La perspectiva de futur en el finançament dels municipis turístics II 06_07_02.png <p class="text">La via més immediata i possible per millorar la situació de les hisendes municipals és, doncs, que l'Estat i l'administració autonòmica <strong>reconeguin que els municipis turístics tenen característiques i necessitats diferents</strong>. La major part de lleis de turisme autonòmiques aprovades (Catalunya, Comunitat Valenciana, País Basc), tot i reconèixer aquest fet diferencial, no aporten solucions destacables al finançament dels municipis turístics. La Taxa turística catalana ha suposat en aquest sentit un avenç significatiu, per bé que afecta sobretot a la funció promocional de l’activitat. </p><p class="text">El mateix succeeix en el reconeixement per part de l'Estat, tot i que suposa un avenç destacat, encara que tardà. La crítica principal que se li fa és el valor restrictiu del reconeixement (més de 20.000 habitants censats i més del 50% d'habitatges secundaris) i la indefinició del finançament específic. </p><p class="text">D'altra banda, és important tenir en compte que <strong>una planificació en l'estratègia de llançament de l'activitat turística és bàsica</strong> per evitar problemes posteriors i dèficits que poden desequilibrar la gestió municipal. </p><p class="text">Pensem, si no, en el cas de moltes destinacions pioneres, que s'han vist amb el temps obligades a gastar molts diners per corregir uns errors que han tingut conseqüències a llarg termini. </p><p class="text">Molts dels problemes d'aquests municipis han estat provocats per una <strong>inexistent o mala</strong> <strong>planificació urbanística</strong> que ha permès el creixement indiscriminat d'urbanitzacions i construccions "parasitàries" de l'activitat turística principal. </p><p class="text">El cost de la "reconversió" d'una zona turística -que no és freqüent- és sempre infinitament superior al cost derivat d'una planificació acurada del desenvolupament turístic.</p>