Anys 80 i 90
Els grups empresarials més potents s'especialitzen en segments de mercat concrets (turisme massiu de sol i platja, parcs temàtics, noves ofertes hoteleres en els principals entorns urbans, etc.).
Creixen indiscriminadament les petites empreses turístiques i/o "paraturístiques" vinculades a ofertes culturals singulars o a noves activitats de lleure, especialment en les zones d'interior.
S'inicien processos d'associacionisme empresarial i de cooperació amb el sector públic, en la major part dels àmbits de l'activitat turística.
Els darrers anys de la dècada dels 90 i l'inici del nou segle es caracteritzen, en l'àmbit empresarial, pels problemes d'adaptació a les noves tecnologies i per la recerca de productes que diversifiquin el mercat. Les empreses intermediàries es veuen seriosament afectades pels nous processos de comercialització vinculats a aquests fets.
Apareixen empreses de comercialització de serveis turístics per Internet que afavoreixen la contractació directa de serveis per part dels turistes potencials reduint la funció de les agències de viatges convencionals a l’assessorament expert de viatges combinats.
L’èxit de les comercialitzadores virtuals es fonamenta en el dsenvolupament segur del comerç electrònic i en el desplegament de l’Internet 2.0 on la visualització de les aportacions dels usuaris que ja han consumit aquests serveis és la millor guia per a futur compradors.
D'altra banda, les successives crisis dels sectors econòmics importants (agricultura, indústria tèxtil, elèctrica i d'extracció, immobiliària, etc.) i l'aparició d'una demanda turística interessada en productes turístics situats a l'interior, han fet que noves poblacions vegin el turisme rural, d'interior, de muntanya, etc., com una alternativa econòmica factible als sectors en crisi.
Al mateix temps, la revalorització del patrimoni cultural ha permès disposar de nous recursos i atractius, susceptibles d'esdevenir oferta turística.