<1><p class="text">Primera meitat dels anys 60</p></1><2><p class="text">Segona meitat dels 60 i primera dels 70</p></2><3><p class="text">A mitjans 70 i primera meitat dels 80</p></3><4><p class="text">Anys 80 i 90</p></4><5><p class="text">Primera dècada del segle XXI</p></5> <1><p class="text">Empreses potents tenen capital i gestió exteriors.</p></1><2><p class="text">Beneficis baixos i pèrdues.</p></2><3><p class="text">Empreses familiars.</p></3><4><p class="text">Necessitat de millorar la gestió ambiental i de qualitat.</p></4><5><p>Segmentació dels mercats.</p></5> <1><p class="text">L'evolució de les empreses turístiques es pot resumir en les fases següents:<strong>  </strong></p><p class="subtitle">Primera meitat dels anys 60</p><p class="text">Predominaven les empreses familiars; les inversions eren modestes; la clientela, específica i fidel, i la qualitat dels serveis era bona. <strong>Moment d'expansió i de beneficis alts</strong>.<strong>  </strong></p><p class="subtitle">Segona meitat dels 60 i primera dels 70</p><p class="text">Les empreses continuaven sent familiars, però <strong>els beneficis van començar a disminuir i es va deixar d'invertir</strong>. Les empreses potents del sector tenien, majoritàriament, capital i gestió exteriors. </p><p class="subtitle">A mitjan 70 i primera meitat dels 80</p><p class="text"><strong>Grans crisis del sector turístic</strong>. Època de beneficis molt baixos i, fins i tot, de pèrdues. No hi ha la reinversió que s'hauria hagut de fer.<br />Tot això comporta la pèrdua de la competitivitat del sector.</p><p class="subtitle">Anys 80 i 90</p><p class="text">Els <strong>grups empresarials més potents</strong> s'especialitzen en<strong> segments de mercat concrets</strong> (turisme massiu de sol i platja, parcs temàtics, noves ofertes hoteleres en els principals entorns urbans, etc.). </p><p class="text"><strong>Els darrers anys de la dècada dels 90 i l'inici del nou segle</strong> es caracteritzen, en l'àmbit empresarial, pels <strong>problemes d'adaptació a les noves tecnologies</strong>.<br />Neix, també, l'interès pel turisme rural, d'interior, de muntanya, etc., com una alternativa econòmica factible als sectors en crisi. </p><p class="subtitle">Primera dècada del segle XXI</p><p class="text">Es mantenen les orientacions de la dècada anterior, i apareixen o es consoliden algunes noves orientacions. </p><p class="text">Una bona part de les empreses turístiques assumeix la <strong>necessitat de millorar la seva gestió ambiental i de la qualitat com a actiu de competitivitat</strong>. </p><p class="text">Es consolida la <strong>incorporació d'empreses de producció agrària i industrial com a actius turístics</strong> i, per tant, la seva incorporació en el procés productiu del turisme. L'exemple del turisme industrial o l'enoturisme en són una bona mostra.</p></1><2><p class="text">L'evolució de les empreses turístiques es pot resumir en les fases següents:<strong>  </strong></p><p class="subtitle">Primera meitat dels anys 60</p><p class="text">Predominaven les empreses familiars; les inversions eren modestes; la clientela, específica i fidel, i la qualitat dels serveis era bona. <strong>Moment d'expansió i de beneficis alts</strong>.<strong>  </strong></p><p class="subtitle">Segona meitat dels 60 i primera dels 70</p><p class="text">Les empreses continuaven sent familiars, però <strong>els beneficis van començar a disminuir i es va deixar d'invertir</strong>. Les empreses potents del sector tenien, majoritàriament, capital i gestió exteriors. </p><p class="subtitle">A mitjan 70 i primera meitat dels 80</p><p class="text"><strong>Grans crisis del sector turístic</strong>. Època de beneficis molt baixos i, fins i tot, de pèrdues. No hi ha la reinversió que s'hauria hagut de fer.<br />Tot això comporta la pèrdua de la competitivitat del sector.</p><p class="subtitle">Anys 80 i 90</p><p class="text">Els <strong>grups empresarials més potents</strong> s'especialitzen en<strong> segments de mercat concrets</strong> (turisme massiu de sol i platja, parcs temàtics, noves ofertes hoteleres en els principals entorns urbans, etc.). </p><p class="text"><strong>Els darrers anys de la dècada dels 90 i l'inici del nou segle</strong> es caracteritzen, en l'àmbit empresarial, pels <strong>problemes d'adaptació a les noves tecnologies</strong>.<br />Neix, també, l'interès pel turisme rural, d'interior, de muntanya, etc., com una alternativa econòmica factible als sectors en crisi. </p><p class="subtitle">Primera dècada del segle XXI</p><p class="text">Es mantenen les orientacions de la dècada anterior, i apareixen o es consoliden algunes noves orientacions. </p><p class="text">Una bona part de les empreses turístiques assumeix la <strong>necessitat de millorar la seva gestió ambiental i de la qualitat com a actiu de competitivitat</strong>. </p><p class="text">Es consolida la <strong>incorporació d'empreses de producció agrària i industrial com a actius turístics</strong> i, per tant, la seva incorporació en el procés productiu del turisme. L'exemple del turisme industrial o l'enoturisme en són una bona mostra.</p></2> <p>Al cap dels anys, el sector turístic ha anat evolucionant. Per un treball històric sobre aquesta evolució, un estudiant de turisme ha volgut separar el temps en dècades. Ara només necessita <strong>unir les dates de l'esquerra amb els fets de la dreta</strong>. El podries ajudar?</p> 1,3#2,1#3,2#4,5#5,4 null null null L'evolució del sector turístic