<1><p class="text">Cal actuar sobre tots els punts febles identificats.</p></1><2><p class="text">Un mateix àmbit d’anàlisi pot tenir punts forts i febles.</p></2><3><p class="text">Per avaluar la imatge cal haver fet abans l’anàlisi de la demanda.</p></3><4><p class="text">Els recursos potencials no són punts forts, sinó oportunitats.</p></4><5><p class="text">L'avaluació dels recursos humans cal fer-la tan sols del personal que està en relació amb el visitant.</p></5> <1>Cert </1><2>Fals </2> <1><p class="text">La <strong>primera</strong> sentència és falsa. No cal actuar sobre tots els punts febles, sinó sobre aquells prioritaris i que sigui racional treballar. Fer-ho sobre totes les debilitats suposa una enorme dispersió d'esforços i la pèrdua d'eficàcia en les accions. </p><p class="text">La <strong>segona</strong> sentència és certa. Les conclusions no tenen per què ser de l'estil següent: "la qualitat és un punt fort de la nostra destinació". De ben segur que hi haurà aspectes positius i negatius. No convé fer conclusions massa globals, sinó afinar en el detall. </p><p class="text">La <strong>tercera</strong> sentència és certa, perquè la diagnosi de la imatge depèn, en gran mesura, del reconeixement que en té la demanda, tant l'actual com la potencial, essent obvi que caldrà disposar de les dades de demanda prèviament. </p><p class="text">La <strong>quarta</strong> sentència és falsa. Un recurs potencial és part de l'oferta turística bàsica. És un element intern sobre el qual es pot incidir. Depèn de la capacitat de posar-lo en valor. No és una oportunitat que es pugui controlar. </p><p class="text">La <strong>cinquena</strong> sentència és falsa. L'avaluació dels recursos humans cal fer-la sobre el conjunt i no tan sols sobre el personal de contacte. De fet, un bon funcionament d'una destinació pot determinar-se tant pel <em>front-office</em> com pel <em>back-office</em>.</p></1><2><p class="text">La <strong>primera</strong> sentència és falsa. No cal actuar sobre tots els punts febles, sinó sobre aquells prioritaris i que sigui racional treballar. Fer-ho sobre totes les debilitats suposa una enorme dispersió d'esforços i la pèrdua d'eficàcia en les accions. </p><p class="text">La <strong>segona</strong> sentència és certa. Les conclusions no tenen per què ser de l'estil següent: "la qualitat és un punt fort de la nostra destinació". De ben segur que hi haurà aspectes positius i negatius. No convé fer conclusions massa globals, sinó afinar en el detall. </p><p class="text">La <strong>tercera</strong> sentència és certa, perquè la diagnosi de la imatge depèn, en gran mesura, del reconeixement que en té la demanda, tant l'actual com la potencial, essent obvi que caldrà disposar de les dades de demanda prèviament. </p><p class="text">La <strong>quarta</strong> sentència és falsa. Un recurs potencial és part de l'oferta turística bàsica. És un element intern sobre el qual es pot incidir. Depèn de la capacitat de posar-lo en valor. No és una oportunitat que es pugui controlar. </p><p class="text">La <strong>cinquena</strong> sentència és falsa. L'avaluació dels recursos humans cal fer-la sobre el conjunt i no tan sols sobre el personal de contacte. De fet, un bon funcionament d'una destinació pot determinar-se tant pel <em>front-office</em> com pel <em>back-office</em>.</p></2> <p class="text">L'<strong>anàlisi interna</strong> permet establir una sèrie de punts forts i punts febles en cadascun dels components de l'oferta turística. Són sentències que posterioment s'han de contrastar amb l'anàlisi externa, per establir una diagnosi global de la destinació.</p><p class="text">En l'àmbit de l'anàlisi interna hi ha, però, uns continguts metodològics que cal tenir molt clars. <strong>Indica</strong> <strong>quina </strong>de les sentències següents<strong> és certa i</strong> quina és <strong>falsa</strong> amb relació a l'anàlisi interna.</p> 2,1,1,2,2 null Conclusions de l'anàlisi interna