Augmentar l’oferta en capacitat d’acollida en un 20% els propers tres anys.
Generar inversió estrangera durant els propers tres anys.
Afavorir la relació públic-privat per a la gestió de la destinació.
Augmentar el nombre de creuers que arriben al nostre port en un 15% durant el quinquenni següent.
Generar nous llocs de treball en turisme.
En un projecte de desenvolupament turístic, els objectius responen a la pregunta "què volem fer", mentre que les estratègies responen a la pregunta "com ho volem aconseguir". Aquesta és la reflexió que t'ha de permetre classificar la llista de propostes anterior. Hi ha, a més, un valor metodològic que obliga a donar un valor tangible als objectius.
Així, doncs, les propostes d'augmentar l'oferta en capacitat d'acollida i augmentar el nombre de creuers són objectius perquè indiquen què volen aconseguir i són, a més, redactats de forma clara i mesurable.
Les propostes de generar inversió estrangera i afavorir la relació públic-privat no són objectius turístics en si mateixos, no donen resposta a què es vol fer, sinó a com s'ha de fer. Tenen un caràcter que no és de fita a assolir, més aviat responen a una forma d'aconseguir un objectiu turístic. Són, per tant, estratègies.
Finalment, la proposta de generar nous llocs de treball és un objectiu perquè respon a què es vol fer, però el seu redactat és inadequat.
Un dels problemes metodològics fonamentals en qualsevol projecte de desenvolupament consisteix a saber diferenciar un objectiu d'una estratègia. Des d'un punt de vista conceptual, aquesta diferència és evident, però no ho és tant quan es tracta de classificar una sèrie de propostes. Prova de fer-ho amb la llista següent.