És una eina metodològica que ordena i creua els resultats de les anàlisis externa (amenaces i oportunitats) i interna (punts forts i punts dèbils), amb l'objectiu de saber quina és la situació de la qual es parteix. La seva aplicació permet definir les possibles línies d'actuació i posicionament com a destinació turística per a una població.

Amb l'objectiu de fomentar la filosofia de la sostenibilitat, l'abril del 1997 va tenir lloc al municipi de Calvià (Mallorca) la Conferència Internacional sobre Turisme Sostenible a la Mediterrània. Els participants van arribar a la conclusió que els greus problemes socials i ambientals a què hauria de fer front la Mediterrània abans de l'any 2025 exigien la modificació de les pautes de desenvolupament tradicionals.

És una tècnica d'investigació. Ens és molt útil, per exemple, per obtenir dades de la demanda. Consisteix en la reiteració de les entrevistes, tancant cada vegada més les opcions de decisió de l'entrevistat, a partir de les opinions majoritàries del conjunt de persones interessades. En aquest procés és convenient comptar amb l'assistència d'experts en comunicació.

Són els turistes que actualment ens visiten, per tant, coneixen els recursos, les infraestructures, els equipaments i els serveis de la destinació. Poden aportar una informació cabdal per estructurar la investigació de la demanda potencial, ja que han passat per un procés que els ha portat a l'elecció d'una determinada destinació.

Són els turistes que encara no ens visiten i que ens podrien visitar. És probable que els perfils dels turistes de la demanda actual d'una destinació turística coincideixin amb els dels turistes que no l'han visitat mai. Però hi ha una gran diferència a l'hora d'estudiar la demanda actual respecte de la demanda potencial: els turistes potencials no són tan accessibles i els seus perfils poden ser confosos. Per tant, les dades sobre la demanda potencial se solen extrapolar d'estudis d'àmbit superior i/o, principalment, de les investigacions sociològiques que en fan les administracions públiques (la CE, l'Estat, les comunitats autònomes, etc.).

Desenvolupament o evolució compatible amb els recursos de què es disposa. El desenvolupament sostenible situa, en un mateix pla, les preocupacions socials, econòmiques i ambientals. Es tracta d'un plantejament socialment just, econòmicament viable i respectuós amb el medi ambient.

Quan una destinació entra en la fase o etapa de declivi, es torna residual: cada cop té menys turistes i els agents econòmics entren en una situació d'incertesa. Urgeix, aleshores, una redefinició profunda, tant de la destinació com del pla d'acció.

Territori que presenta una oferta turística basada en recursos (naturals, patrimonials i/o culturals), una oferta d'allotjament i serveis complementaris. Aquest territori pot ser un país, una regió, un municipi, un clúster, etc.

És una eina metodològica que, en la fase d'anàlisi i diagnosi, permet analitzar la potencialitat i la competitivitat del municipi com a destinació turística, a través de l'anàlisi de les condicions de l'entorn econòmic. També serveix per complementar i contrastar les conclusions i les primeres idees sobre línies d'actuació generals i posicionament derivades de l'anàlisi DAFO. És una eina complementària que, no obstant això, facilita informació sobre els cinc factors o agents concrets de l'entorn econòmic (demanda, empreses, factors productius, sectors afins o complementaris i sector públic) molt més concreta i endreçada que la de l'anàlisi DAFO.

Distintiu de qualitat que atorga el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya pel que fa als establiments com hotels, càmpings, camps de golf...

No són un model de gestió, però estableixen uns paràmetres objectius de qualitat. Els distintius de qualitat ambiental certifiquen resultats concrets, però no pas els sistemes utilitzats per aconseguir-los. Fixen els paràmetres objectius per aconseguir els certificats de qualitat. N'hi ha de molts tipus: nacionals, internacionals, públics, privats... Els més coneguts a Catalunya són les banderes blaves que s'atorguen a les platges o la Q Verda que es concedeix a establiments turístics.