Disposem d'una oferta d'allotjament singular però obsoleta, que respon força bé a una nova demanda d'allotjaments de caràcter singular.
Els nostres paisatges urbans són el principal valor que podem oferir, si bé són comuns a moltes altres destinacions similars, que fins i tot el tenen més ben posat en valor.
L'accessibilitat de la ciutat és força limitada. Aquest fet coincideix amb una planificació estatal que ens deixa al marge del futur pla d'infraestructures.
La nostra oferta més destacada és la combinació de shopping i cultura, i una de les tendències en alça en el turisme litoral és la valorització dels elements culturals.
Alt risc
Desgast
Il·lusió
Estratègia
La diagnosi interna de disposar d'una oferta d'allotjament singular és ambivalent. El fet que els allotjaments estiguin obsolets provoca que hi hagi un element positiu i un de negatiu, que el limita. Com que hi ha una demanda d'aquest valor, la situació és d'il·lusió, perquè obliga a invertir per millorar la situació, si es vol aprofitar aquesta demanda potencial.
En el cas dels paisatges urbans, la situació és inversa. Disposa d'un valor destacat, d'un punt fort, que en una lectura externa suposa una amenaça. Els competidors ho fan millor.
En el cas de l'accessibilitat, tot és negatiu, tant en la lectura interna com en l'externa. És una situació d'alt risc que pot fer trontollar la destinació.
Després d'enllestir l'anàlisi d'una destinació per la qual ens han contractat, una ciutat mitjana localitzada a vint minuts d'una destinació de sol i platja, els nostres tècnics, poc familiaritzats amb l'anàlisi DAFO, han arribat a les conclusions expressades a la primera columna següent, però no tenen clar a quina mena de conclusió caldrà vincular cadascuna d'elles.
Pots ajudar-los?