<p class="text">La primera part de qualsevol projecte de planificació consisteix a definir les condicions en què es troba la destinació respecte a l'activitat turística. Això sol fer-se mitjançant una <strong>anàlisi DAFO</strong>, que inclou una part externa i una d'interna. </p><p class="text">Les conclusions s'estableixen, finalment, amb la relació entre les anàlisis interna i externa. Indica quina de les relacions següents és incorrecta per establir conclusions de l'anàlisi DAFO.</p> <1><p class="text">Una il·lusió s'estableix la relació entre debilitats i oportunitats.</p></1><2><p class="text">La situació de desgast és una fortalesa que es veu amenaçada per una situació externa negativa.</p></2><3><p class="text">Les oportunitats poden portar a definir conclusions que seran estratègies o bé d'il·lusió.</p></3><4><p class="text">Les amenaces són el resultat de combinar debilitats i situacions d'alt risc.</p></4><5><p class="text">Les fortaleses poder provocar situacions de desgast.</p></5> <1><p class="text">La relació cal establir-la entre anàlisi interna i anàlisi externa, és a dir, entre debilitats i fortaleses, d'una banda, i oportunitats i amenaces, d'una altra. S'estableixen, doncs, fins a quatre possibles relacions que aporten visions de diagnosi que es defineixen com a conclusions. </p><p class="text">La relació entre fortaleses i oportunitats defineix les anomenades <strong>estratègies</strong>, que són la combinació de valors positius interns i externs. </p><p class="text">La relació entre debilitats i oportunitats genera <strong>situacions <strong>d'il·lusió</strong></strong>, i per tant serà correcta la primera relació de l'exercici i també la tercera. </p><p class="text">La relació entre fortaleses i amenaces genera <strong>situacions <strong>de desgast</strong></strong>, sent, per tant, correcta tant la segona relació de l'exercici com la cinquena. </p><p class="text">Finalment, la relació entre debilitats i amenaces genera <strong>situacions d'alt risc</strong>, fet que invalida la quarta relació, que a l'exercici s'ha plantejat incorrectament. Les amenaces no són el resultat de la combinació, sinó que en són part per arribar a concloure situacions d'alt risc.</p></1><2><p class="text">La relació cal establir-la entre anàlisi interna i anàlisi externa, és a dir, entre debilitats i fortaleses, d'una banda, i oportunitats i amenaces, d'una altra. S'estableixen, doncs, fins a quatre possibles relacions que aporten visions de diagnosi que es defineixen com a conclusions. </p><p class="text">La relació entre fortaleses i oportunitats defineix les anomenades <strong>estratègies</strong>, que són la combinació de valors positius interns i externs. </p><p class="text">La relació entre debilitats i oportunitats genera <strong>situacions <strong>d'il·lusió</strong></strong>, i per tant serà correcta la primera relació de l'exercici i també la tercera. </p><p class="text">La relació entre fortaleses i amenaces genera <strong>situacions <strong>de desgast</strong></strong>, sent, per tant, correcta tant la segona relació de l'exercici com la cinquena. </p><p class="text">Finalment, la relació entre debilitats i amenaces genera <strong>situacions d'alt risc</strong>, fet que invalida la quarta relació, que a l'exercici s'ha plantejat incorrectament. Les amenaces no són el resultat de la combinació, sinó que en són part per arribar a concloure situacions d'alt risc.</p></2> 4 fons_prova_final.png Les conclusions de l'anàlisi DAFO