<p class="text">Des dels ajuntaments s'han proposat diferents mesures, però la reivindicació més comuna és<strong> que se'ls reconegui la problemàtica relacionada amb la població fluctuant</strong> i que es tinguin en compte, a l'hora de repartir-los entre els municipis, els diners dels impostos recaptats per altres administracions públiques. </p><p class="text">En aquest sentit, la iniciativa de la taxa turística fa repercutir directament <strong>sobre els consumidors </strong>el cost dels serveis i equipaments públics dedicats al turisme i a la preservació del medi ambient.</p><table align="center" cellPadding="0" cellSpacing="0" border="0" class="tabledefinicion_middle"><tbody><tr><td class="celaTop_definicion_middle"> </td></tr><tr><td class="celaCenter_definicion_middle"><span class="text"><p>La Taxa turìstica és una <strong>taxa d’estada</strong>, de caràcter més ampli que una ecotaxa, perquè no solament pretén sufragar la despesa mediambiental, sinó incrementar i millorar els serveis que es proporcionen als turistes en cada destinació. Els exemples inspiradors de la taxa turística catalana cal trobar-los més en la taxa d’estada en destinacions estatals com ara la veïna França que em models d’ecotaxa com la de Galàpagos o l’efimera ecotaxa balear.</p></span></td></tr><tr><td class="celaBottom_ejemplo_middle"> </td></tr></tbody></table><p class="text">L’ecotaxa és una fórmula internacionalment acceptada, de fàcil implementació en espais naturals remots, però de difícil aplicació en el context de municipis tan densos i diversos com els nostres, on una taxa turística s’ha considerat molt més encertada i vàlida. Una de les dificultats és el seu procés d’implementació ha estat el seu disseny doncs afecta clarament als <strong>preus de l’allotjament</strong>, amb el rebuig lògic que això va comportar en primera instància per part d’aquesta porció del conjunt de les empreses turístiques.</p>