L'evolució del sector turístic IV 06_02_04.png <p class="subtitle">Anys 90</p><p class="text">La dècada dels 90 es caracteritza pels canvis en el sector turístic derivats de <strong>grans esdeveniments</strong> <strong>socials</strong> (Olimpíades i Expo) i per l'aparició de <strong>noves formes de lleure</strong> (parcs temàtics). </p><p class="text">Creix espectacularment l'interès per l'oferta de determinades ciutats com <strong>Barcelona</strong>, <strong>Bilbao</strong>, <strong>València o Madrid</strong>. El fenomen és especialment destacable a Catalunya, on Barcelona esdevé la primera destinació turística. </p><p class="text">Els nous fluxos turístics de les <strong>zones d'interior </strong>reben un fort<strong> impuls de les administracions públiques</strong> en un procés de <strong>diversificació econòmica</strong>, com a resultat de les crisis de sectors d'activitat importants (agricultura, indústria tèxtil, mineria, etc.).</p><p class="text">La <strong>millora de la xarxa viària</strong> permet l'accés de turistes a zones cada cop més allunyades dels mercats emissors. </p><p class="text">Pel que fa al <strong>turisme estranger</strong>, les <strong>zones costaneres </strong>amb més oferta complementària o amb activitats singulars guanyen terreny a les de tipologia més tradicional.</p><p class="text">Les noves <strong>ofertes turístiques d'interior</strong>, amb una notable revalorització del patrimoni cultural i vinculades tradicionalment al turisme domèstic, comencen a rebre també turisme estranger. </p><p class="text">Es constata que en algunes províncies litorals amb ciutats importants, reben un gran flux turístic de la <strong>resta d'Espanya i de l'estranger</strong>, seguit d'una importantíssima oferta de <strong>sol i platja</strong>, amb diferents nivells qualitatius. A tot això, hi hem de sumar el fort creixement del turisme d'interior que, com ja hem comentat abans, a més de la demanda dels habitants de la ciutat i la seva àrea metropolitana, va incorporant, tímidament, segments de mercat procedents d'altres indrets. És el cas de Barcelona o València a la costa mediterrània i Bilbao a la cantàbrica.</p><p class="subtitle">Primera dècada del segle XXI</p><p class="text">Els principals canvis d'aquest període estan orientats a l'augment del ventall de destinacions de mitjana i llarga distància, provocats pel <strong>fenomen del baix cost</strong>, especialment relacionat amb el transport aeri, però també amb l'allotjament. </p><p class="text">Paral·lelament, hi ha una consolidació del procés de vertebració de municipis i comarques d'interior que organitzen el territori per rebre visitants de forma òptima.</p><p class="text">A partir del 2007 es produeix una gran crisi econòmica que fa trontollar els esquemes de gestió pública i que afecta conjunturalment al turisme. A Catalunya i el conjunt de l’Estat espanyol, aquesta crisi que implica molt significativament el sector immobiliari, afecta en gran mesura els comptes de les administracions locals, autonòmiques i estatal que es veuen obligades a aprimar la seva estructura i funcions i a prioritzar les competències més bàsiques. Durant un parell d’anys el turisme es veu afectat i retrocedeix a escala mundial i també a la major part de regions turístiques, inclosa Catalunya. Tanmateix, sense haver-se solucionat la crisi, el turisme es recupera i en pocs anys torna a les mateixes dades de dinamisme anteriors a la crisi, Aquesta afirmació és vàlida per les destinacions de turisme més massiu, com ara les de costa o les urbanes. Les destinacions d’interior i rurals, però, no recuperen de la mateixa forma la dinàmica de desenvolupament que és més feble, donat que depén sovint d’un turisme més específic.</p><p class="text">La recuperació del turisme a les destinacions més importants es produeix entre d’altres raons per la incorporació de nous mercats geogràfics que fins al moment havien estat minoritaris. El cas del mercat rus és un bon exemple. </p>