Primers anys del segle XXI
Es mantenen les orientacions de la dècada anterior, si bé apareixen o es consoliden algunes noves orientacions.
Una bona part de les empreses turístiques assumeix la necessitat de millorar la seva gestió ambiental, tant com una eina per reduir costos, com per ser una aportació a la millora competitiva davant mercats especialment sensibles. Aquesta orientació es valora en empreses petites i també en grans empreses turístiques.
Les iniciatives de l'empresariat turístic en zones d'interior es van consolidant i permeten augmentar el pes del turisme en la major part del territori. Aquest fet afavoreix la incorporació d'empreses de producció agrària i industrial com a actius turístics i, per tant, la seva incorporació en el procés productiu del turisme. L'exemple del turisme industrial o l'enoturisme en són una bona mostra.
El fenomen del baix cost suposa una notable convulsió del sistema de companyies aèries i genera reconversions de les tradicionals i la irrupció de noves companyies molt més competitives.
A partir de l'any 2007 la crisi econòmica mundial provocada per l'esclat de la bombolla financera, i a casa nostra també de la immobiliària, redueixen significativament les tendències de creixement del negoci del turisme en bona part de les destinacions més massificades, tant litorals com urbanes o especialitzades (esquí, parcs temàtics).
El repte per a les empreses turístiques espanyoles passa per adaptar-se i adequar-se a aquesta nova situació.