La majoria de les zones d'alta densitat turística del nostre territori estan en gran mesura dedicades a aquest sector d'activitat econòmica. Això, que es coneix com el monocultiu turístic, implica riscs notables a mitjà i llarg termini. En el procés de planificació turística, és molt aconsellable determinar el pes que ha de tenir aquesta opció en el conjunt de l'economia del territori i la seva relació amb la resta d'activitats productives, especialment quan aquestes formen part de l'atractiu d'aquell indret.
La davallada de determinades activitats productives -agrícoles o industrials- en un territori provoca la recerca de solucions de futur en el turisme. Però, en molts casos, és impossible substituir globalment la dinàmica laboral i econòmica anterior per la via del turisme i es generen expectatives sobredimensionades que es frustren per la seva manca de viabilitat real.
La percepció de la nostra destinació en els mercats emissors com una destinació turística potent és un avantatge competitiu important que reforça les possibilitats de desenvolupament de l'activitat turística en zones i poblacions que no s'havien implicat fins ara en aquest sector econòmic.