La rendibilitat de l'activitat turística a llarg termini, la fidelització dels clients, la satisfacció dels turistes, la qualitat dels productes des del punt de vista dels turistes, la identificació de les expectatives dels turistes, la qualitat dels recursos humans, així com el foment de l'activitat per part del sector públic, constitueixen una sèrie de factors clau per a la competitivitat de la destinació turística.

Ens referim a: l'existència de recursos humans qualificats, la tecnologia disponible, les condicions geogràfiques i mediambientals, la localització, el capital financer disponible, els sistemes de transports, els sistemes d'informació, i, en general, tot allò que pugui tenir un atractiu per als turistes. La informació sobre aquests factors podem obtenir-la analitzant l'oferta, durant l'anàlisi interna. Segons Porter, aquests factors constitueixen una de les àrees d'actuació clau per millorar la capacitat de la destinació i aconseguir,del turisme, beneficis a llarg termini.

Consisteixen a convidar a la destinació grups de professionals del sector (majoristes, minoristes, líders d'opinió, periodistes) perquè coneguin in situ l'oferta o el producte turístic. L'objectiu és que aquestes persones ens ajudin a comunicar la nostra oferta als turistes.

Després de la fase de desenvolupament, quan una destinació entra en aquesta fase és que ha aconseguit arribar al lloc que volia. S'aconsegueixen els objectius que s'havien fixat i el posicionament desitjat en el mercat. És un moment de maduresa.

Etapa del cicle de vida de la destinació en què aquesta es torna residual: cada cop té menys turistes i els agents econòmics entren en una situació d'incertesa.

Etapa del cicle de vida de la destinació en què, després de la fase d'implicació, l'activitat turística es desenvolupa i la destinació es fa un lloc en el mercat. És un moment d'expansió i creixement, en què es fan inversions per millorar les infraestructures, els serveis, els equipaments...

Un cop s'ha consolidat, si la destinació és capaç d'establir els mecanismes adequats per renovar el pla d'acció, no entrarà en una fase de declivi, sinó en una etapa de rejoveniment. Segurament haurà de replantejar-se els objectius, el posicionament, etc.

Després de la fase de consolidació, la destinació pot entrar en una fase d'estancament: ja no pot continuar com fins al moment. Si no es renova (i entra en una etapa de rejoveniment), entrarà en la fase de declivi. Una destinació pot arribar a aquesta situació quan, per exemple, sorgeixen altres destinacions més interessants, canvien les modes...

Etapa del cicle de vida de la destinació en què alguns visitants es llancen a descobrir una destinació poc o gens desenvolupada turísticament, atrets, generalment, pels recursos naturals, els culturals... El nombre de visitants és baix, així com el grau de desenvolupament d'aquests recursos, l'accessibilitat, els serveis, les infraestructures, els productes, la promoció, etc.

Etapa del cicle de vida de la destinació en què, després de la fase d'exploració, l'arribada dels primers turistes engresca els agents locals, i emprenen iniciatives que fan augmentar el nombre de visitants. Comença a desenvolupar-s'hi l'activitat turística.

Fidelitzar un turista consisteix a aconseguir que quedi tan satisfet amb la nostra destinació que decideixi tornar-hi.

Constitueixen una de les eines de promoció turística més importants, tant en l'àmbit dels professionals del sector com en el del gran públic o consumidor final.