El turisme és un sector en evolució constant. Els canvis en el turisme es produeixen per diversos factors relacionats directament amb l'evolució de tota la societat. La situació econòmica, tant dels països o zones emissores com dels receptors, els canvis en les tendències culturals, la situació política..., tot plegat afecta els fluxos turístics i les característiques dels seus consums. Més concretament, l'evolució del turisme al nostre territori ha estat condicionada per molts factors, endògens i exògens, que han marcat les tendències en cada moment. Vegem-ho per dècades. Anys 50 i 60 En els anys 50 podem situar l'inici del turisme, quan la gent va començar a sortir dels seus llocs de residència habitual per fer vacances. El turisme es va anar desenvolupant durant els anys successius fins que, ja als 60, va esdevenir un fenomen econòmic de gran transcendència. L'atractiu de les nostres platges i la notable diferència de poder adquisitiu respecte dels països més desenvolupats, van provocar una allau turística procedent d'Europa, basada en el sol i la platja, que va impulsar un període de construcció compulsiva i sense planificació. Simultàniament, el turisme intern -turisme domèstic- incorporava noves capes socials i, afavorit per les facilitats constructives i la bonança econòmica, es desenvolupava una gran oferta de segones residències. Aquelles zones d'interior que havien estat tradicionalment "d'estiueig" de la burgesia des del principi del segle XX, perdien el seu pes específic i les costes es van trobar ben aviat saturades per la pressió del turisme forà i l'entorn de segones residències del turisme de proximitat.