És la capacitat que té un territori per contenir més o menys turistes sense que es malmeti irreversiblement. El nombre de turistes s'ha d'adequar a les característiques de l'oferta turística, les infraestructures i els equipaments (hi ha tècniques que serveixen per mesurar la capacitat de càrrega d'una destinació). També parlem de capacitat de càrrega quan ens referim al nombres de visitants a partir del qual ja no es pot gaudir d'un determinat recurs en condicions acceptables.

Les centrals de reserves actuen com a intermediaris, generalment, a través de les oficines d'informació turística. Normalment funcionen en l'àmbit local o comarcal. Informen les oficines de quins són, per exemple, els hotels i les places disponibles. L'oficina, a través de la central, pot fer-ne la reserva. Es tracta d'un servei adreçat als turistes.

El cicle de vida d'una destinació comprèn diferents etapes o fases, des que s'hi inicia una activitat turística, es desenvolupa, es consolida, s'estanca, entra en declivi o es renova. El cicle de vida de la destinació és diferent segons els casos. Pot variar, entre altres coses, el ritme de creixement. Hi ha destinacions que es desenvolupen molt lentament i n'hi ha que tenen un cicle de vida de 10 a 15 anys.

Agrupament de territoris (generalment municipis d'una mateixa comarca), units entre ells per una sèrie de característiques i una oferta turística homogènies que donen una identitat al conjunt. Aquesta agrupació permet col·locar millor els territoris que l'integren en el mercat turístic, ja que hi ha la possibilitat d'una oferta conjunta i diversificada.

És un dels sistemes de màrqueting directe que des de fa uns anys s'utilitza en turisme, des del moment en què hi va haver la possibilitat d'oferir uns espais a Internet on l'usuari pogués veure els productes o serveis, sol·licitar-ne informació i, fins i tot, comprar-los. Aquests espais són d'empreses, institucions, associacions, agències de viatges, etc.

La nostra competència són aquelles poblacions o territoris que ens poden treure turistes perquè presenten un tipus d'oferta turística que pot substituir la nostra. Ara bé, a l'hora d'identificar-la, no hem de veure els municipis amb característiques homogènies com a competidors, sinó com a complementaris. És molt més fàcil i efectiu presentar una oferta conjunta diversificada i, per tant, amb avantatges competitius respecte d'altres zones.

Per competitivitat s'entén la capacitat d'obtenir beneficis i de mantenir-los en circumstàncies canviants. Es considera que una activitat turística és competitiva quan resulta rendible a llarg termini.

Segons el model de Porter, són les condicions de les quals depèn la competitivitat de la destinació: les condicions de la demanda, les condicions de les empreses, les condicions dels factors productius, les característiques dels sectors afins o complementaris i el paper que hi té el sector públic. Constitueixen les àrees d'actuació clau per millorar la capacitat de la destinació i aconseguir, del turisme, beneficis a llarg termini.