En resum, la idiosincràsia de les destinacions turístiques és la causa d'un dels problemes cabdals amb què es troben aquest tipus de municipis: l'acusat desequilibri de les seves hisendes com a conseqüència d'haver d'assumir les despeses que comporta tenir una població fluctuant, que creix en temporada turística, i el fet de no tenir fonts de finançament extraordinàries per fer-hi front. Tot i així, les finances municipals no han de ser l'única finalitat dels responsables municipals; també ho ha de ser la qualitat de vida en el territori. És a dir, l'índex d'ocupació, la generació de riquesa, la millora dels equipaments, etc.