La diagnosi no s'enllesteix amb la redacció de la taula anterior de les oportunitats, amenaces, fortaleses i debilitats. L'autèntic potencial de la tècnica és la capacitat que té de relacionar l'anàlisi interna amb l'externa. Es poden establir les relacions entre cadascun dels 4 blocs temàtics per tal de definir-ne la qualitat competitiva de les relacions.
Les estratègies han de sorgir de la identificació d'oportunitats que pugin ser aprofitades amb punts forts de la destinació. Aquestes seran les estratègies més eficients.
Quan hi ha oportunitats, però no fortaleses a explotar, sinó que estan associades a punts febles, sense força per aprofitar-los estratègicament, podem parlar d'escenari d'il·lusió, donat que, encara que es pugin aprofitar, difícilment podrem obtenir el resultat esperat. Probablement algun destí competidor estarà en millors condicions.
Si la situació externa és d'amenaça i l'associació s'estableix amb fortaleses, serà possible el desenvolupament, però es produirà un desgast com a resultat d'un esforç d'explotació superior.
Finalment, si l'escenari extern és desfavorable i, a més, no comptem amb elements forts, la situació és clarament preocupant i la capacitat competitiva molt baixa.
Vegem a continuació com seria utilitzant l'exemple.