És la fórmula més habitual per vendre productes turístics. Es compon de quatre elements bàsics: l'itinerari o descripció de les activitats que es faran; el preu global, amb totes les variacions que pugui tenir; les condicions en què es presten els serveis i l'organitzador o responsable final. El paquet haurà de definir-se, evidentment, a partir dels productes que ha creat la destinació. L'opció d'estructurar l'oferta a partir de paquets facilita la fixació dels preus i les feines de comunicació i comercialització, així com el control de la satisfacció dels turistes pel que fa a la prestació de serveis.

Dormir o passar la nit en un determinat lloc quan s'està de viatge. El nombre de pernoctacions es fa servir com a un dels indicadors de l'afluència de turistes.

Podem dir que un pla d'acció és un programa en el qual definim la destinació turística tal com voldríem que fos i en el què es defineix i s'estableix tot el que es pensa fer per aconseguir-ho, així com la manera com es farà. Partint d'unes condicions internes i externes, en el pla d'acció es defineixen: els objectius i el posicionament desitjats, les línies estratègiques que s'han de desenvolupar i les actuacions concretes que permetran dur a terme les estratègies. El pla d'acció també ha de definir el seguiment i el control del procés d'implementació i dels resultats que se'n treguin.

Percepció comparativa (respecte de la competència) que el mercat té d'una destinació turística. La definició del posicionament que vol aconseguir la destinació en el mercat turístic és determinada per les conclusions extretes en la fase d'anàlisi i diagnosi i pels objectius que es vulguin aconseguir.

En principi són persones alienes a la destinació, però que pels coneixements, l'experiència o l'autoritat que tenen poden influir en les decisions dels turistes mitjançant els seus consells, a l'hora de triar una destinació, un producte, un servei. Per exemple: un famós que surti a la televisió dient on li agrada passar les vacances, o un reconegut gourmet que digui quin és el restaurant on més li agrada anar. Quan tenen una gran influència sobre un ampli grup de gent se'ls anomena líders d'opinió.

Ens referim a una sèrie de factors intangibles associats al producte que tenen molt a veure amb els recursos humans i la qualitat del tracte que rep el turista a la destinació. La professionalitat, la capacitat de reacció, l'accessibilitat, la disponibilitat, la credibilitat, la cortesia i l'amabilitat són alguns dels factors que té en compte el turista quan valora la qualitat de la prestació dels serveis. Per al turista, aquests factors afegeixen un gran valor al producte si són de qualitat. La qualitat en la prestació de serveis és molt important perquè l'experiència turística resulti una vivència satisfactòria.

És la quantitat de diners que ha de pagar el turista pel producte. Pel que fa a la fixació dels preus, no és fàcil posar preu a un producte turístic, ja que a més de tenir uns components tangibles, en té uns d'intangibles que són difícils de valorar. Una de les vies per poder-ho fer és crear paquets turístics. Bàsicament, els paquets turístics inclouen: transport, allotjament, manutenció i activitats, tot dins del mateix preu.

El producte complementari dóna un valor afegit al producte principal. No és imprescindible, però és important.

El producte perifèric és aquell que s'ofereix amb el producte principal i que resulta imprescindible per estructurar l'oferta.

És aquell a partir del qual s'estructura l'oferta turística de la destinació. És el producte més atractiu o competitiu, en funció del segment a qui vagi adreçat, els objectius turístics i el posicionament de la destinació. S'ha d'oferir acompanyat d'uns productes perifèrics (sense els quals no es podria oferir el producte principal) i uns productes complementaris (que li donen un valor afegit).

És el conjunt de béns i serveis oferts per satisfer les necessitats de la demanda a canvi d'un preu. El producte turístic conté elements tangibles -recursos (naturals, urbans, culturals, arquitectònics...), infraestructures, allotjament, oferta complementària, serveis, etc.- i elements intangibles -són els que formen part de l'experiència que viu el turista (experiències, sensacions, el tracte rebut a la destinació...)-. Els elements intangibles hauran de respondre a les expectatives del turista ja que seran els que perduraran en el seu record.

Consisteix a oferir, temporalment, un producte o servei (viatges, allotjament, etc.) amb un valor addicional: sorteigs, regals, mostres gratuïtes, descomptes. En turisme, les promocions van associades a la venda en temporades baixes.

És el tipus de turista que vol tenir la destinació, en funció dels objectius i el posicionament que s'ha plantejat. Són els turistes en els quals la destinació ha de centrar els seus esforços.

La publicitat és la divulgació de notícies o anuncis a través dels mitjans de comunicació. Té com a objectius informar, persuadir i recordar, amb la finalitat d'estimular la demanda d'un producte o servei, o canviar l'opinió o el comportament del client cap a aquests. Resulta especialment útil quan ens interessa dirigir-nos a un públic massiu i quan no és important personalitzar el missatge. En aquest sentit, els grans mitjans com la televisió, la ràdio, els diaris, les revistes o les tanques publicitàries no són els més adequats per a destinacions petites; entre d'altres coses perquè són molt cars.

Determinada característica, element o aspecte d'una destinació que la fa diferent davant la competència des d'un punt de vista negatiu. Els punts dèbils es poden detectar gràcies a l'anàlisi interna de la destinació.

Determinada característica, element o aspecte d'una destinació que la fa diferent davant la competència des d'un punt de vista positiu. Els punts forts es poden detectar gràcies a l'anàlisi interna de la destinació.

Indiquen aquelles àrees de la destinació que exigeixen una intervenció prioritària perquè el desenvolupament de l'activitat turística sigui possible. Aquests punts s'han de detectar en la fase d'anàlisi i diagnosi.