Les administracions locals L'atribució de competències als municipis és una conseqüència directa del reconeixement constitucional de la seva autonomia per a la gestió dels interessos que li són propis (articles 137 i 140 de la Constitució). Aquesta autonomia local la trobem reflectida en l'article segon de la Llei de bases reguladora del règim local 7/1985, de 2 d'abril, en què s'estableix el dret dels municipis, províncies i illes a intervenir en tots aquells assumptes que afectin directament el cercle dels seus interessos. Tot i això, es tracta d'una competència delegada, és a dir, als municipis els correspon no pas la titularitat de les competències, sinó el seu exercici. En la mateixa situació es troben les províncies. La Llei 57/2003, de 17 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, intenta aportar eines de gestió amb un suport normatiu que permeti augmentar la capacitat de liderat que les administracions locals han d'exercir sobre el seu territori.  Cal, doncs, fer notar que, ni des de les Diputacions ni des dels ajuntaments, es poden establir normatives que regulin l'àmbit turístic, encara que solament es refereixin al seu àmbit territorial.  Tanmateix, sí que hi ha una part important de possibilitats d'incidència per la via normativa, des dels ajuntaments, en l'estructuració de l'oferta turística, a partir de les regulacions i controls que el municipi estableix sobre l'urbanisme, la construcció, els establiments, la sanitat, la seguretat, la senyalització, etc.