Diversificació d'ofertes
Després, la necessitat de donar serveis a la població, de mirar per la sostenibilitat del territori i del propi producte turístic, ens ha portat a diversificar les ofertes i fer-les més compatibles amb els territoris.
Durant cinc dècades, la modalitat turística per excel·lència ha estat la de sol i platja, seguida de l'esquí i del turisme cultural urbà, en un segon terme, molt llunyà. Però en els darrers temps, les successives crisis dels sectors econòmics importants (agricultura, indústria tèxtil, elèctrica i d'extracció, etc.) i l'aparició d'una demanda turística interessada en productes turístics situats a l'interior, han fet que aquestes poblacions vegin el turisme rural, d'interior, de muntanya, etc., com a una alternativa econòmica complementària als sectors en crisi.
En aquests moments, ens trobem davant la necessitat de mantenir, conservar i diversificar el turisme tradicional de platja i afegir als objectius nous territoris amb necessitats d'alternatives econòmiques i/o que vulguin rendibilitzar recursos inexplotats.