part de la societat en general no té per què incidir en l'activitat turística. Si més no, d'una forma directa i evident. 

Vegem a continuació, amb més detall,
aquests tipus de factors.

Factors socioculturals

Determinats canvis culturals, l'increment del nivell d'estudis de la gent, la major acceptació d'altres cultures, etc., poden afectar el municipi com a destinació turística. 

La fragmentació de les vacances, és a dir, fer més vegades vacances a l'any però més curtes, és un canvi social important que s'ha instal·lat en els països més avançats d'Europa (els mercats emissors més potents). Aquest és un factor exogen que condiciona notablement la nostra estratègia turística. Haurem d'estructurar els nostres productes i acomodar el nostre procés de comercialització d'acord amb aquesta realitat.

Factors econòmics

La millora o l'empitjorament de la situació econòmica (en l'àmbit internacional, nacional, regional...) poden afectar el municipi com a destinació turística. 

La decisió de no augmentar les pensions dels jubilats afectarà negativament els municipis que basin la seva activitat turística en la tercera edat.  Un descens en la renda de la població anglesa pot afectar negativament una població que aculli turistes de procedència britànica, ja que aquest descens comportarà que disminueixi la pràctica del turisme dels anglesos.

Factors institucionals

El comportament de les diferents institucions (polítiques, econòmiques, etc.) poden influir sobre el municipi com a destinació turística. 

Imaginem-nos el cas d'una cambra de comerç d'una comarca que inicia una sèrie d'actuacions dirigides a l'impuls de l'activitat turística: reciclatge d'empresaris del sector, ajudes per a començar noves activitats i altres iniciatives que puguin permetre el rellançament o l'inici de l'activitat turística. Aquesta voluntat pot incidir positivament en municipis on hi hagi activitat turística o se n'hi vulgui desenvolupar.

Els factors institucionals es poden confondre amb els polítics, però quan parlem de factors institucionals ens referim a l'actitud que adopten les institucions, i quan parlem de factors polítics ens referim a l'evolució política internacional d'un país, d'un territori...

Factors polítics

La situació política (internacional, d'un determinat país, d'una regió...) pot tenir uns efectes molt importants en l'activitat turística del municipi.

Un exemple molt evident n'és la repercussió que tenen els conflictes bèl·lics en les destinacions turístiques.

Les accions de grups integristes islàmics en països de l'entorn mediterrani i del nord d'Àfrica, han estat la causa que aquestes zones rebin conjunturalment menys turistes. Aquesta mena de situacions afavoreix uns determinats territoris que són percebuts més estables i menys perillosos, davant altres que, almenys per un període de temps, ofereixen una percepció oposada.   Un exemple, ja clàssic i conegut, és la repercussió que van tenir sobre el turisme mundial els atemptats de Nova York, Madrid, Londres o Bali.

Factors tecnològics

El desenvolupament de l'oferta s'ha vist estimulat per millores tecnològiques constants, que han establert noves bases per poder competir en el mercat. 

En els últims anys, els avenços tecnològics més espectaculars s'han centrat en el camp de la informació, gràcies a la millora de les telecomunicacions. Les noves tecnologies faciliten una major rapidesa i eficiència, especialment pel que fa a l'intercanvi d'informació. 

Concretament, en el marc turístic, la tecnologia ha permès una major flexibilitat a l'hora de crear propostes de viatges per a segments específics i ha reforçat la cooperació entre les empreses. 

A més, ha millorat les possibilitats d'informació del consumidor sobre els productes i serveis turístics i les destinacions.

El desenvolupament d'Internet 2.0 ha canviat el panorama de la relació entre les empreses i les destinacions, d'una banda, i els turistes, de l'altra. L'explosió de la comunicació multidireccional ha creat comunitats de persones amb sensibilitats comunes, que generen fluxos d'informació que ja no són tan sols d'oferir de forma dinàmica i a la carta. Ara els potencials turistes poden informar-se d'experiències d'altres viatgers i fer aportacions creatives a les empreses. 

En aquest nou escenari, tan sols sobreviuran aquells que sàpiguen utilitzar aquestes eines de forma eficaç.

Internet, ha fet possibles una sèrie d'operacions que abans implicaven un desplaçament o haver-se de conformar amb una oferta limitada: es poden comprar bitllets a través d'Internet, reservar hotels, excursions, consultar ofertes que es promocionen a través de la xarxa. Una de les grans virtuts d'Internet és, precisament, que permet generar ofertes per a segments de mercat molt específics. Es tracta d'unes ofertes amb possibilitats reals, ja que les mateixes característiques de la xarxa asseguren que aquestes ofertes arribin a la gent que realment hi està interessada (programes per a ornitòlegs, programes per a practicants de la pesca esportiva, etc.).

D'altra banda, les millores tecnològiques en els sistemes de transport han permès una major facilitat i preus millors a l'hora de fer els desplaçaments i, per tant, han fomentat la pràctica del turisme.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Molts municipis es poden plantejar un desenvolupament turístic futur centrat en una sèrie de valors d'atracció, però és prou evident que el potencial no serà el mateix si altres municipis tenen els mateixos valors per oferir que si el nostre actiu turístic és exclusiu. 

Què passaria si aquests municipis també desenvolupessin  els seus actius turístics? Podrien esdevenir els nostres competidors? 

Aquest tipus de dubtes plantegen la necessitat d'analitzar la competència.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

L'anàlisi dels competidors consisteix a

• Identificar les poblacions que ens poden treure turistes i descobrir per què poden fer-ho.
• Detectar quins són els elements amb els quals podem ser capaços d'atraure més turistes que els nostres competidors.

D'aquests elements, en deduirem el nostre avantatge competitiu. (L'avantatge competitiu d'una destinació turística rau en aquells elements que la fan superior respecte de les destinacions competidores). 

Centrem-nos, ara, en el pas número 1 -Identificació de la competència- i recuperem el dubte que hem plantejat en la pantalla anterior: 

Què passaria si aquests municipis també desenvolupessin els seus actius turístics? Podrien esdevenir els nostres competidors?

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Encara que, objectivament, podrien considerar-se competència turística, en general, seria un error estratègic veure les poblacions veïnes com a competidores. 

Per a una destinació que es troba en un territori de característiques homogènies, resulta més fàcil i efectiu buscar la complementarietat en les poblacions que té al costat que no pas competir amb elles. 

El resultat seria una oferta conjunta més diversificada i, per tant, amb avantatges competitius respecte d'altres zones. 

(Més endavant veurem que una fórmula per poder fer-ho és la creació d'un clúster). 

Vegem, a continuació, tot el procés d'anàlisi que ens ha de permetre arribar a aquesta conclusió estratègica relacionada amb la competència. 

Com ja hem dit, el primer pas que hem de fer per analitzar la competència és: 

• Identificar les zones i poblacions que ens poden treure turistes o possibilitats d'accedir a nous mercats potencials.
• Descobrir per què poden fer-ho.

A l'hora d'identificar els nostres competidors, hem de fixar-nos en aquelles destinacions que tenen un tipus d'oferta turística que pot substituir la nostra. 

Per exemple, mitjançant l'anàlisi de la demanda hem esbrinat que: 

• Els visitants que rep la nostra destinació (demanda actual) i els que podrien estar interessats a anar-hi (demanda potencial) resideixen, majoritàriament, a una gran ciutat ubicada a menys de dues hores en cotxe.
• Són un tipus de turistes que tenen com a motivació principal gaudir d'un ambient tranquil i de muntanya.

Imaginem, ara, que a prop del nostre municipi hi ha d'altres on els turistes també poden trobar, els caps de setmana, un ambient tranquil totalment diferent al de la ciutat. 

Altres poblacions, també força accessibles des de la gran ciutat, tenen una oferta similar a la del nostre municipi i, a més, s'hi conserven importants tradicions d'artesania que donen gran projecció. 

Després d'analitzar els atractius d'aquestes destinacions i comparar-los amb els que oferim nosaltres, veiem que la seva oferta pot substituir la nostra.

Per veure quins són els atractius i serveis més evidents que tenen aquests municipis els hem de contrastar amb els que tenim al nostre municipi. 

De l'anàlisi comparativa podríem considerar que alguns municipis, sobretot els que queden més a prop i que juntament amb el nostre integren un espai comarcal, podrien formar part d'una dinàmica turística conjunta. 

Això podria ser perquè l'oferta de serveis turístics és complementària i, en canvi, els atractius són semblants, o bé perquè els tres municipis són percebuts com una unitat geogràfica pels mercats, o senzillament perquè l'oferta és tan petita que no existeix una competència real.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El següent pas serà detectar quins són els elements amb els quals podem ser capaços d'atraure més turistes que les altres destinacions. Aquests elements constituiran el nostre avantatge competitiu.

L'avantatge competitiu d'una destinació turística rau en aquells elements que la fan diferent respecte de les altres. 

Pel que fa al nostre exemple, després d'haver recollit informació sobre els atractius dels municipis que realment podrien ser competidors, hem de detectar en quins aspectes podem competir i en quins altres no podem fer-ho. 

Podria ser que els nostres competidors no disposessin d'una oferta d'allotjaments rurals important i, en canvi, la nostra fos àmplia, reconeguda i de qualitat. La gent ens reconeix per aquesta especialització. 

Podem afirmar, doncs, que la nostra oferta de turisme rural destaca per damunt de la dels nostres competidors.  

Podria ser, també, que algun dels nostres competidors propers tingués un patrimoni històric medieval que nosaltres no tenim, i que un altre dels competidors tingués surgències d'aigües termals i un parell de balnearis, i que un altre, com ja hem dit abans, tingués un destacat atractiu per les activitats artesanes.  

Queda clar, doncs, que hi ha actius que ens fan disposar d'avantatges respecte als competidors i que, al seu temps, aquests disposen o poden disposar d'actius que els donen avantatges.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

A quines conclusions podem arribar a través de l'anàlisi de la competència? 

Hem vist que alguns dels municipis més pròxims no són competència, i sí, en canvi, són complementaris. Un té patrimoni històric, però no té allotjaments, i l'altre, que ofereix balnearis com a allotjaments, s'adreça a un client diferent del que nosaltres volem capturar, oferint l'atractiu de les fonts termals. 

Podria ser que algun dels municipis tingués característiques semblants quant a oferta d'allotjament rural i que també tingués la mateixa mena d'atractius que nosaltres. En aquest cas, el municipi al qual ens referim serà competidor genèric nostre. Altres aspectes, com el volum de clients potencials i la vinculació a la mateixa comarca natural, poden fer que fins i tot aquest competidor genèric acabi essent, amb el nostre municipi i d'altres propers, part de la mateixa destinació, percebuda com una unitat pels turistes. 

Això té a veure amb el fet que el turista no té una percepció exclusivament local a l'hora de consumir un territori. Es desplaça amb facilitat d'un lloc a un altre, en un entorn proper, sense tenir en compte les demarcacions municipals, comarcals, provincials, etc. 

Tenint en compte tot això, els responsables de Turisme d'aquests municipis han decidit estructurar una oferta conjunta i diversificada amb els municipis propers que poden complementar-se i s'han integrat en un clúster. Un clúster es pot definir doncs com un espai turístic coherent, ja sigui de caràcter territorial o bé de caràcter temàtic. En el primer cas es dóna una continuïtat territorial i en el segon cas la relació dominant té a veure amb els actius i especialització. En tot cas, les dues versions del clúster són perfectament compatibles. 

Aprenguem a continuació una
mica més sobre un clúster.

El Clúster Territorial/Temàtic

Els avantatges de formar part d'un clúster

El municipi, pel que fa al territori, és en general molt petit per desenvolupar sol el fenomen turístic. El turista fa servir territoris més amplis, un grup de municipis veïns que ofereixen una oferta similar o complementària. La possibilitat d'una oferta conjunta pot ser una oportunitat. Aquesta agrupació permetrà col·locar millor aquest territori en el mercat turístic.

Potencialitats del Clúster 

Tenint en compte els atractius de les poblacions que l'integrarien, el clúster pot desenvolupar una oferta turística global (en l'exemple anterior, amb gastronomia, paisatge, patrimoni, fonts termals, etc.) que tingui un mercat potencial amb característiques molt similars.

Els negocis turístics del Clúster 

Cal saber, a més, que la dinàmica d'un clúster no és una opció tancada, sinó que és una opció dinàmica que permet acords estratègics amb altres poblacions i zones turístiques.

Per desenvolupar un pla d'acció cal potenciar aquelles línies de negoci que es donen al clúster. Ho faran posant-se en contacte amb empreses i entitats que en altres zones i poblacions ja desenvolupen ofertes del mateix tipus i amb problemàtiques similars.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

L'objectiu de l'anàlisi externa és la identificació de les amenaces i les oportunitats.

Un cop hem analitzat l'entorn i els competidors, el que hem de fer és identificar les amenaces i les oportunitats de la destinació turística.

Aquí veuràs les amenaces i les oportunitats de l'exemple.

Algunes de les conclusions extretes de l'anàlisi de la demanda potencial també et seran útils per a aquesta part del procés.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El resultat del procés

El resultat de tot el procés que hem seguit al llarg d'aquest tema s'ha traduït en la identificació d'unes amenaces (que poden afectar negativament com a destinació turística) i unes oportunitats (que li poden donar certs avantatges respecte dels seus competidors i/o que poden afavorir el desenvolupament turístic del seu municipi).

Ara bé, tenint en compte que l'objectiu és conèixer a fons la situació de la qual parteix, aquest resultat no deixa de ser parcial.

Per conèixer a fons la situació inicial, encara hem de relacionar les oportunitats i les amenaces que hem detectat amb els punts forts i els punts febles. 

L'anàlisi interna de tots els components de l'oferta turística permetrà identificar quins són aquests punts. També seran útils en aquesta part del procés les dades que hem obtingut analitzant els turistes que ja visiten  la nostra destinació (demanda actual).

En la pràctica, l'anàlisi interna i l'anàlisi externa són dos processos que convé fer-los paral·lelament, ja que la informació que se n'obté és complementària. D'això, en parlem en el tema dedicat al DAFO, una eina metodològica que ens ajuda a ordenar i creuar els resultats de les anàlisis externa i interna.

Has finalitzat aquest punt de teoria. Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí. A continuació, torna al tauler i accedeix a la següent casella.

Hola, t'estava esperant. Com t'estava explicant, a Trespomes vam considerar que el turisme podria ser una bona iniciativa per pal·liar la crisi econòmica després del tancament de les principals explotacions de carbó. 

El nostre plantejament principal va ser fer créixer el nombre de visitants. Per això, una de les primeres coses que vaig creure convenient que havíem de fer era conèixer els turistes i, sobretot, què els podíem oferir i com. Necessitàvem saber d'on eren, per què triaven Trespomes, què era el que buscaven aquí, com ens havien conegut... Un munt de preguntes!

Per tal de poder respondre-les totes, o gairebé totes, vam creure necessari fer un petit estudi a partir d'enquestes i entrevistes. El que passa és que l'Ajuntament de Trespomes no té pressupost per dur a terme una enquesta de grans dimensions, així que, bàsicament, vam conèixer les característiques dels turistes que ja ens visitaven, però no dels que en un futur ho podrien fer. 

Un cop vam estudiar els resultats, vam detectar que la majoria dels turistes que tenia Trespomes provenia de Barcelona ciutat i rodalies. Aquesta dada era molt important per a nosaltres, perquè ens indicava que ens interessava obtenir més informació sobre els barcelonins i els seus hàbits vacacionals. 

A més, aquesta informació també ens va donar idees, com, per exemple, que podríem fer gestions amb les administracions superiors per demanar que els accessos a Trespomes des de les principals vies de comunicació (carreteres, autopistes) quedessin ben senyalitzats.

Un cop vam saber d'on eren els nostres turistes, ens va interessar saber com van conèixer la nostra oferta turística, per així poder enfocar-la als nostres turistes potencials. 

Vam descobrir que molts turistes venien a Trespomes mitjançant una associació de lleure que hi ha al municipi de Cerdanyola; o que la major part de les reserves dels nostres hotels les feia una agència de viatges de Barcelona. 

Aquesta primera etapa, la d'identificar els turistes, ens va animar, perquè ens va proporcionar més informació sobre com eren i d'on venien i, sobretot, perquè vam ser conscients de que Trespomes té un cert atractiu per als turistes. Però aleshores havíem de tractar el tema de la competència; és a dir, com ens podia afectar que les poblacions veïnes també desenvolupessin el seu sector turístic. 

Per poder afrontar això, vam recapitular tota la informació que teníem fins al moment:

• Els visitants que rebia Trespomes (demanda actual) i els que podrien estar interessats en anar-hi (demanda potencial) residien, majoritàriament, a Barcelona ciutat i rodalies.
• Era un tipus de turistes que tenia com a motivació principal sortir de la ciutat quan arribava el cap de setmana, amb el desig de gaudir d'un ambient tranquil i de muntanya.

Els meus contactes a Barcelona em van assegurar que el nou projecte del Pla de Residus de Catalunya afectava a la comarca i que s'hi volia instal·lar una planta de tractament de residus. Els projectes d'aquesta institució afectaran negativament el municipi com a activitat turística, ja que es els seus dos objectius són incompatibles.

Tenint en compte això, vaig identificar les destinacions que em van semblar possibles competidores de Trespomes. 

En primer lloc, em vaig fixar en els pobles propers: Tresfonts i Tresrunes, ja que són dues poblacions on els turistes de Trespomes també poden trobar, els caps de setmana, un ambient tranquil, totalment diferent del de la ciutat. 

I, més enllà de les poblacions més pròximes, també vaig identificar com a possible competidor el poble de Quatrefestes. Aquesta localitat queda més lluny de Trespomes que les altres, a tocar de la nova autopista. Em vaig fixar en Quatrefestes perquè té una oferta similar a la de Trespomes. Però, a més, s'hi celebren moltes festes locals i s'hi organitzen moltes activitats de lleure per als visitants. 

Després d'haver analitzat els atractius d'aquestes destinacions i d'haver-los comparat, vaig pensar que l'oferta de Tresfonts, Tresrunes i Quatrefestes podia substituir la de Trespomes.  

Després d'identificar aquests tres municipis,
vaig començar a estudiar els seus
atractius més evidents.

Trespomes

Municipi d'uns 10.000 habitants, situat a l'interior i allunyat de la capital. Està rodejat de boscos i muntanyes i, anys enrere, va tenir una activitat d'extracció minera bastant important. Queda més a prop de Tresfonts que de Tresrunes i és lluny de Quatrefestes.

Els atractius de Trespomes

Infraestructures turístiques

• 1 hotel de 3 estrelles de 150 places.
• 4 hotels fondes de categoria inferior a 3 estrelles.
  • 100 places entre tots 4.
• 4 restaurants de categoria mitjana.
  • (18-24 euros/persona els caps de setmana).
• 1 restaurant de molt bona categoria, amb renom.

Recursos turístics

• 2 esglésies, dels segles XVI i XVII, respectivament.
• 1 convent del segle XVIII.
  • Paisatge i entorn natural.

Tresfonts

Municipi d'uns 10.000 habitants que és més a prop de Trespomes que de Tresrunes. 

Els atractius de Tresfonts

Infraestructures turístiques

• 2 balnearis de categoria alta (amb allotjament per a unes 150 persones, entre tots 2).
  • Té llocs per dinar, però no arriben a ser restaurants d'una certa categoria.

Recursos turístics

• Un conjunt de fonts termals.
• Unes antigues ruïnes romanes (no gaire grans).
• 1 petit museu, al mateix recinte de les termes, amb vestigis de l'època romana.
• 1 església romànica del segle XX que van construir després de la Guerra Civil (l'església que hi havia abans va quedar completament destruïda per una bomba).

Tresrunes

Municipi d'uns 8.000 habitants que és més lluny de les muntanyes i els boscos que Trespomes i Tresfonts. 

Els atractius turístics de Tresrunes

Infraestructures turístiques

• 1 hotel de 4 estrelles. 75 places.
• 1 hotel de 3 estrelles. 125 places.
• 4 fondes. 100 places, entre les 4.
  • Té llocs per dinar, però no arriben a ser restaurants d'una certa categoria.

Recursos turístics

• 1 església romànica del segle XII.
• 1 església romànica del segle XVII.
  • Conserva un 50% de muralla medieval.

Respecte a l'activitat turística que hi ha en aquest municipi, els hotels i les fondes no s'omplien tant com els de Trespomes.

Quatrefestes

Municipi de 12.000 habitants, ubicat a la plana, lluny de Trespomes i dels seus pobles veïns. Queda al costat de l'autopista que es va inaugurar l'any passat.

Encara que la seva principal activitat no és el turisme, aquest sector hi té una presència notable, gràcies a la diversitat de l'oferta lúdica i de lleure que presenta.

Vegem la llista dels seus atractius turístics

Infraestructures turístiques

• 1 hotel de 2 estrelles. 100 places.
• 1 càmping de segona categoria. 100 parcelles.
• 3 restaurants de categoria mitjana, un d'ells a l'àrea de servei de l'autopista.

Recursos turístics

• La Festa del Cargol, molt coneguda. Habitualment hi participa força gent de fora.
• 1 hípica. Ofereix cursos d'equitació i recorreguts a cavall per la zona.
• 1 petit museu municipal dedicat a les tradicions locals.
• 1 discoteca.

Equipaments públics

• 1 piscina municipal amb jardins.

També vaig considerar que els dos municipis que queden més a prop i que, juntament amb Trespomes, integren la comarca de Tresfruites, (Tresperes i Tresplàtans), podrien formar part de la nostra dinàmica turística. 

Pel que fa als atractius més evidents dels municipis de Tresperes i Tresplàtans com a destinacions turístiques, vaig destacar-ne els següents:

• Les dues poblacions són més petites que Trespomes. Tresperes té 2.000 habitants i Tresplàtans en té 2.500. Tradicionalment, sempre s'han dedicat a l'agricultura.
• Cap de les dues disposa d'oferta d'allotjament ni de patrimoni arquitectònic.
• Tresperes té 3 restaurants de categoria mitjana i Tresplàtans en té 2, de la mateixa categoria.

A més, investigant, vaig descobrir que hi havia tres particulars, propietaris d'explotacions agrícoles, que volien convertir les seves masies en residències casa de pagès i provar sort amb un negoci basat en el turisme rural. 

Un cop vaig haver identificat quins municipis podien ser la nostra competència, i les seves característiques, vaig creure convenient detectar en quins aspectes podíem competir amb ells i en quins altres no.

Per exemple, en l'oferta de restauració dels municipis.

• Ni Tresrunes ni Tresfonts ni Quatrefestes disposaven d'una oferta de restaurants important.
• En canvi, els restaurants de Trespomes són d'una certa categoria i estan especialitzats en una cuina basada en el porc, que té molt èxit. La gent ve des de molt lluny només per tastar el plat típic del poble: orelles de porc farcides amb cargols i gírgoles.

D'aquesta manera, vaig concloure que Trespomes destacava per damunt dels seus competidors pel que fa a l'oferta de restauració. 

Pel que fa referència als atractius més evidents de Tresrunes, era obvi que es tractava del seu patrimoni històric medieval. Aquest patrimoni rep moltes visites d'estudiants de la província. 

En el cas de Tresfonts, el seu principal actractiu eren els balnearis. I pel que fa a Quatrefestes, eren les activitats.

Després de l'estudi realitzat, vaig arribar a les conclusions següents:

• En relació amb Tresperes i Tresplàtans, no semblaven ser competència: les dues poblacions són més petites que Trespomes i, tradicionalment, sempre s'han dedicat a l'agricultura. Cap de les dues disposa d'oferta d'allotjament ni de patrimoni arquitectònic.
  No tenen atractius que puguin competir amb Trespomes, però, en canvi, sí que poden complementar l'oferta gastronòmica de Trespomes: Tresperes té 3 restaurants de categoria mitjana i Tresplàtans en té 2, de la mateixa categoria.
• En relació amb Tresrunes i Tresfonts.
  El primer que vaig veure era que Trespomes destacava per damunt de Tresrunes i Tresfonts per la seva oferta gastronòmica i de restauració (avantatge competitiu) i que, per tant, podia competir amb ells en aquest aspecte.
  Un dels problemes que vaig observar era que el públic objectiu dels tres municipis era el mateix o, si més no, buscava el mateix: fugir de la ciutat el cap de setmana, amb el desig de gaudir d'un ambient tranquil i de muntanya.

Amb aquestes dades, vaig arribar a la conclusió que les ofertes de Trespomes, Tresfonts i Tresrunes es complementaven. Per exemple, és fàcil que els turistes que s'allotgen a Trespomes aprofitin el cap de setmana per visitar el patrimoni històric medieval de Tresrunes i relaxar-se una estona als balnearis de Tresfonts. 

Així que vaig veure que tant Tresfonts com Tresrunes eren uns bons complements turístics per a Trespomes, i així ho vaig explicar als meus companys d'equip de govern. Va ser aleshores quan ens vam posar en contacte amb l'Oficina Tècnica de Turisme (OTT) de la Diputació de Barcelona. Els tècnics de l'oficina ens van recomanar estructurar una oferta conjunta i diversificada amb els municipis propers que podien complementar-se (Trespomes, Tresperes, Tresplàtans, Tresrunes i Tresfonts) i ens van proposar que s'integressin en un clúster, que van anomenar El Clúster del Tres.

Tenint en compte els atractius de les cinc poblacions que l'integrarien (Trespomes, Tresperes, Tresplàtans, Tresrunes i Tresfonts), els tècnics de l'OTT van considerar que El Clúster del Tres podia desenvolupar una oferta turística global (amb gastronomia, paisatge, patrimoni, fonts termals, etc.) amb un mercat potencial de característiques molt similars. 

Els tècnics de l'OTT també ens van explicar que la dinàmica d'un clúster no és una opció tancada, sinó que és una opció dinàmica que permet acords estratègics amb altres poblacions i zones turístiques. 

També ens van dir que ens ajudarien en el desenvolupament del seu pla d'acció; per exemple, a potenciar aquelles línies de negoci que es donen al clúster: balnearis, turisme rural, etc., posant-los en contacte amb empreses i entitats que en altres zones i poblacions ja desenvolupaven ofertes del mateix tipus i amb problemàtiques similars. 

En relació amb Quatrefestes vaig observar que Trespomes tenia un fort avantatge competitiu respecte de Quatrefestes: la gastronomia. I que, a més, no podia competir amb aquest poble en oferta lúdica i activitats. 

D'altra banda, la proximitat de l' autopista donava a Quatrefestes la possibilitat que hi anés un tipus de turistes que a Trespomes li costaria més d'atraure: autocars, per exemple. 

Ho vaig veure clar: Trespomes havia d'unir esforços amb Tresrunes i Tresfonts, mentre que amb qui havia de competir realment era amb Quatrefestes.

Un cop analitzats l'entorn i els competidors, em vaig dedicar a identificar les amenaces i les oportunitats que tenia Trespomes com a destinació turística.

Te les presento a continuació.

Ui, perdona, que t'estic entretenint massa i encara tens un camí llarg per recórrer. Després t'explicaré amb més calma com vam fer la planificació turística a Trespomes. 

T'explicaré com vaig fer la relació de les oportunitats i les amenaces detectades amb els punts forts i els punts febles del municipi. 

T'explicaré com, a partir de l'anàlisi interna de tots els components de la nostra oferta turística, vam identificar quins són aquests punts.

Has finalitzat aquest punt. Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí. A continuació, torna al tauler i accedeix a la següent casella.

Un grup d'excursionistes ha fet una barbacoa enmig del bosc i no l'han apagat bé. S'ha fet un petit foc i tu no pots continuar. 

Hauràs de sufocar-lo si vols continuar la teva aventura. Al costat del bosc hi ha un càmping i ha començat a aixercar-se una mica d'aire. Ràpid! 

Endavant!

Un dels conceptes que més sovint s'utilitzen per mesurar si l'activitat turística està arribant als seus límits de creixement és el de capacitat de càrrega. 

Però, quins criteris s'han d'incloure en la seva avaluació?

Un estudiant de turisme que està de pràctiques t'està ajudant a realitzar un treball d'avaluació de l'anàlisi externa per tal d'establir una diagnosi competitiva de la destinació. 

En la recerca prèvia ha identificat una sèrie d'accions que cal desenvolupar però no té clar l'ordre en què han d'executar-se. Pots ajudar-lo? 

Per fer-ho, fes un clic en una cel·la de l'esquerra i, a continuació, fes un clic en la cel·la que li correspongui de la dreta.

De tant sentir que cal disposar de dades de visitants per fer una bona diagnosi de la destinació, un grup de col·laboradors s'ha engrescat en un procés de treball de camp per obtenir-ne les preuades dades. 

El que no tenen clar és quin mètode han d'utilitzar per obtenir-les, ja que han decidit obtenir-les directament dels visitants. Pots ajudar-los?

Analitzar l'entorn és necessari per establir una bona avaluació externa de la destinació, però no sempre és fàcil delimitar el seu àmbit. Indica quins d'aquests elements no formen part de l'anàlisi de l'entorn.

De ben segur una de les principals dificultats de l'anàlisi externa és la identificació dels competidors. Això és perquè en una mateixa destinació podem trobar diversos segments de mercat i, sovint, la competència entre destinacions no és quasi mai absoluta, tan sols competeixen per determinats segments de mercat. 

D'altra banda, sovint la proximitat geogràfica fa útil la col·laboració entre destinacions per capturar un determinat mercat. 

Concretar les oportunitats i les amenaces és l'objectiu final de l'anàlisi externa no sempre és fàcil fer-ho. Cal definir-les clarament i sense generar dubtes interpretatius. De les propostes següents, indica quina no està ben redactada.

Introducció del tema

L'anàlisi de l'oferta turística

Els components de l'oferta turística

L'oferta turística bàsica

Els altres components de l'oferta turística

L'estructura econòmica del municipi

Els recursos humans

L'estructura social del municipi

Els sistemes de transport, comunicacions i senyalització

La qualitat

La imatge i la comercialització

L'urbanisme

El medi ambient

La identificació dels punts forts i els punts febles

Conclusió del tema

Per completar la nostra visió sobre l'activitat turística i tenir criteris per fer-ne un diagnòstic correcte posteriorment, hem d'analitzar també tot allò que tenim al nostre abast i que podem modificar. L'anàlisi interna consisteix, doncs, a conèixer la situació de tots els elements relacionats amb l'activitat turística del municipi sobre els que sí que podem influir. 

Cal recordar un cop més que el turisme és una activitat transversal i que, per tant, no es veu afectat solament per factors estrictament de l'àmbit turístic, sinó per molts altres aspectes del conjunt del nostre municipi. 

I, quins són aquests elements que podem modificar i que, per tant, és imprescindible que analitzem? 

• L'oferta turística bàsica.
• Els altres components de l'oferta turística.

L'objectiu és identificar tant els punts forts, és a dir, tots aquells factors de la nostra oferta global que qualitativament o quantitativament són destacables, com els punts febles, els que estan per sota dels nivells adequats per al correcte desenvolupament de l'activitat turística. 

En aquest tema:  Definirem l' oferta turística. Establirem els passos que s'han de seguir per analitzar-la. Explicarem la utilitat dels diferents passos del procés d'anàlisi. Veurem el resultat final d'aquest procés metodològic: la identificació dels punts forts i els punts dèbils del municipi com a destinació turística.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Tenint en compte que el nostre objectiu és conèixer a fons la situació de la qual parteix la destinació, el resultat que hem obtingut amb l'anàlisi externa no deixa de ser parcial. 

Al llarg del tema dedicat a l'anàlisi externa, hem analitzat l'entorn i la competència. Al mateix temps, hem fet una investigació de la demanda actual i potencial del municipi.

Això ens ha permès identificar:

• Unes oportunitats que poden afavorir el desenvolupament de l'activitat turística.
• Unes amenaces que poden afectar negativament la destinació turística.

Però, per completar el diagnòstic de la situació inicial del nostre municipi, encara hem d'identificar quins són els punts forts i quins són els punts febles; hem de trobar aquests punts en els components de l'oferta turística.  

Abans d'establir quins són els passos que s'han de seguir per analitzar-la, vegem quins són els elements que integren l'oferta turística.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

L'oferta turística comprèn tots aquells elements que intervenen en l'activitat turística del municipi i en els quals sí que podem influir des del Govern local.

Aquests elements són:

• Elements que componen l'oferta turística bàsica.
• Altres elements de l'oferta turística.

Els elements que componen l'oferta turística bàsica

• Els recursos turístics. En general, tot allò que pugui tenir un atractiu turístic: museus, parcs aquàtics, parcs d'atraccions, patrimoni (natural o cultural), etc.
• Les estructures turístiques. Serveis d'allotjament, hotels, fondes, pensions, masies cases de pagès, serveis de restauració, restaurants, bars, etc.
• Els equipaments i serveis públics. Tots els equipaments i serveis que poden utilitzar els turistes durant la seva estada al municipi.

Altres elements de l'oferta turística

Com ja hem dit en punts anteriors, tot afecta al turisme i, per tant, en una o altra mesura pot formar part de l'oferta turística. A més de l'oferta turística bàsica que ja hem descrit, haurem de tenir en compte, com a mínim, els elements següents:

• L'estructura econòmica del municipi.
• Els recursos humans.
• L'estructura social del municipi.
• La qualitat.
• La imatge i la comercialització.
• Els sistemes de transport i comunicacions.
• El medi ambient.
• L'urbanisme.

Recursos turístics

Un dels objectius que es persegueix en aquests moments a qualsevol territori és el de valoritzar tots aquells actius tradicionals dels municipis per oferir-los com a nous productes turístics. 

A més dels atractius turístics més evidents, relacionats amb el patrimoni arquitectònic i les tradicions festives, hi ha altres possibles recursos per a atreure turistes d'un caràcter més intangible però no per això menys importants. Són els que fan referència als paisatges, a la qualitat del medi, a la tranquil·litat o fins i tot a la producció rural. 

Tots aquests recursos poden constituir punts forts per a la nostra destinació, i per això és imprescindible realitzar un inventari de recursos de la nostra destinació. 

Un inventari de recursos suposa un esforç considerable per identificar i avaluar tots els actius potencials dels quals disposa el territori. Els recursos potencials solen classificar-se per qüestions practiques, segons la seva tipologia. Les agrupacions més usuals són:

• Recursos relacionats amb el medi natural.
• Recursos relacionats amb el medi cultural.
• Recursos relacionats amb equipaments i estructures.

Tots poden ser tangibles o intangibles (per exemple, una llegenda). El segon grup abasta pràcticament tot allò relacionat amb la cultura humana i es diferencia del tercer grup en què aquest genera recursos que poden donar lloc a l'atracció de visitants vinculats als altres dos grups d'oferta bàsica. Com a exemple, podem fer referència a un restaurant de tres estrelles Michelin, que esdevé un atractiu, a més d'una estructura turística, o un equipament esportiu singular, que també pot generar atractivitat per ell mateix. 

Una altra cosa que també és important a l'hora d'analitzar l'oferta turística bàsica és que no solament hem de fixar-nos en el que tenim, sinó que hem d'analitzar, també, l'estat en què es troben els elements de l'oferta. 

És freqüent que la detecció d'un nou recurs turístic generi moltes més expectatives que les que realment té com a element d'atracció de visitants. 

En moltes ocasions, especialment quan es tracta de patrimoni, el procés de convertir un recurs inexplotat en un atractiu adequat per al turisme, amb tots els serveis adients al seu entorn, necessita inversions importants i uns terminis bastant llargs fins a la seva concreció. 

Cal, doncs, que no ens precipitem a l'hora d'incloure en la nostra oferta recursos que no estiguin preparats per a l'ús turístic, perquè podríem crear un efecte de rebuig en els turistes que aconseguíssim atreure.

Les estructures turístiques

Abasten el conjunt de serveis específicament utilitzats pels turistes per aconseguir una estada satisfactòria a la destinació. Inclouen, fonamentalment, els serveis d'allotjament i els de restauració, si bé podríem incloure altres serveis i estructures, com els de les agències de viatges receptives, les empreses d'activitats o les empreses de lloguer de vehicles. 

L'ús turístic dels allotjaments i la seva tipologia determinen el perfil de la destinació en gran mesura. D'aquesta forma, podríem diferenciar entre destinacions amb estades de turistes de més d'una jornada, és a dir, amb ús d'estructures d'allotjament, i destinacions de visita de dia, on l'allotjament no és representatiu. Qualsevol destinació litoral encaixaria bé en el primer perfil, mentre que molts llocs amb un únic actiu cultural de gran valor podrien fer-ho en el segon grup. El monestir de Montserrat, El Escorial, les coves d'Altamira o el castell de Loarre es troben en aquest segon grup, on, si bé els fluxos de visitants poden ser elevats, la visita sol tenir una durada inferior a la jornada i no hi ha una infraestructura d'allotjament equivalent al flux de visitants. 

Els allotjaments marquen, a més, l'especialització de la destinació pel que fa a una part destacada del negoci turístic. És clàssica la distinció al litoral entre destinacions hoteleres, destinacions d'acampada i destinacions d'apartaments. Tot i que el més comú és la presència de tots tres grans grups d'allotjaments, el domini d'un o altre grup en marca l'especialització. Hi ha destinacions que tenen una evident vocació per un determinat tipus d'allotjament, com els espais urbans on el domini hoteler és aclaparador. En altres, com els esmentats espais litorals o de muntanya, la vocació és molt més àmplia, i permeten tota mena d'allotjaments. 

A les zones rurals, hi domina una altra mena d'allotjaments: els d'agroturisme, consistents en el lloguer d'habitacions o cases dins de les explotacions rurals. No formen part de l'allotjament hoteler, sinó que tenen una idiosincràsia específica que marca fortament el posicionament de la destinació i la tipologia del visitant. 

Altres formes d'allotjament especialitzat, com els balnearis o les ciutats de vacances, són també formes de disposar d'un valor específic en la destinació. 

De la mateixa manera que hem fet amb els recursos, també ara farem un inventari d'estructures turístiques a la destinació, per tenir clar quin és el punt de partida del nostre projecte de desenvolupament turístic. Convé que coneguem les característiques dels establiments pel que fa a dimensions, capacitat, categoria, serveis i preus i decidirem sobre el seu valor com a punt fort o punt feble.

Equipaments i serveis

Agrupen el conjunt d'instal·lacions de serveis públics del territori, així com els serveis públics. 

El servei més comú en una destinació turística és el d'informació als visitants. Hem d'avaluar la qualitat i quantitat d'aquest servei, diferenciant les necessitats del servei en temporada alta i temporada baixa. Usualment, es manté un servei de base durant tot l'any i en temporada alta s'amplia amb instal·lacions mòbils i personal eventual. En tot cas, haurem d'avaluar l'adequació del servei a les demandes temporals. 

Una de les tipologies d'equipament amb major demanda sol ser el de les instal·lacions de caràcter esportiu. Disposar d'instal·lacions competitives en aquest sentit pot fer que una destinació generi punts forts que suposaran avantatges competitius decisius i una especialització evident. 

L'altre gran grup d'equipaments amb capacitat d'ús turístic és el de caràcter cultural, com ara teatres o museus. En general, aquests equipaments no són concebuts per generar atractivitat turística, sinó per millorar la qualitat de vida dels habitants del territori, tanmateix, no hi ha dubte que poden ser, en la mesura del seu component d'atractivitat, equipaments que marquin el valor d'un territori. Als espais urbans els equipaments culturals conformen un dels actius a considerar en la seva competitivitat, essent menys rellevants en destinacions rurals. 

Un dels equipaments que va tenint cada cop més importància en la mesura que es produeix el desenvolupament de l'activitat turística és el relacionat amb els aparcaments, un equipament relacionat amb els sistemes de transports i comunicacions que esdevé fonamental en la gestió turística de la destinació. 

Cal recordar, a més, que els serveis de seguretat i els sanitaris són bàsics en una destinació turística i que sovint poden marcar la diferència entre una bona i una mala experiència. Cal dotar d'equipaments i serveis adequats per satisfer les demandes de la temporada alta.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

A l'hora d'estudiar l'oferta, també hem de tenir en compte i analitzar, prioritàriament:

• L'estructura econòmica del municipi.
• Els recursos humans.
• L'estructura social del municipi.
• Els sistemes de transport i comunicacions.
• La qualitat.
• La imatge i la comercialització.
• El medi ambient.
• L'urbanisme.

Com és fàcil de constatar, en tots aquests factors hi intervé d'una manera transcendental l'Administració pública, principalment la local. És a dir, que l'Ajuntament té un paper rellevant en tots aquests aspectes i, per tant, la seva actuació pot convertir-los en positius o negatius per a l'activitat turística. 

En aquests elements també podem trobar els nostres punts forts (que es poden impulsar) i els nostres punts febles (que es poden corregir).

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Es tracta de veure com encaixa, o encaixaria, l'activitat turística en l'estructura econòmica del municipi. 

Vegem què vol dir això amb un exemple. 

Imaginem-nos un municipi que tingui la indústria com a activitat econòmica principal. Suposem, també, que l'aportació d'aquesta activitat al PIB de la població és del 60%. 

Activitat

• Industrial.
• Agrícola.
• Serveis (on s'inclou el turisme).

Aportació al PIB

• 60%
• 2%
• 38% (el turisme representa només l'1% d'aquesta aportació).

Vegem dos exemples del que podria passar si es volgués desenvolupar una activitat turística en aquest municipi. 

En el cas que la indústria d'aquest municipi estigués en crisi, el turisme seria una possibilitat per diversificar-ne l'activitat econòmica. Podria pal·liar les bosses d'atur originades per la crisi de la indústria. 

En el cas que el sector industrial no estigués en crisi, sinó tot el contrari -tenint en compte que actualment el turisme només aporta un 1% al PIB de la població-, la possibilitat de desenvolupar una activitat turística seria menys probable, tret que hi hagués un interès especial o algun projecte concret.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

És important saber: 

• Si disposem de recursos humans per desenvolupar una activitat turística.
• Quina és la formació que tenen aquests recursos humans.

Disposició de recursos humans

Per saber si disposem de recursos humans per desenvolupar una activitat turística, en primer lloc hem d'analitzar el mercat laboral. 

Des d'un punt de vista local 

• Tenim gent aturada que s'hi podria dedicar?
• Tenim gent disposada a dedicar-s'hi?
• Tenim gent que ja s'hi dedica? Quanta gent s'hi dedica?
• Etc.

Des d'un punt de vista més general 

• Com està considerat el sector turístic dins del mercat laboral?
• La gent té ganes de treballar en aquest sector?

Formació de recursos humans

D'altra banda, és important que la formació dels nostres recursos humans sigui de tots els àmbits: universitari, cicle mitjà, formació continuada... 

Hem de veure quin és el nivell de les persones de què disposem, si és necessari que els oferim una formació específica i si podem fer-ho. 

Si els recursos humans d'una població són un punt fort, també poden constituir un reforç dels atractius turístics.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Quan ens referim a l'estructura social d'un municipi parlem, bàsicament, de dos elements:

• Diferències socioeconòmiques entre la població local.
• Moviment associatiu i sentiment d'identitat local.

Diferències socioeconòmiques entre la població local

Hem de conèixer les diferències socioeconòmiques que puguin haver-hi en el nostre municipi, tenint en compte que:

• Com més diferències socioeconòmiques hi hagi, més heterogènia serà la població local, hi haurà més grups i les opinions seran més divergents.
• Les diferències socioeconòmiques comporten diferents concentracions: hi haurà barris centrals i barris més marginals.

Moviment associatiu i sentiment d'identitat local

Un moviment associatiu fort, que desitgi cooperar al desenvolupament turístic, pot ser un element d'enorme valor dinamitzador. D'altra banda, l'existència d'associacions i entitats vinculades a la cultura, esports i tradicions locals, ens pot ajudar a generar productes i activitats utilitzables des de la perspectiva turística.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Transports

És important que hi hagi un sistema de transport urbà adequat a les necessitats de l'activitat turística.

Posem que tenim un municipi amb dos nuclis. Un d'aquests nuclis és de platja i queda distanciat del centre històric i de les zones comercials i residencials. És important que hi hagi un sistema de transports que garanteixi la interrelació entre tots els components de l'oferta turística.

D'altra banda, tenint en compte que el vehicle propi és el mitjà de transport més utilitzat pels turistes  
-especialment en els seus desplaçaments de cap de setmana i d'un dia-, és molt important que la destinació tingui, tal i com ja s'ha explicat a l'oferta bàsica,  un sistema d'aparcaments eficaç, que quedi a prop dels recursos més significatius, de les zones comercials i de lleure, etc. 

És important, també, a l'hora d'analitzar els transports, veure quina és la nostra posició respecte de les vies de comunicació principals cap a la nostra destinació des dels principals mercats emissors, i, igualment, dels sistemes de transport públic zonals que més ens afecten.

Comunicacions

Cal també garantir als turistes l'accés als serveis de comunicacions més freqüents: correu, telèfons...

Senyalització

També és fonamental una bona senyalització, tant d'accés a la destinació com de desplaçaments per l'interior, i la indicació dels recursos turístics. 

La senyalització depèn de diferents administracions públiques, segons a qui pertanyi la competència sobre les diferents vies de comunicació. A més dels criteris turístics, n'hi ha d'altres per senyalitzar una carretera, una autopista, etc. 

Per tant, hem de tenir en compte que la planificació que fem en relació amb la senyalització haurà de conjugar-se amb els plans i les decisions de la resta de les administracions. Cal fer, doncs, previsions i planificacions molt realistes i justificar molt bé la necessitat d'un determinat cartell indicador, etc. 

D'altra banda, convé homogeneïtzar les senyalitzacions a l'interior del municipi, minimitzant els impactes visuals de manera que no es malmeti la imatge global de la població.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

La qualitat en turisme es defineix com la relació entre les expectatives i la realitat del que rep el visitant durant la seva estada globalment. 

Un client satisfet és el que ha rebut un servei igual o per sobre de les expectatives que s'havia fet abans d'arribar al nostre municipi. 

La qualitat, però, no és estàtica, és un concepte dinàmic, ja que hi ha un procés constant d'evolució de les necessitats i expectatives dels clients. El terme cercle de qualitat és molt utilitzat pels experts en aquest tema i il·lustra molt bé la necessitat de mantenir una tensió constant en tots els elements que componen l'oferta turística. 

Imaginem-nos un restaurant amb un xef de primera línia, menjars exquisits, un maître excepcional, coberts i vaixella de luxe, ambient selecte i decoració rica i sofisticada... Però quan el cambrer ha servit la sopa, ho ha fet ficant-hi un dit al plat. En aquest moment, tot l'esforç dels altres elements del restaurant ha anat per terra. Un sol element de tot el cercle qualitatiu ha posat en qüestió la qualitat global de l'oferta.

La qualitat, doncs, té a veure tant amb els elements bàsics de l'oferta turística com amb el conjunt de tots els altres factors, que, com hem dit abans, formen part també de l'oferta global del municipi.

En l'anàlisi dels aspectes qualitatius de la nostra oferta turística haurem, doncs, de tenir en compte el nivell de qualitat dels nostres establiments turístics, amb processos que veurem amb més detall en tractar de l'estructura de la nostra oferta. També, però -i aquí és on té un paper fonamental l'Administració municipal- haurem d'avaluar la qualitat de:

• Els recursos turístics.
  Els seus valors específics, la seva adequació per a les visites, els accessos, la interpretació, la conservació i el manteniment, etc.
• Els equipaments i serveis públics.
  El nivell de les seves prestacions, la seva adequació a l'activitat turística, etc.

Encara quedaríem curts si no avaluéssim qualitativament els altres components -dels quals ja hem parlat- de la nostra oferta global, com per exemple: els transports, la senyalització, les comunicacions, el medi ambient, l'urbanisme, etc.

L'Administració municipal té un doble rol en la gestió de la qualitat global de la destinació turística:

• D'una banda, ha d'incentivar la qualitat del seu sector turístic, tant per la via de la cooperació en programes de formació, com en la implantació de sistemes que dinamitzin la qualitat dels establiments turístics.

• D'altra banda, l'Administració municipal ha de controlar la qualitat de la destinació pel que fa a:
  • Els recursos, equipaments i serveis que la mateixa Administració gestiona.
  • El conjunt de l'oferta turística del municipi, amb l'aplicació de les normatives i regulacions de cada subsector turístic.

En tot cas, convé, des de l'Administració local i des de les entitats privades o mixtes que intervinguin en el turisme, ser bel·ligerants amb els serveis de baixa qualitat que malmeten la percepció qualitativa global de la destinació. 

No oblidem que un dels principals objectius de la qualitat és la fidelització dels turistes i, aquests, probablement no tornaran si s'han sentit decebuts en un establiment, recurs, equipament o servei, encara que la resta funcioni perfectament.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

Comercialització

Si és important la imatge que proporcionem a l'exterior, no ho és menys el procés que seguim perquè els nostres clients actuals tinguin la nostra oferta al seu abast.

Per això haurem d'avaluar: 

• Els segments de mercat actuals. Qui i com són els que ja ens visiten, quines preferències i característiques de consum tenen, etc.
• Els canals de distribució. Com fan les seves reserves, on compren els nostres serveis, per quin camí arriben a concretar la seva estada a la nostra destinació, etc.
• Els productes i els preus. Tenim tots els productes que podríem tenir? Són adequats els productes i els preus a la tipologia de clients que tenim?

Conèixer bé les dades del que passa actualment en el procés de comercialització turística ens ajudarà posteriorment a estructurar bé la nostra oferta, a identificar millor el públic al qual ens adrecem, a definir una política de preus i a utilitzar els canals de distribució més adequats. 

Avui en dia, especialment en zones on es comença a desenvolupar l'activitat turística, es tendeix cap a l'especialització, és a dir, a definir segments de mercat molt específics, anomenats nínxols de mercat, amb productes molt concrets i amb uns canals de distribució molt fàcils d'identificar.

En molts països del món hi ha agències de viatges que només es dediquen a organitzar viatges per a ornitòlegs. Un altre exemple pot ser el dels grans museus que organitzen activitats i viatges al voltant de la seva especialitat museística. Són noves opcions que cal saber identificar i aprofitar.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

El disseny urbanístic del nostre municipi forma part de l'oferta global turística. Els nostres visitants es converteixen durant dies, o potser simplement unes hores, en usuaris del nostre territori i reben els mateixos impactes, positius i negatius, que els habitants de dret de la població.

En avaluar els aspectes urbanístics del nostre municipi des del punt de vista d'una anàlisi turística haurem de tenir en compte, entre altres coses: 

• La correspondència dels nostres espais i serveis urbans amb el nombre real d'usuaris (els habitants de dret més els turistes).
• Les àrees de lleure, perquè són els espais on el visitant gaudeix més de la nostra oferta.
• Els accessos, els serveis viaris i la senyalització. El visitant no està habituat a la nostra geografia urbana. Necessita indicacions per a circular fàcilment i amb seguretat, tant a peu com quan arriba amb el seu propi vehicle.
• La coherència de les construccions amb la imatge turística que volem donar de la nostra destinació. Són molts els municipis que han perdut gran part del seu atractiu turístic, precisament per construir de manera indiscriminada i descontextualitzada. No oblidem que l'autenticitat és un dels valors més apreciats pels visitants.
• La pollució estètica deguda a obres inacabades, parets mitgeres sense recobriment, excessiva quantitat de rètols i anuncis de tota mena, xiringuitos... Tot això crea un impacte visual força negatiu en molts indrets turístics.

Recordem, a més, que una bona planificació urbanística pot incrementar la seguretat ciutadana, afavorir que els beneficis econòmics del turisme repercuteixin en tota la població, preservar la vida social de la comunitat i, naturalment, pot protegir els recursos naturals i patrimonials.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.

En totes les enquestes fetes a turistes en els darrers 20 anys per diferents entitats i organismes (entre ells, la mateixa Unió Europea), els paràmetres "paisatges intactes" i "espais naturals preservats" han tingut sempre un lloc preeminent en la determinació dels usuaris a l'hora d'escollir la destinació de les seves vacances. 

El tractament del medi ambient en el nostre municipi és, doncs, un fet crucial en l'estratègia de desenvolupament turístic. 

Per analitzar la nostra situació actual i saber què és el que tenim de bo i què és el que hem de millorar respecte a aquest punt, haurem d'avaluar:

• L'estat de conservació dels espais naturals del nostre municipi, perquè la degradació dels espais naturals és un factor dissuasiu per a la majoria dels turistes potencials.
• L'accessibilitat i interpretació dels espais naturals, ja que gaudir d'ells i dels seus continguts és un dels objectius dels nostres visitants. Haurem de preveure com accedir-hi sense malmetre'ls i com explicar adequadament el seu contingut i equilibri.
• El tractament dels nostres residus. Una zona turística és una zona que genera més residus perquè té usuaris addicionals a més dels habitants de dret. El tractament d'aquests residus ha de ser objecte també de la nostra anàlisi.
• El grau de pollució acústica i atmosfèrica. Un espai de vacances no pot tenir, precisament, els problemes més rebutjats i molestos per visitants que, generalment, provenen de zones urbanes on aquestes són dues de les principals preocupacions.
• L'aigua i el sanejament, ja que la qualitat i potabilitat de les aigües és un factor especialment important en zones d'interior on els visitants busquen, per exemple, fonts en paratges idíllics. Sabem que, precisament a causa dels problemes de sanejament, moltes d'aquestes fonts i, fins i tot, l'aigua corrent d'algunes poblacions, tenen problemes de potabilitat. Per aquesta raó, la depuració de les aigües residuals en zones costaneres ha estat la gran batalla en els darrers anys de molts municipis d'alta densitat turística.

Els punts forts i els punts febles de la nostra destinació

Hem vist que l'anàlisi interna consisteix a estudiar tota una sèrie d'elements que formen part de l'oferta turística. 

A continuació, el que hem de fer és trobar en quins d'aquests elements hi ha els nostres punts forts i en quins els nostres punts dèbils, de cara a desenvolupar una activitat turística.

Vegem una mostra de punts forts i els punts dèbils que podríem identificar després d'haver fet l'anàlisi interna en una destinació de turisme rural.

És important reflexionar sobre el redactat d'aquests punts, doncs en molts casos una mateixa situació pot tenir una lectura positiva i també una de negativa.

Si vols descarregar el contingut d'aquest apartat teòric, fes clic aquí.