És un instrument de diagnosi que serveix per conèixer l'estat de salut ambiental del municipi, detectar-hi dèficits i problemes i pensar en solucions per a cada cas.

Hi ha destinacions turístiques que tenen instaurada una taxa especial i addicional que el turista ha de pagar per la seva estada a la destinació. A França, per exemple, hi ha la Taxe de Séjour (taxa d'estada). A d'altres llocs, sobretot urbans i insulars, existeixen taxes similars. A la ciutat-estat de Singapur o l'intent fallit a les Illes Balears en són un bon exemple. El model més conegut d'ecotaxa és el de les Illes Galàpagos, on aquest impost permet generar ingressos adicionals per a la conservació dels recursos i el medi ambient.

Podem dir que l'ecoturisme és una de les modalitats turístiques que més s'adiu amb la filosofia de la sostenibilitat ja que aposta per la gestió racional dels recursos naturals. Però, tot i que l'ecoturisme és turisme sostenible, no ens hem de confondre i pensar que tot el turisme sostenible és ecoturisme. De fet, aquest terme ha arribat a incloure tot un conjunt d'activitats turístiques que tenen a veure amb la natura i en fan un ús respectuós (parlen de destinacions tan diverses com una visita al parc natural del Montseny o un recorregut pel Namib Desert).

És un dels sistema de gestió ambiental (SIGA) més coneguts i utilitzats al nostre país, juntament amb la norma ISO 14000. És un model per gestionar els aspectes ambientals d'una empresa, d'una institució, d'un municipi, etc. L'obtenció d'un certificat EMAS certifica la implantació i el correcte funcionament d'un sistema de gestió ambiental, però no pas l'assoliment d'uns resultats concrets.

Turisme relacionat amb la cultura i producció del vi, inclou les vinyes i el celler com a fites clau.

És una tècnica per obtenir informació. Ens és molt útil, per exemple, per obtenir dades de la demanda. Consisteix a seleccionar uns individus i sotmetre'ls a un qüestionari de preguntes, prèviament dissenyat. N'hi ha de dos tipus: estructurades (preguntes tancades) i semiestructurades (combinació de preguntes obertes i tancades). Es poden obtenir dades de la demanda actual fent enquestes als visitants per conèixer les seves opinions sobre la qualitat i viabilitat d'una determinada oferta turística, o bé, fent enquestes als mercats emissors per descobrir els segments de població potencialment interessats a anar a una destinació turística concreta. Pel que fa a la demanda potencial, se'n poden extreure dades de les administracions públiques (per exemple, Institut d'Estudis Metropolitans) i d'algunes entitats d'estudi i formació de l'àmbit turístic.

És una tècnica per obtenir informació. Ens és molt útil, per exemple, per obtenir dades de la demanda actual i dels perfils de la demanda potencial. Consisteix a fer entrevistes a una sèrie d'entitats i persones que estan en contacte directe amb els turistes: empreses de la població, professionals de sector turístics, institucions, la mateixa població local, etc. L'èxit d'aquesta investigació depèn, en gran mesura, de la selecció dels entrevistats: una selecció poc objectiva ens pot dur a conclusions errònies que comprometran l'eficàcia de decisions futures. Hi ha moltes tècniques per a aquest tipus d'investigació com, per exemple, les entrevistes en profunditat, les entrevistes de grup o el mètode DELPHI.

Tot i la importància de la infraestructura turística, hem de tenir en compte que els equipaments públics (el sanejament de les platges, la senyalització, els equipaments esportius i mèdics, etc.) adquireixen un paper transcendental en el conjunt de l'oferta turística.

És una tècnica per obtenir informació. Ens és molt útil, per exemple, per obtenir dades de la demanda. Es basa en l'obtenció de dades sistematitzades i regulars sobre els turistes actuals per conèixer el seu comportament habitual: estacionalitat, nivell de despesa, tipologia de consum, etc. Hi ha molts tipus d'estadístiques (com les que elabora l'Agència de Promoció Turística) de les quals es poden prendre models. A més, si el model estadístic és igual o similar al que s'utilitza en altres zones o localitats turístiques, es podrien establir comparacions que aportarien informació molt valuosa en el procés de posicionament i de competitivitat.

És el conjunt d'actuacions necessàries per aconseguir uns objectius. Dit d'una altra forma: si els objectius són el resultat que es persegueix, les estratègies són el camí que s'ha de seguir per assolir aquest resultat. Cal, per tant, que les estratègies estiguin definides en funció dels objectius.

Aquesta estratègia comprèn les actuacions que es fan per donar a conèixer la destinació i els productes als turistes, informar-los sobre les seves característiques i influir-hi perquè decideixin acudir a l'oferta.

Podem dir que és l'establiment de les actuacions dirigides a crear productes turístics basant-nos en els recursos de la destinació, amb l'objectiu d'oferir-los i fer-los arribar als turistes. Els productes s'han de definir i crear en funció de les necessitats dels diferents grups de turistes. La finalitat és diversificar l'oferta, adequar-la als seus requeriments i arribar, així, a un major nombre de turistes. D'altra banda, la definició d'aquests productes vindrà determinada pel posicionament de la destinació.

Hi ha un conjunt de serveis imprescindibles per sostenir i rendibilitzar el turisme. Ens referim a tota l'oferta d'allotjaments (hotels, albergs, residències cases de pagès, etc.), restaurants, bars, botigues d'artesania, etc. La quantitat de serveis ha de ser proporcional a la capacitat de càrrega del territori per tal de desenvolupar-hi un turisme sostenible. D'altra banda, hi ha casos en què molts serveis normals acaben formant part de les infraestructures turístiques com, per exemple, els comerços, les farmàcies o els forns, entre altres.

Anomenem experiència turística tot allò que viu el turista des del moment en què comença a programar les seves vacances fins que, un cop a casa seva, recorda el que ha viscut mirant l'àlbum de fotografies. Tot forma part de l'experiència turística, tant els elements tangibles com els intangibles; fins i tot, tenen més importància els intangibles ja que, en realitat, el que compren els turistes és una vivència.